Inteligents en coneiximent.

            En l’epoca romana, sigles II a.C. i V d.C. ya existia un sistema agricola i hidraulic en terres valencianes. Els romans construiren canals i grans infraestructures. Les primeres sequies, segurament, varen ser rudimentaries per a abastir poblacions i cultius. Pero veent obres com els aqüeductes nos podem fer una idea d’a ón eren capaços d’aplegar.

       Pot ser no era un sistema complet, pero va sentar les bases que mes tart aprofitarien uns atres pobles.

        Va ser en la “Epoca Andalusi” edat mija, sigles VIII – XIII, a on se deixà el sistema de rec tal i com el coneixem fins a dia de hui. Els musulmans introduïxen noves tecniques i aprofiten les dels romans de rec alvançat com son:

*Sequies.

*Sequia mare o principal.

* Sequies secundaries.

* Assuts.

* Partidors.

*Sistema de rec per tanda.

* Aljups i basses.

* Rec a manta.

* Elevacio d’aigua en nories

          La majoria d’estes tecniques a dia de hui seguixen funcionant.

          En aquell temps “sigle X” naix El Tribunal de les Aigües, per a fer justicia i solucionar conflictes entre els llauradors, basats en les normes precises sobre el repartiment de l’aigua, fonamental en un clima sec com el de Valencia.

          En acabant de la conquista cristiana de Valencia per Jaume I en 1238, el tribunal va ser respectat, degut a la seua eficacia, confirmant el seu funcionament en el Fur XXXV, mantenint el seu caracter consuetudinari basat en la costum. El tribunal va seguir funcionant en el mateix sistema oral, public i en llengua vernacula, o siga en valencià.

          Tirant d’historia podem vore com darrere de l’epoca romana, sigle V, el llati vulgar evoluciona en diferents romanços, donant pas al naiximent de la llengua valenciana en terres valencianes.

          Esta va conviure en epoca visigoda i musulmana.

          En la conquista cristiana de Valencia en 1238 pel Rei Jaume I, este va tindre que aceptar la llengua del poble com demostren els texts lliteraris de l’epoca, entre ells u dels mes importants com va ser el Llibre dels fets.

           En el sigle XIV i XV, florix la lliteratura valenciana donant pas al Sigle d’Or de les lletres valencianes en figures com:

Ausias March /1400- 1459/

Joanot Martorell /1413- 1465/

Jordi de Sant Jordi/ 1390- 1424/

Joan Roiç de Corella /1435-1497/

Sor Isabel de Villena /1430- 1490/

Jaume Roig /1400- 1478/

Mossen Bernat Fenollar /1438-1516/

         El nexe d’unio entre estes epoques en canvis tan radicals, com era passar a estar el poble dominat per tant diferents cultures, com la romana, visigoda, musulmana i cristiana, va ser que totes aplicaren el coneiximent en inteligencia.

         Ninguna va tractar de modificar allo que funcionava be, com era el fet de que el poble tenía la seua llengua autoctona.El fet de no suplantar-la per ninguna atra, va supondre el no perdre el temps en una cosa tan dificil com innecessaria, conseguint el poder alvançar com a societat.

         La mostra la tenim al vore com a dia de hui, mes de mil anys despuix El Tribunal de les Aigües, seguix en actiu sent l’institucio mes antiga d’Europa i que podem vore cada dijous a les 12 en La porta dels Apostols de la Catredal de Valencia. En 2009 va ser declarat Patrimoni Cultural Inmaterial de l’Humanitat per la UNESCO.

         Tot un eixemple i orgull identitari, per a vore com el coneiximent aplicat en inteligencia pot aplegar fins a l’infinit.

          Desgraciadament la llengua valenciana, tot i tindre el coneiximent d’ella no està sent tractada en inteligencia per un poble, no se si dormit o ya totalment sumis, que ni alça la veu ni desperta, davant la continua despersonalisacio que patim des de 1707 en mans del Borbo Felip V i en els ultims anys per part d’una “Democracia” a ulls de tot lo mon corrupta, manco per als cegos valencians.

          Son molts els eixemples que demostren la poca inteligencia en la que els valencians nos tractem com a poble unit i orgullos tenint tot el coneiximent en els ultims 45 anys i mig.

          Per a mostra un boto.

          Desgraciadament en l’ultim octubre, 29/10/24 el poble valencià va patir una mortal inundacio evitable, si s’hagueren fet be les coses des de fa anys, encarrilant els barrancs i prohibint construir en zones inundables de les que tots els ajuntaments eren coneixedors i per tant compliços. Si be els actuals dirigents es poden excusar en allo de que ells quan han entrat les edificacions estaven fetes.

            Posteriorment de la desgracia han florit diferents manifestacions, sempre partidistes, demanant la dimissio d’uns, Pp, Vox o uns atres, Psoe, Compromis i cia, en la que una volta mes, a ulls del mon, hem deixat vore la falta d’inteligencia al no ser capaços com a poble, tenint tot el coneiximent, de fer una manifestacio. I units enviar a fer la ma a tots els partits politics que en cota de poder s’han enriquit, durant estos anys, per lo tant compliços de tanta mort i patiment que han generat a tota la societat valenciana.

          “El poble salva al poble” en el moment va ser de veres i un eixemple d’unitat de cara al mon, pero que desgraciadament quedarà com a un bonico “slogan” del que voldran traure redit politic uns i uns atres si al final el poble no es capaç de deixar de votar a tota esta colla de partits compliços de tanta desgracia, aixina fer realitat i ser recordats com el poble que va salvar al poble.

           Julià San Valero va dir un dia:

«Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perquè si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, valencians.»

          Apostar per voler ser valencià per damunt de tot dins d’una “Constitucio” que t’ho permitix, no va d’extremistes, independentistes, ni de sumissions a uns o a uns atres, manco de despersonalisacio de ninguna identitat. Simplement es ser valencians...

          Inteligents en coneiximent.

          Coses de Tub.