¡Que vinga la guardia nacional (d’Estats Units)!

En la desmesura peticionaria, el president del PP, Alberto Núñez exigi que s’activara el mecanisme de proteccio europeu... quan eixa mateixa jornada ya estaven descarregant aigua els hidroavions francesos. Un desproposit.

En l’hiperbole reclamà la presencia i participacio de l’eixercit ¿?, ¿i qué es l’UME , sino l’eixercit? Un atre desproposit.

I no podem oblidar l’oposicio del PP, per terra, mar i aire, quan es creà l’UME, en temps del socialiste José Luis Rodríguez. Segons els dirigents populars era un ‘capricho faraónico’ i detraïa soldats de la seua ocupacio (defendre Espanya) per a destinar-los a faenes impropies. ¡Quín desgavell!, ¡quína desmemoria!

Yo, per elevacio, hauria exigit que vinguera l’OTAN en peça i l’eixercit nortamerica... i el chinenc, que es major (no, que estos son ‘comunistes’).

Centrar-nos en apagar els focs

Com que algunes veus del govern central han retrucat les moltes i injustificades queixes autonomiques, la prensa i els opinadors afins al PP s’han dedicat a criticar la cortina de fum de les ‘competencies’, pero es necessari saber que el primer escalo son els ajuntaments i el segon les autonomies i son estes les que eixecuten els presuposts i destinen els diners a lo que els pareix millor i els detrauen de lo que consideren inutil (com la prevencio i contractacio dels agents forestals i sos salaris).

Hi ha qui ha solicitat que el Ministeri de Mig Ambient intervinga en i coordine els departaments regionals del ram, amagant que no ho pot fer sense el nivell d’emergencia 3 i la retirada de competencies a l’autonomia. Casos contraris foren el de la dana en la qual el president del PP Alberto Núñez insistia que el govern central s’encarregara de l’emergencia i en l’apagada general (28-4-2025) quan tots els presidents del PP declararen l’emergencia 3 en qüestio de minuts. Ara, cap dels tres dirigents politics ho ha demanat i algu s’ha negat expressament (Castella i Lleo). Crec que els socialistes quedaren escarmentats en la ‘cogovernança’ de la pandemia del covid-19.

Com que l’estrategia no ha donat tots els fruits desijats i ha deixat en el cul a l’aire als responsables autonomics d’extincio dels focs... han desviat l’atencio i s’han centrat en que lo decisiu son els mijos (es de veres) i en apagar els incendis i que ya vorem i parlarém de les responsabilitats.

El cinisme absolut

Quan el PP i els seus presidents exigixen l’intervencio de l’estat callen que ells i sa administracio son ‘estat’ i pareix que ho han oblidat.

La disponibilitat de mijos reclamada al govern central (complementaria) implica inversions i previsio i aço es lo que se’ls hauria de recomanar ad ells i als seus dirigents politics regionals.

Totes les queixes, llegitimes, dels perjudicats me sonen a la dana del 29O, quan els damnificats preguntaven ¿qué hi ha del meu garaig?, oblidant-se egoistament que el veï tambe en tenía. Ara s’ha vist que l’ineptitut i la desinversio d’una comunitat te repercussions en la del costat, perque el foc no coneix ‘fronteres’.

Molts dels problemes d’estos incendis deriven del despoblament secular d’unes terres, que han vist cóm la gent se n’anava a la ciutat, i de la perdua de ‘possibilitats’ de vida: desapareix la farmacia, el mege va uns dies a la semana, no hi ha supermercats, tanquen els bancs i lleven els caixers, falten escoles, no hi ha ni forn ni carniceria, s’han quedat sens electriciste... i tots els que ara es dolen per la desaparicio d’una idilica vida rural son els que callaren o han callat per esta degradacio paulatina, no miren la procedencia de lo que compren (per a favorir el manteniment d’una economia local, no ho fan ni els ‘seudoespanyolissims’ de Vox) i lo que es mes greu, no han defes unes condicions minimes i dignes per als que s’han quedat. Ara es molt tart. Pero la demagogia es aixina.

Acabe. Estic commogut per la ‘humanitat’ de Melania Trump i la carta que li escrigue a Vladimir Putin recordant-li el patiment dels chiquets ucraïnesos per la ‘guerra’, pero no ha tengut cap de recòrt public per als chiquets de Gaza que moren de fam i tirotejats pels soldats, nazis, israelians. Clar, els primers son ‘blanquets’ com ella i els atres son ‘color cafe’ no com ella. Ya queda poc per a que els tiren del tot de sa casa als que queden.

Imagens: eldiario.es, rtve.es, unicef.es/un.org.