Ingenieria historica a sou de la Generalitat Catalana (II)
9/1/2018
Com han de crear una identitat del no res i necessiten "referents", qué mes facil que apropiar-se dels dels veïns.
Quant mes rellevant es el personage me força fan per a dir que es catala. No se salva ningu: Leonardo Da Vinci, Cristóbal Colón, Américo Vespucio, Hernan Cortés, Bartolomé de las Casas, el Lazarillo de Tormes, Miguel de Cervantes, Teresa d'Avila, i molts mes. Afirmen que tots ells son "catalans"
https://elpais.com/ccaa/2014/11/24/catalunya/1416826845_827782.html
La seua congruencia per a afirmar que Cervantes es catala, els du a afirmar que es natural de Xixona, en lo Regne de Valencia. Nos trobem de sobte en que afirmen que era valencià i seguint la seua llogica per tant "catala".
No es per contradir-los, que tambe, pero qui vos parla, ha visitat la casa natal de Miguel de Cervantes en Alcalá de Henares. I no, Alcalá de Henares no es un barri ni una pedania de Xixona, mes be està situat en Castella (ara dins de la nova comunitat de Madrit).
Lo que no cap dubte es que Cervantes conegue tant a valencians com a catalans i trague les seues propies conclusions que podem llegir en algunes de les seues publicacions, com indica est articul de Ricardo Garcia Moya:
http://www.idiomavalenciano.com/archius/ricardo-garcia-moya/cervantesmelosa.htm
A la llengua valenciana la califica de graciosa, dolça i agradable (melosa), mentrimentres que a la catalana quan la cita no li fa cap elogi.
¿Per qué sera que quan els catalans pretenen "apropiar-se" d'estos personages historics "tots" veuen l'engany i quan es tracta de lliterats valencians els otorguen una immereixcuda credibilitat?
Miquel Real