Joan Batiste Peset Aleixandre / per J.Morales

15/7/2020

            Naixque en Godella (Valencia) el 2 de juliol de 1886, era catedratic de medicina llegal, toxicologia, rector de l'Universitat de Valencia i diputat d'Esquerra Republicana.

            Procedia d'una familia que eren meges des de varies generacions; son besyayo, Maria Peset, ya publicà treballs sobre la colera; son yayo, Joan Batiste Peset, era especialiste en epidemiologia i psiquiatria i fon un dels introductors de la medicina de laboratori; son pare, Vicent Peset, era especialiste en microbiologia i un dels pioners dels Rachos X.

            Com era d'esperar el jove Peset tambe es dedicà a la medicina, el seu full d'estudis des de chiquet fon brillant, perit mecanic, perit quimic, llicenciat en medicina i energia, i en ciencies quimiques, llicenciat en dret i dominava els idiomes frances i alema.

            Esta familia a banda d'excelents meges tenien politics; alguns d'ells eren lliberals i republicans.

            El jove doctor per a perfeccionar els seus estudis medics viajà a Wiesbaden (Alemania) i a Paris, per a perfeccionar els seus coneiximents en toxicologia. Tots estos estudis el fan dedicar-se principalment a son major desig, la medicina llegal, tambe coneguda com a forense i judicial.

            En 1910 en nomes 24 anys obte la catedra de medicina en Sevilla, per aquell temps ya havia publicat quinze treballs medics, era un jove brillant.

            En Sevilla es quedà fins a 1916, permuta el seu lloc i es trasllada a Valencia, per a ocupar la catedra de medicina, lloc que ocuparà fins a 1939, a on per motius politics sería depurat.

            Durant estos trenta anys d'activitat realisà una aportacio extraordinaria al camp de la medicina, publicà mes de cent treballs d'investigacio, dirigi nou tesis de doctorat, i fundà una escola cientifica, atenia les seues llabors de docent en la practica de la medicina preventiva, des d'a on realisà un gran treball en la lluita contra el tifus.

            Dugue a la medicina valenciana als mes alts forums de la medina europea.

            En l'aspecte politic s’uni a Accio Republicana, el partit de Manuel Azaña, com a conseqüencia fon nomenat rector de l'Universitat, i des d'eixe carrec impulsà la construccio de les noves facultats de medicina i ciencies.

            En el periodo 1933-1939 la II Republicana es governada pels conservadors i es quan decidix militar en el partit Esquerra Republicana, a on dirigix com a president provisional esta organisacio en la provincia de Valencia.

            Este partit forma en les següents eleccions una plataforma d'esquerres en el conegut com a Front Popular. En eixes eleccions es presentà per la circumscripcio de Valencia, sent el candidat mes votat, guanyant en set dels onze distrits.

            Esclata la guerra 1936-1939 i fins a finalisar esta el Dr. Peset complix en els seus treballs parlamentaris i aten en l'Hospital de Sanc.

            Les seues conviccions humanes estaven per damunt de tot i aço li portà a protegir a persones d'idees molt diferents a les seues, tambe s'opongue al saqueig d'edificis religiosos. Acompanyà durant tot el conflicte al president Joan Negrín i a Josep Puche, en aquell temps rector de l'Universitat de Valencia, inclus fins a l'aerodrom d'Elda quan es marcharen cap a l'exili, ell no volgue pujar-se’n a l'avio a pesar de l'insistencia d'estos, recordant-li el perill que li aguardava en les tropes sublevades, pero el Dr. Peset tenia fills que havien combatut en el costat republicà i volgue estar prop d'ells fins al final.

            L'unica eixida possible de tots ells i mils de republicans en les hores finals de la guerra era embarcar en les embarcacions que havien d'arreplegar-los en el port d'Alacant rumb a Algeria, pero els barcos no aplegaren, nomes un de mercaderies angles (Stanbrook) gracies al valor del seu capità.

El "Stanbrook" en 1909.

            Llogicament no pogueren embarcar tots, la majoria es quedaren en terra i foren fets presoners per l'eixercit de Franco, entre ells el Dr. Peset.

            Primer estigue presoner en el camp de concentracio d'Albátera posteriorment en el de Portaceli, en ells estigue encarregat de l'enfermeria de dits camps, fins a que finalment fon traslladat a la preso Model de Valencia.

            Anteriorment, per una orde publicada en març de 1940, el Dr. Joan Peset i uns atres docents havien segut cessats de les seues catedres.

Dr. Peset a punt de ser fusilat

            A continuacio, es somes a dos consells de guerra, en el primer se li acusà de “Auxili a la rebelio” degut a la denuncia de diversos meges falangistes i fon sentenciat a mort, pero posteriorment se li commutà la pena a 30 anys i un dia de preso.

            Pero passats dos dies, uns atres meges, adictes al regim de Franco, reclamaren un nou juï. En este li acusaven d'una conferencia donada en 1937 en la que criticava la sublevacio militar i la calificava de “Resposta inadequada” per no acceptar el resultat de les eleccions.

            Un gran numero de persones en Valencia, entre elles l'arquebisbe, demanen que se li commute novament la pena, ya que havia segut condenat novament a mort.

            Pero l'auditor de l'assessoria del ministeri de l'eixercit, certifica que el general Franco havia ratificat la sentencia.

            El 24 de maig de 1941 se li comunicà que la sentencia anava a complir-se; el Dr. Peset fon eixecutat a les sis de la vesprada en Paterna.

Imagens: Universitat de Valencia, diari 20 minutos, Wikipedia (Goldorak).

J.Morales