La mentira no es illegal (i III) / J. Masia
20/10/2025
Que l’espectre de les Corts Valencianes estiga farcida d’escans d’autoodi i repartit entre pancatalanistes (Compromís i abans Podemos) o pancaespanyolistes (PP, PSOE i VOX) es triar entre mort o bolongo.
El menyspreu cap a lo valencià escampa per tot arreu. El ministre J. M. Albares es passà per l’arc del Triumf l’Estatut d’Autonomia, en una entrevista en la que Carlos Alsina li preguntà almenys tres voltes pel valencià aquell s’enrocava en el catala. Lo mateix que fa l’atra ministra valenciana, Diana Morant, que afirmà que el valencià es catala o com l’alcalde d’Alcoy que diu que parlen catala. ¿Si suden i els brolla la catalanitat per qué no es presenten en el paraïs catala i els atres d’una gran i lliure en Valladolit? Puix perque son un tall de huit i nous i aci els arrepleguem perque es veu que tots son nostres quan realment son del veï.
Hi ha llocs com Vilarreal que es neguen a celebrar el Nou d’Octubre (apunten que tambe el PP i VOX es sumaren a la negativa en la taula de portaveus, a banda dels ‘malvats’ pancatalanistes d’esquerres, en fi junts i de la maneta els que volen dividir-nos com a poble). La convergencia en la valencianofobia es realisa des de tots els fronts.
Mentres deixem que estos despreciadors facen la politica per o en nosatres estem morts, per aço alguns llests prediquen el conte chinenc de la separacio de la politica i la cultura. Per a ser mes precis, els que es fan els llonguis estan concentrats en Lo Rat Penat i la RACV que son els que paren la ma i reben llentilles; les famoses entitats centenaries son les que porten a les atres entitats o associacions d’inconscients a cagalllo per sequia, nomes cal observar la firma que favoria inexorablement al PP, perque aplaudia el canvi d’accent municipal a ‘Valéncia’. Nomes un ignorant recalcitrant i/o gomios manté esta distincio o estupidea cosmica en l’objectiu d’evitar l’exit del valencianisme politic. En estos amics no calen enemics, perque debades, no pega el flare cabotades.
En fi, es constant l’abando politic perque no pintem fava, es sempre mes lo de lo mateix, hi ha casos per a parar un barco. Mensage per als popularistes o voxians que critiquen a la ‘catalanista esquerra’ (¡es que no encerten ni en nomenar-los!, son pancatalanistes no catalanistes, estos estan nomes que en Catalunya) hi havia un tal J. M. Aznar, el que parlava catala en l’intimitat, que nos clavà en la guerra d’Irak, menti sobre el 11M o fon el que nos impongue la AVLl. Vagen molt espai perque les hemeroteques els mataran d’ignominia. No es memoria selectiva es ocultacio pura i dura i si fan com els atres puix son com els atres. Si vols superioritat moral per a recriminar, la teua casa ha d’estar ben neteta, de lo contrari eres el furtamantes de la doble vara de medir. L’honradea ni està ni se l’espera.
No sera que no ho explicat infinitat de vegades: es un conflicte identitari a on hi ha tres opcions opostes i son valencià, catala o espanyol. En una excepcio, quan confluixen les dos ultimes i dupliquen la capacitat de de fer-nos mal perque el cavall de Troya entra en estereo.
I un atre mensage per si algun blaveret s’ha escarotat, als que es consideren tan valencians com espanyols, fenomen conegut com l’identitat dual, que es dominant i farsica, dir-los que els interessos de la patria gran es superponen sempre als de la chiconina, els estudis sociologics els coloquen en el fals equilibri perque determinen que majoritariament voten a partits espanyolistes que causalment escriuen catala. ¡Nyas coca! ¡Que enganyen a un atre com als caragols!
Fa decades que clame en el desert perque ad alguns compatriotes els te igual tot perque es compenetren en estos hipocrites, continuen aixina que anem de mal en pijor. He segut sempre sabedor que invocar a la reflexio o l’autorreflexio critica pareixia un impossible en un moviment emotiu fonamentalment conservador, pero m’ha pogut mes la constancia i la coherencia. La mentira no es el cami, es la llosa del valencianisme i la covardia es l’enterrador.
Callen i no s’arromanguen a treballar a estall que nos va de cine.
Imagens: archiu ACNV, elperiodicomediterraneo.com.