Este dissabte 21 d'abril, un grup de nacionalistes ha acodit a la crida de "En Moviment, Front Civic Nacionaliste Valencià" per a rendir homenage al General de les tropes valencianes dels Maulets, Joan Batiste Basset, en el monolit que te erigit en el seu honor, en la plaja de la Patacona.

            Els alli reunits han fet una ofrena floral en el seu recòrt,  i a continuacio  s'ha donat llectura d'un text alusiu al gran personage valencià, redactat ad hoc.

            Entre els assistents a l'acte hem trobat a la presidenta de les Joventuts del GAV, al president de l'INEV, al president i membres de la Junta directiva d'En Moviment, membres de la PJV, a militants de Poble i al president de ACNV i membres del seu Consell Executiu Nacional.

            Els participem del text que s'ha llegit en l'homenage:

Joan Batiste Basset

            Hui estem aci congregats davant del monolit de l'insigne militar, En Joan Batiste Basset i Ramos, per a tributar-li homenage. Naixcut en Alboraya en 1654, d'orige humil, mor empresonat en Segovia, (Castella), en 1725. Ell, junt a tots els Maulets i Vinatea son el paradigma que nega el meninfotisme dels valencians.

            No vos parlare de les seues gestes beliques, de tots es conegut cóm liderà les forces dels Maulets, imprimint-los audacia, força, fam de llibertat i justicia.

            El general valencià arengà al poble a lluitar per lo que els valencians consideraven sagrat, els Furs, aixina com al temps els oferi millores socials. La situacio d'opressio que eixercien els borbons i el fet de que el candidat austraciste realisara l'acte de jurar els Furs, decidi a gran part del poble valencià a prendre part pel bando Maulet. Finalment Carles III no compli les promeses fetes per Basset en el seu nom, donant tot el poder a la noblea, per a mes tart abandonar-los a tots la seua sort, quan ya tingue un tro assegurat en Austria.

            ¿Quín eixemple nos deixa Basset?

            Basset no dubtà d'usar les armes en tal de defendre allo en lo que creïa. La força, l'ultim recurs per a defendre els drets historics no s'ha de descartar, aço o acceptar una derrota sense lluita i permetre l'abus d'aquells que es troben en situacio de força dominant.

            Els temps han canviat molt, i la lluita hui en dia se pot dur a terme sense l'us de les armes. L'historia actual es molt pareguda, front a nosatres tenim una situacio de força que aliena els nostres drets historics. ¿Qué estem disposts a fer per tal de restituir eixos drets que nos han furtat?

            Alguns estariem disposts a donar la nostra vida per tal de recuperar les nostres llibertats i drets... ¿pero, qué ha canviat?

            L'espirit de lluita dels valencians està seqüestrat. En el decret de nova planta, fruit de la derrota de les tropes austracistes del 25 d'abril no a soles nos llevaren els Furs, sino que el bando guanyador prengue bona nota i des de llavors han procurat llevar-nos la personalitat i l'identitat.

            Aixina ho han entes els successius governs centrals fins a arribar als nostres dies.

            Ademes, no fa massa temps, en els anys 60, massives migracions de pobladors castellans i d'unes atres zones de l'estat espanyol, vingueren a terres valencianes, deixant en minoria als vells natius en ocupar els nostres pobles, la qual cosa, ha contribuit fortament a trencar la nostra identitat i a diluir el nostre sentiment de poble. Un eixemple viu el tenim en la poblacio de Paiporta, a on els pobladors originals valenciaparlants son una minoria, i els nouvinguts manen amparats en la seua majoria, imponent costums i llengua alienes al poble original.

            Un atre ambit, molt treballat pels interessos aliens als valencians, es el mon de l'ensenyança, a on o be t'induien a incorporar un sentiment castella, fins a l'estat autonomic o un sentiment catala, des de que nos concediren restituir el nostre autogovern. El cas es negar la nostra naturalea com a valencians, per a evitar que renaixca el nostre fort, per naturalea, sentiment nacional de poble.

            Primer, en els coleges l'historia dels valencians no existia i ara existix impregnada d'una falsa catalanitat. Es treballa des de les aules l'autoodi, i la dependencia d'un atre ent superior al que mirar-nos per a poder ser, ignorant la nostra riquea autoctona i la nostra gran personalitat com a poble.

            Nos han repetit fins a la sacietat que som un poble meninfot, fins que ho hem interiorisat i hem assumit que forma part de la nostra naturalea, per tant, com a meninfots que som  no està en nosatres el lluitar pels nostres drets ni per les nostres llibertats.

            L'eixemple de Vinatea, de Basset i els anonims Maulets, que s'alçaren en armes per a defendre les seues llibertats i els seus drets, desment radicalment el concepte de meninfot que volen atribuir-nos.

            No manca qui vol emboirar la naturalea heroica dels valencians i no dubta de tildar per eixemple els fets de Vinatea, com els d'un home civil i civilisat, amagant darrere d'estes ambigües expressions un acte de força per a impedir la disgregacio del Regne de Valencia, en el que es forçà, per mig de gent armada, a que el rei "reconsiderara" el repartiment de les terres del regne que havia fet als seus fills.

            L'unic cami a seguir per al resorgiment nacional del poble valencià passa per recuperar l'orgull de ser valencià, reviure el sentiment de pertinença a un poble, el de Valencia, i el d'una identitat, la valenciana...

            Hem de trencar en la divisio interna dels valencians, eliminant les artificioses provincies, hem de posar empenyorament en ensenyar historia i llengua valenciana a tot lo poble. No se pot amar i sentir orgull per allo que no se coneix.

            Hem de conscienciar al poble valencià de que nomes els valencians representaràn els nostres interessos, perque moltes voltes entren en conflicte en els d'unes atres poblacions de l'Estat.

            Nomes des d'un nacionalisme fort i coherent es pot donar solucio als problemes del poble valencià. Forçosament hem de donar una solucio politica a lo que es un problema politic.

            No penseu que els partits politics son una cosa autonoma, que fan el seu cami ells a soles per a resoldre els vostres problemes. Haveu de vore els partits com a ferramentes per a solucionar els problemes, ferramentes que precisen quí les utilise i quí les pose a punt.

            Deixeu de ser part del problema i passeu a ser part de la solucio. Integreu-vos en els partits valencianistes. Obligueu a que siguen fidels als principis valencianistes, pero des de dins. Obligueu a que priorisen els valors que defenen a la nostra terra. Ajudeu-los a ser coherents en lo que prediquen i en lo que fan. Doneu-los el soport dels vostres vots. Feu grans als partits valencianistes. El proces natural de la politica ya obrarà per a fer pactes si es lo convenient.

            Davant de tot, ¡valencians, lluitem!

            ¡Vixca Valencia, lliure!

Imagens: Pepe. En Moviment, adpacio de les incorreccions del monolit, ACNV

Miquel Real