La monarquia bananera (I) / per J. Masia

5/9/2020

            En el sigle passat, Alfons XIII el Borbo apoyà la dictadura de Miguel Primo de Rivera i Joan Carles participà en el regim franquiste i regalà a Maria del Carmen Franco un ducat "en atención a las excepcionales circunstancias y merecimientos que en ella concurren". Felipe VI continúa, en lloc de fer-lo desapareixer, en el titul nobiliari dels Franco, titul en grandea d'Espanya, ¡cóm no!, perque els deu tant. Qüestions que obliden els monarquics que poc els importa que la seua ideologia correlacione en dictadures, per a mi es un mal curriculum, per ad ells no. Es curios que a la gent no li interesse fer arqueologia o orige del seu saber, mes encara, les persones solen ignorar o ocultar allo que no els conve.
            Al monarquic li te igual l'argumentacio, l'historia, la reflexio racional i l'etica. Lo seu es l'obediencia a l'autoritat i ya no n'hi ha res mes darrere, es pur voluntarisme, una creença irracional. Lligguen als sicolecs que expliquen l'autoritat com Philip Zimbardo o Stanley Milgram i voran lo perillos que es la sumissio.
            La democracia espanyola es la cronica de les renuncies de l'esquerra d'este païs. Una conjuntura de plom a finals del anys 70 i principi dels 80 dificil, en l'ultradreta espanyolista assessinant en el carrer com ho feya la mateixa Terra Lliure o ETA, una pugna en la que els franquistes de tota la vida gestionaren la transicio i es quedaren en les forces de seguritat i la magistratura front a una esquerra atemorisada. Les concessions al Partit Comuniste o la renuncia del PSOE als postulats marxistes foren dos fets constitutius. Me queda el regomello de que podien haver aguantat mes per a obtindre millors condicions, perque ni Europa ni America del nort volien una dictadura en Espanya, hauria caigut pel seu propi pes i la pressio internacional. Tambe es de veres, que per la meua edat, veig el bou des de la barrera.
            A l'Estat Espanyol li portaren la democracia l'espirit del temps i l'esquerra antifranquista, no Joan Carles I. Les mentires per molt que es repetixquen sempre seran mentira. La Constitucio Espanyola (CE) fon un paquet global i tancat, en el que s'introdui la monarquia –com a les oques el menjar per la gola per a rebentar-les el fege i traure el foie gras–, al remat, la blanquejaren llegalment i no deixaren votar si voliem rei o no.
            Els mijos de comunicacio ocultaren, en una autocensura increible i intolerable totes les actuacions del rei omnipotent, la manipulacio es construia per l'excelsa seudorrao de la gracia de deu, la sanc blava o per un falaç argument ad antiquitatem, per aço les emocions que genera la monarquia son irracionals perque convertiren al rei en un ser en caracteristiques divines. Tot lo mon que volia saber podia trobar, simplement havia de buscar Un rey golpe a golpe de Patricia Sverlo o la denuncia del catedratic Alejandro Pizarroso del seqüestrament d'un llibre que parlava entre unes atres coses de les amants. El que no busca no troba.

            L'inviolabilitat del rei fon l'engendre politicojuridic que atentava contra un principi fonamental, el valor justicia, que es representa en una dona en els ulls tapats, ¿per qué la dreta extrema i l'extrema dreta ignoren aço sempre? Aci feren trampa i establiren una condicio antidemocratica que entrava en contradiccio en un dret fonamental –de forma flagrant–, ademes, per a major deshonra, els cortesans se llançaren en un manifest d'indigencia intelectual a justificar lo injustificable, perque el rei estava molt nuet i entre tots els grans no tenien tela suficient per a cobrir les seues vergonyes.
            Els diputats i el govern estan aforats en l'eixercici de les seues funcions, llimitacio que havia de tindre necessariament l'inviolabilitat per a no resultar esperpentica i immoral. O siga que podia violar a 40 dones o disparar contra qui fora sense repercusions penals, ¿a qui li entrà en lo cap que no fora processat per cometre delits? ¡Si el mateix rei digue que erem tots iguals davant la llei!, ¡es que alguns son mes papistes que el papa! Nomes la sumissio del subdit, l'esclau enamorat de les seues cadenes,  podia explicar l'absurt i vore a juristes defendre una inviolabilitat total resulta patetic.    
            No entenc molt be per qué alguns nostalgics volen impondre a les generacions futures el model d'estat, ¡si es van a morir!, ¿es que no ho saben?, per aço existix una generacio actual que te tot el dret i llegitimitat per a votar lo que vullga, ells han de poder decidir la forma de l'estat, com els atres decidiren la que volien. Poc importa que la CE siga de les normes europees mes poc evolucionades o retocades i que s'incomplixca sistematicament, sobre tot en lo que respecta als drets fonamentals. Aço no importa ni dona per a un manifest de la feligresia i dels grans d'Espanya, perque els "rojos" i blaus es fiquen sempre d'acort en les grans qüestions i ya sabem que els drets fonamentals per ad ells no ho son, no tenen categoria real.

 

Imagens: Wikipedia (mr.nostalgic), Todocolección

J. Masia