La llum cada dia mes cara (i II) / J. Masia

18/8/2021

            Es sol oblidar, massa a sovint, que els cost excessiu de la llum es un colp mortal per a les pimes espanyoles i els bars d'Ayuso. Es insostenible tindre la llum mes cara d'Europa perque atenta directament contra la productivitat i la competencia, es dir, hi ha raons societaries estructurals i interessos de païs per a eixecutar una baixada, perque les pimes son el 95 % del teixit productiu. Els neolliberals constituits en un menuda elit extractiva deixen fora del pastiç a la majoria.
            Tambe hi ha una rao social per a defendre una energia barata: la pobrea, i en especial la pobrea energetica (un 12 % de les llars, mes de 5 millons de persones, segons l'Asociación de Ciencias Ambientales), i tambe la salut publica (segons l'Universitat Carlos III, 1.300 morts anuals a causa de la calor).   

            La solucio constitucional, molt constitucional i molts espanyols i bolivarians

            En l'articul 128 d'una constitucio bolivariana local posa: "1. Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.
            2. Se reconoce la iniciativa pública en la actividad económica. Mediante ley se podrá reservar al sector público recursos o servicios esenciales, especialmente en caso de monopolio y asimismo acordar la intervención de empresas cuando así lo exigiere el interés general.".
            Els que mes la defenen son els que manco la trauen a passejar, mentres que els que la pinten com sacrosanta, la violen immisericordement tots els dies –recorden la renovacio obligatoria del CGPJ caduc que impedix el PP–. Me ve al cap: "Jesus 'pequé', quan ixca d'aci a quí fotré".

            Una empresa publica es la solucio per a introduir competencia real –sempre poden pagar una comissio a l'emerit per a que nos ajude a conseguir-ho, ell estara molt pagat–. ¿Quín problema hi ha per a evitar el problema capital? No hi ha impediment llegal. El lobi pressiona molt i colaboren les privatisacions dels neocons Felipe González i José Mª Aznar, el regal de les ajudes a la transicio de l'ultim o les portes giratories. Un govern d'esquerres ha de deixar el seu llegat i es hora de que acaben en l'egoisme d'uns pocs que s'alimenta de la miseria de molts. Es tambe una qüestio etica o basicament etica, vivim en universos diferents que, com diria Thomas Kuhn, pareixen incommensurables. El desenroll moral d'alguns no ha arribat ni a la pubertat.  
            L'economia del be comu es l'alternativa al capitalisme salvage que atenta contra la salut i el benestar de la nostra societat. Pareix mentira –pero no me sorpren– que el valencianisme que lluita contra un dogma dominant siga incapaç de sumar-se o de transferir el dubte metodic a unes atres arees. Conec perfectament els problemes de transfer, traslladar regles o coneiximents a uns atres ambits, pero es que, de forma alarmant, ad alguns ayusistes els es impossible pensar. La tara epistemica i moral no els dona per a mes, son patetics. La proteccio de la nostra societat va mes alla de la llengua. La llum cada dia es mes cara... perque hi ha molt de cara dura.
Imagens: Pixabay (Steve Buissinne), miniyo.tumblr.com

J.Masia