Prove del prefix grec ‘glosa’ que significa llengua i ‘phagos’ menjar. El fenomen explica la desaparicio d’una llengua per un poder que eixercix mides coercitives per a que els colectius abandonen la propia i adopten la del grup dominant. No es un concepte desconegut, l’eixemple mes sagnant fon el colonialisme, pero es un fenomen ben actual i els valencians ho sabem ben be per l’actuacio del catalanisme i el castellanisme.

El terme fon utilisat per Louis-Jean Clavert en Lingüística y colonialismo: Breve tratado de glotofagia (1974, publicat en castella en 1981). Treballà en Africa i conegue la dominacio del frances sobre les llengües de les colonies. Instà a l’accio dels “oprimits llingüistics” contra la globalisacio d’una llengua dominant que amenaça la diversitat, nomenada com hipercentral −l’angles−. D’igual manera, les llengües supracentrals −com l’espanyol− eixercixen en el seu predomini sobre les inferiorisades −el valencià−. El poder es el concepte clau, en la majoria d’ocasions es practicat de forma sibilina o simbolica perque ya no està ben vistes ni les creuades ni el ‘por justo derecho de conquista’.

Si es donen conte, la nostra situacio diglossica crea una societat que permet comodament ser monolingüe −per molt que de boqueta es nomene billingüe− sempre i quan parlem la supracentral, clar està. El billingüisme es una situacio ideal i irreal que servix per abandonar el valencià i no aplicar la discriminacio positiva que necessita per a reviscolar. Es dir, el billingüisme favorix l’abando del nostre idioma, en paraules del millor sociollingüiste que ha tengut la nostra nacio, Chimo Lanuza afirmava que: ”es una excusa per a no parlar valencià, per a seguir indefinidament parlant castella” i recorda als fervorosos amants del valencià regionalistes, que escampen com el gram, que les atres llengües son causa de regressio del valencià, si, el castella i el catala, ho han d’asssumir d’una vegada per totes els enganyats que han naturalisat la castellanisacio i que es educat parlar en castella sempre. Tot valencianiste de be o que vullga curar l’ignorancia regionalista-espanyolista haura de llegir urgentment Socioobstaculs de la llengua valenciana (2001).

Hem de convindre que en castella es pot viure, pero en valencià no, i d’aci tots els casos de valencianofobia, que en bona part son defesos per un regionalisme desnortat −centralistes encoberts que voten a PP o VOX o els conviden a la seu de LRP o la RACV− que he arreplegat en els meus articuls sobre valencianofobia. Hi ha idiomes que tenen drets i unes atres que no, aço es una desigualtat injustificable. Hi ha una asimetria o desequilibri evident que nomes pot passar desapercebut per un proces previ d’ingeniera social que oculta les relacions de reproduccio i supremacia en eliminar la causa agentiva i per tant, acaba naturalisant-les (pareix que ocorre perque si). L’idea jacobina fa que assumixques i internalises l’asimetria com un fet indiscutible, una realitat que presenta la minorisacio com un fenomen natural. Pero, ademes afig un atre bot qualitatiu: lo natural es convertix en lo bo, es passa del mon fisic al moral, del ‘es aixina’ al ‘ha de ser aixina’ i esta idea genera accions contra els desviants. Creen un relat centraliste i coaccionador sobre les virtus de l’uniformisme, en caracter doctrinari, immune a l’informacio refutatoria o l'alternativa. Aixina es com els esclaus s’enamoren de les seues cadenes, qui detenta el poder te el control politic, i condiciona el sistema educatiu, administra els castics i les recompenses i impon la llegitimitat del paradigma dominant.