La farsa del SMI i (II) / J. Masia

4/1/2022

 

 

Un atre falco es el BdE (Banc d'Espanya), el regulador que no va vore la crisis, ni regulà res ni tan sols la porta giratoria dels seus governadors, que solen acabar en la banca que vigilaven. Te menys credibilitat que Juan Carlos I parlant de moralitat i de que tots som iguals davant de la justicia. En setembre, anuncià que la pujada del SMI despertaria la furia del forat negre supermassiu que tenim en la Via Lactea i engoliria la Terra. Pero no, una mentira mes per a la coleccio interminable, la creacio d'ocupacio bate recorts historics, en especial, al mes següent, augurat com el de la fagocitacio cosmica –el nostre Yucatan–, el fatidic novembre, u dels pijors mesos per a la creacio de llocs de treball. Ademes, ocultaren que el SMI, que havia pujat un 30 %, en 2021 llunt de destruir ocupacio, l'ha creada; ha ocorregut justament lo contrari: s'ha conseguit un atre recort historic anual (19,9 millons de cotisants). ¡No te nom! Falla en la prediccio a priori i oculta la prediccio ex post facto que mostra la falsetat de l'hipotesis de treball; no deprenen de la realitat perque el neolliberalisme es pura propaganda demagogica. Els fets positius son una refutacio empirica a la prediccio del guru. Algu hauria d'interessar-se una miqueta mes per l'epistemologia i calibrar la potencia cientifica d'una refutacio. Clar, les ideologies estan al marge del precepte llogic tollendo tollens.

La mentira sempre te les cames curtes. Que conste en acta l'enessim engany d'una ideologia revestida de seudociencia que es dedica a reproduir el pensament dominant, que es el de la classe dominant. El concepte marxia es poc util en quant a conducta de vot, pero si que ho es a nivell sociologic. L'economiste nobelisat Joseph Stiglitz afirmà que nosatres som el 99 % i els mes rics nomes que el 1%. Bona part de la conducta de vot la trenca la classe baixa al votar a la dreta i es que no vol perdre lo poc que te i com la mija vol mantindre lo que te... i si sona la flauta pegarà el bot des d'una plataforma estable, a costa d'uns atres, per aço els interessa tant el statu quo, no siga que es llancen des d'un trampoli insegur a una piscina sens aigua. Lo d'antepondre el be colectiu es un principi ininteligible i enfrontar-se a l'incertea de l'evolucio es un risc que no volen correr. Es tarea d'heroes apostar per les alternatives.

 

En les ultimes crisis el numero de rics ha aumentat. Es molt senzill: les gallines que entren per les que ixen; si u es mes pobre es perque un atre es mes ric.

 

A vore quí se creu que s'està lucrant de la pujada dels preus: puix les empreses que son les que els posen, ¡a vore si nos aclarim! Observen la factura de la llum en la rebaixa d'imposts del govern. Els neolliberals tenen greus problemes oftalmologics perque no veuen, sera per les orelleres ideologiques que impedixen el pensament lateral, tampoc tenen en conte l'avaricia (oligopolica i que en ocasions funciona com els cartels), que es un pecat capital, pero els importa poc i aço que son tan afins als conservadors, catolics, apostolics i romans, en els que compartixen taula i unitat de desti. Tenim antecedents d'esta curiosa fusio en Franco, quan deixà la governacio en mans dels tecnocrates de l'Opus Dei, a finals dels 50 del sigle passat.

 

L'historia de les idees es tambe la de les contradicions internes i les perversions. L'incoherencia i la praxis haurien de ser l'examen per acceptar l'idea o rebujar la doctrina. La prova de foc ha de ser sempre la realitat i no la proyeccio o justificacio interessada. Pero la critica no es una de les virtuts difoses pels conservadors i neolliberals, perque no els interessa el progrés que els desmonta la paradeta ni que ningu descobrixca la farsa: un mon creat a image i semblança per a la major gloria de la perpetuacio de les seues nefastes propostes.

 

L'escritor Mark Twain nos adverti que: "Quan te trobes continuament al costat de la majoria, hauries de detindre't i reflexionar".

 

Images:geopolitco.es

             uso-madrid.es                            

                                             Jesualt Masia