La llibertat religiosa/ per J.Masia

9/11/2020

            El passat mes recent situa la polemica en el nacionalcatolicisme, u dels pilars de la dictadura. Com que el franquisme sociologic continúa instalat en bona part de la societat espanyola, el tema es recorrent per molt que la Constitucio Espanyola parle d'estat aconfessional: "Ninguna confesión tendrá carácter estatal". La dreta extrema i l'extrema dreta espanyola, tan llegalistes ells –per a lo que volen– usen la religio com un factor fonamental de confrontacio, una flecha llançada des de la COPE o del canal Trece contra els impius comunistes. Es una expulsio permanent de l'univers simbolic espanyol, dels que no pensen com ells. Instrumentalisar la bandera o el castella contra els atres es una atra practica ben coneguda, perque com son de la seua propietat fan i desfan.
            Son els hereus d'una Castella imperial, a o no es ponia el Sol, la que encara somien alguns conservadors de reliquies irracionals com els vassalls de regnats inviolables; o els defensors de l'idioma que està per damunt d'uns atres per raons exclusivament politiques, que acusen d'imposicio del valencià, pero no volen vore l'imposicio del castella. Hi ha imposicions idiomatiques bones i unes atres roïnes, en fi, un prejuï llingüistic. I d'estos vassalls enamorats de les seues cadenes no podem esperar una reflexio mijanament inteligent. El seu nacionalisme recalcitrant es invisible a l'autopercepcio, acusen de nacionalistes a uns atres oblidant selectivament el seu jacobinisme: "España, una grande y libre", el que alimenta els nacionalismes periferics. La frase que els delata es aquella de Miguel de Unamuno: "¡que inventen ellos!", viuen molt calentents dins del cau, de la caverna, en el conservadurisme que impedix el desenroll social.
            La major evolucio tecnologica, no exenta de contradiccions llogiques internes, es quan el franquisme en els anys 60 creà i s'allinià en el govern tecnocrata, els protoneolliberals, que acabaren per devorar, lo que alguns nomenaren com el paternalisme franquiste i que ara es representa en el quadro de Francisco Goya, Saturn devorant a son fill. El neolliberalisme actual somet a la precarisacio perque es una ideologia de dominacio, no es ciencia es una seudociencia. 
           Un atre fenomen que ha escarotat a la ciutadania son les immatriculacions, es un escandol llegal, els bisbes convertits en registradors de la propietat han fet seus dominis de propietat publica. Un grapat de processos judicials aixina ho demostren.
            L'us de simbols religiosos en l'ensenyança es u dels problemes heretats i que passats anys França resolgue. Acceptaren la recomanacio d'un consell de sabis: l'ensenyança havia de ser laica i els simbols s'havien de quedar fora de l'escola. La solucio fon molt interessant perque fea entendre als creents que la seua religio no es un tot, es una part, que hi ha arees que no admeten els manaments o les consignes dels guies espirituals, necessitaven que observaren que hi ha llimits. Les autoritats acabaren per antepondre els interessos colectius i civils al dret individual, a portar damunt simbols religiosos. Aço podria ser un problema pero era la millor forma de resoldre'l, d'igual manera que no podem respectar el "dret individual" o la "llibertat" d'un colectiu a l'ablacio de clitoris, per molta tradicio que tinga a no ser que es manipule la semantica i la pragmatica dels termens.
            Necessitem un estat laic o, si volen, un espai public aconfessional, que situe la religio en l'ambit individual o colectiu, llunt de les nefastes conseqüencies que tingue que esta estiguera per damunt de la societat civil o el poder politic, perque una ideologia totalitaria no es positiva, per aço han compendre lo que es la restriccio. El fet religios correlaciona mes en la dreta que en l'esquerra, tambe els agnostics o ateus son ciutadans i mereixen tindre llibertat d'expressio sense que els advocats cristians estiguen amenaçant-los cada dos per tres en querelles o que uns atres, els yihadistes, els tallen el coll. En alguns països encara podem observar la predominancia social i politica i els resultats negatius per a la dignitat i la seguritat de les persones.
            Les institucions publiques han de quedar al marge d'una cosmovisio incompleta, ofuscada i reduccionista que representa a una part de la poblacio. Es pot impartir una historia de les religions o millor encara, una assignatura d'etica que sería la solucio perque les morals particulars no deuen de sobrepondre's a lo universal. Hem de despenjar-la de lo public, trencar en el Concordato i que les congregacions s'autofinancien i que paguen els imposts com tots. No patixquen per la seua existencia ni la del banc vatica, de fet, moltes d'elles disponen de molts recursos –recorden el cas de l'iglesia palmariana–.
            Un estat modern s'ha de construir i treballar en la defensa dels drets humans, de principis etics universals, qualsevol atra cosa es involucio.

Imagens: Pixabay (Eliane Mayer, Openclipart vectors), COPE.com, LD

 

J.Masia