Hipocresia / Toni Fontelles

1/5/2024

           Els referire l’historia d’una ‘infamia’, segons el colaborador del Levante-EMV Fernando Soriano. El fet innoble es que el nostre govern autonomic s’ha negat a celebrar el centenari del naiximent de l’escritor Vicent Andrés Estellés: “el poeta más importante del siglo XX en lengua valenciana” (Levante-EMV 15-4-2024: 37) (no comente lo primer, perque no m’agrada la poesia, i no podria confirmar lo segon).

Pero Soriano no es queda aci. Estava inspirat i continuà la ‘mascletà’: “Sectarismo, ignorancia, odio, rédito electoral, inquina, ajuste de cuentas, estupidez. Con un poco de todos estos ingredientes, la ultraderecha ha preparado un brebaje que, como el aceite de ricino en la represión franquista, sólo sirve para humillar a la población que no comparte su abominable ideario y para demostrar quién manda aquí [...] Qué vergüenza. Otra lamentable fantochada, como la suspensión de las suscripciones a revistas, la retirada del Premi Guillem Agulló o la demencial ley de concordia” (Levante-EMV 15-4-2024: 37).

No li negare una part de rao en la critica ni li negare alguns fets. No m’agrada la censura en cap de les multiples manifestacions que te, unes burdes i unes atres sotils (ocultacio, eliminacio, distorsio, minimisacio, sectarisme, ridiculisacio, mentira...). Tampoc m’agrada que s’anuncien ‘restriccions’ tematiques o artistiques en els falles, en concret, en el monument de l’Ajuntament de Valencia (Levante-EMV 18-4-2024: 24), ni tampoc que, casualitats de la vida, en la llista publicada d’autors que enguany aniran a la Fira del Llibre de Valencia, no n’hi haja citable cap ‘valencianiste’ –que siga de l’atra corda– (Levante-EMV 18-4-2024: 55). ¡Ni per a dissimular!

Quan l’anterior Ajuntament de Valencia (PSOE-Compromís-Podem), pretengue eliminar una poesia del llibre oficial de falles perque estava escrita en Normes d’El Puig (el Sindic de Greuges li recordà a la corporacio lo de la llibertat d’expressio), ¡una simple poesia festiva, Fernando Soriano no obrigue la boca ni mogue la ploma, es dir, no escrigue ni mija ralla ni tan sols una paraula. Ni en esta vegada ni en moltes atres, tal volta, perque no li interessava ni els damnificats eren dels seus. Aplega molt tart ara per a clamar contra les ‘infamies’. Se li nota massa el sectarisme... com a molts atres.

Imagens: storytel.com, deproconsultores.com.