I ara les falles (I) / Antoni Fontelles

24/1/2018

            No es un tema de divertiment, pero es que s’obrirà un atre melo i no tinc yo clares les conseqüencies. 

Fa dies, el Consell Municipal de Dones i per l’Igualtat de Valencia creà una comissio per a estudiar el paper de la dona en les Falles i intentar posar llimits a la seua ridiculisacio i cosificacio. El desig no està mal, pero sona un poc, si, a ‘moralina’. 

          Est organisme naixque el 28 d’abril de 2016, en substitucio del Consell Municipal de la Dona, creat pel PP el 29 de febrer de 2008 i que procedia d’un atre ent, el Consell d’Accio Social. Es consultiu i d’assessorament a l’ajuntament i les regidories sobre qüestions relatives a l’igualtat entre les persones, de sexe masculi i de sexe femeni (no dels ‘dos sexes’).  

          Els primers anuncis provocaren un marejol en les altures –politiques–. La vicepresidenta Mónica Oltra intervingue en el debat i afirmà que “No se puede generalizar. No creo que las fallas cosifiquen más a la mujer que otros ámbitos políticos, sociales o deportivos” (Levante-EMV, 16-1-18). El propi cap de Festes, Pere Fuset, tambe havia eixit al pas i havia assegurat que “Aceptamos la crítica pero sin apriorismos ni tópicos” (Levante-EMV, 15-1-18). 

          L’objectiu es que les conclusions es traslladen a la delegacio corresponent per a que s’envien a la de Festes i es distribuixquen als artistes. Algu ha tengut un poc de trellat i en la reunio prevista (23-1-18) s’ha decidit deixar-ho per a quan passen falles, a peticio del regidor Pere Fuset. Es realisarà un analisis –en l’ajuda ‘inestimable’ de l’Universitat– sobre el masclisme en la festa, el paper de les dones en els casals, la seua representacio en els monuments, la paritat dels jurats, les juntes directives i inclus les verbenes (en llistes de cançons ‘no recomanades’; Las Provincias i Levante-EMV, 23-1-18). Ademes, hi ha hagut acort en dignificar l’image i suprimir els elements que favorixquen la ‘cosificacio’ de la dona. 

          Que en les falles es ridiculisa, si; que es cosifica, si; que es caricaturisa, si; que es critíca, si; que en alguns –poc o molts– casos els ninots son de major o menor gust, sense dubte; que tot aço crea una ‘image’ i un ‘imaginari’ de les dones –i no nomes d’elles–, ho tinc totalment clar; que exagerar les corbes de persones de sexe femeni contribuix a la consideracio d’objectes sexuals, provablement si… que aço te una conseqüencia directa en la consideracio sicosocial de les dones o en la perdua del valor com a persones… crec que solament passa en la ment d’alguns i d’algunes ‘alterats’… en la meua, no. 

Vore falles, vore eixos monigots de exagerades mamelles –i voluminosos ‘paquets’–, vore escultures nuetes (en els anys 60-70 era una ‘transgressio’)… no me mou lo mes minim a infravalorar a una chiqueta, una jove, una adulta o una anciana, com tampoc ho fas en l’atre sexe… i tambe solen hi haure ninots ‘pujadets de to’. ¿I quan reproduixen a la ‘loca’, als jovens o als ancians?, ¿i quan trauen al ciclat?, ¿i quan ridiculisen als politics?... ¿no son tot ‘esquemes’?, ¿en molts casos no son uns elements que nos permeten identificar als personages?  

          ¿Quín es el motiu per a que el meu juï social i la valoracio respecte ad estos subjectes esculpits no canvie? El context: es una festa per a riure’ns tots de tots i per a ‘cremar-los’ i ‘cremar-nos’.

 

Image: dos meses per a la "plantà", Enflama

 

Antoni Fontelles