El mes d’agost (2025) s'han cremat en Espanya vora 400.000 Ha en decenes d’incendis forestals. Han calcinat cases i algunes poblacions menudes. Ara estem debatent qué s’ha fet mal.

Me considere prou observador i el desenroll ha segut calcat de la dana de Valencia del 29O (2024). Al principi tot molt be i cordial i als pocs dies (llavors en foren dos o tres) ha esclatat la batalla politica (previsible, per una atra banda).

Tornem al control del ‘relat’

Governs central (PSOE) i autonomics (PP) han chocat per l’imposicio del ‘relat’. Aço no es atre que una explicacio convincent dels fets que m’exculpe a mi i inculpe a l’atre, que me lliure de la responsabilitat a mi i que la carregue sobre l’atre o els atres. El ‘relat’ es l’historia que cadascu preten que passe a la posteritat i per aço es fan tants esforços, tots.

Les competencies

En un estat complex –autonomic– cada estament te unes funcions, cada administracio fa un paper, coordinat, per a no solapar-se: ajuntaments, diputacions, autonomies i govern central. La llei torna a ser clara i diafana, com en la riuada, la maxima autoritat (sense emergencia 3) en la prevencio i control d’incendis es a-u-t-o-n-o-m-i-c-a. L’eixecutiu central es subsidiari dels poders inferiors en l’escala i està a la seua disposicio (com tambe ocorregue en la dana, diguen lo que diguen els antiPSOE). Recorde que el president Carlos Mazón alabà la colaboracio entre les administracions en la compareixença junt al president del govern espanyol de l'endema de la riuada i al poc canvià d’estrategia: acusà al govern central de falta de colaboracio i de tardança. Calcat.

Les mentires i els canvis de ‘guio’

Els sinistres mes importants s’han produit en Castella i Lleo, Galicia i Extremadura. El cas paradigmatic es Castella i Lleo, el president de la qual –Alfonso Fernández– afirmava als pocs dies de mamprendre els focs que disponia dels mijos suficients i adequats, i poques hores despuix assegurava que no tenía de res i li faltava de tot. El seu conseller de Mig Ambient fa temps digue que mantindre els equips forestals i de prevencio tot l’any era un desbalafiament. Es la regio que te externalisat casi la mitat del servici d’extincio en una vintena d’empreses (perque tots els amics han de ‘menjar’). Aixina passa lo que passa.

En Extremadura la presidenta alegava falta de mijos i una hora despuix agraia la presencia de l’ajuda externa ¿? I Galicia, que reclamava no se quàntes motobombes, en tenía parades perque li faltava personal per a activar-les. I aixina passa lo que passa.

El fatidic 15: la Mare de Deu d’Agost

Segons les declaracions de la directora general de Proteccio Civil, Virginia Barcones, aquell dia vora la mija nit entraren en el seu servici, per document escrit, tres peticions d’ajuda immediata per a Extremadura, Galicia i Castella i Lleo. A l’endema, a les poques hores, ya havien eixit els presidents autonomics a denunciar que el ‘estat’ no els enviava l’ajuda requerida.

La directora ha explicat per activa i per passiva que les peticions fins ad aquell dia s’estaven cobrint totes (assegurà tindre documentacio) i que les del 15 (sospitosament conjuntes i ‘excessives’) estaven en tramitacio, pero era basic coneixer que els mijos reclamats no es mouen ‘de hui per ad ahir’, cosa que els solicitants haurien de saber...

El PP ha criticat a la directora per ‘activista’ i ‘politica’ (no tecnica) i es amnesic perque l’exconsellera Salomé Pradas tambe era politica i reconegue que no sabia res d’emergencies.

Imagens: elmundo.es, larazon.es.