La pandemia (I) * / per Antoni Fontelles

4/4/2020

¡China està tan llunt!

            Portem tres semanes tancats i en pocs mesos passarém pagina del covid-19 que ha afectat a casi tot el planeta este 2020. En giner, China comunicava al mon lo que no podia ocultar (es propi dels regims dictatorials ‘comupitalistes’ –comunistes-capitalistes–). Ho anuncià i clausurà la provincia d’Hubei, en 60 millons de persones.

            Occident mirava de reüll. Son problemes de països subdesenrollats. Es lo que creem quan passa en Africa; alli hi ha endemies que no solen afectar-nos (excepte l’ebola de fa uns anys).

            Objectivament, la situacio era preocupant, per les relacions comercials que tenim en China, i alarmant, per la dimensio que adquiria la malaltia.

Imprudencia

            Esta superioritat dels ‘occidentals’, interiorisada (ni dita ni escrita), escampà la creença de que no aplegaria aci i ademes tenim u dels millors sistemes sanitaris del mon. El refra es sabi: confia en Deu i t’agarrarà el bou (es dir, a banda d’esperar un milacre has de correr).

            Les autoritats politiques estatals (socialistes i podemistes) i autonomiques (dretes i ultradretres, esquerres, independentistes, regionalistes i nacionalistes) impartien calma i tranquilitat. Sens escarotar al personal, tenien l’obligacio d’evaluar la situacio (les situacions) i prendre mides.

            Per lo que nos toca (son titulars del Levante-EMV, 2-3-2020): (cridada/crida) “Llenazo frente al virus” (p. 1); “La Crida vence al miedo” (p. 20); (mascletada) “Contra la hipocondría, llenazo” (p. 22)... no transmeten prevencio ni periodistica ni social. Dies mes tart, el Ministeri de Sanitat no veïa problema en celebrar les Falles (Levante-EMV, 10-3-2020: 1).

            Alguns miops han focalisat la demagogia causal en la manifestacio del 8 de març en Madrit... provablement no tocava (ni les de dies abans en unes atres ciutats). Tampoc tocava el congrés de VOX en Madrit eixe fi de semana. Tampoc tocaven totes les misses que s’oficiaren eixos dies i els posteriors. Tampoc tocaven les mascletaes. Tampoc tocaven els centenars d’actes de tots els signes que es realisaren entre finals de febrer i quan es decretà l’estat d’alerta. Tampoc tocava l’entrega de premis de Forinvest en Fira Valencia (Levante-EMV, 3-3-2020: 40). Tampoc tocaven els partits de futbol entre el Valencia i l’Atalanta de Mila... Si u te culpa... en tenen tots.

            Estic parlant de qualsevol activitat: els equips es resistien a jugar sens espectadors... i els organismes rectors ni es plantejaven la suspensio. ¡I no digam de les competicions internacionals! ¡I no digam tampoc els Jocs Olimpics! (ajornats el 24-3-2020 ¡¡!!, i perque el comite nortamerica digue que no enviaria als seus atletes...)

            Yo mateix me vaig atrevir, en totes les precaucions, a anar mati a la Fira del Llibre de Vell de Valencia, el dia 2 de març.

Falta de previsio

            Els governs espanyol i autonomics actuaren timidissimament a primeries de març. Nomes el central agarrà el bou per les banyes el 13-3-2020 i el 14-3-2020 decretà l’estat d’alarma. Es va restringir durament la circulacio de les persones (un dret fonamental...) i la produccio quedà reduida als sectors essencials (mes tart hem sabut que funcionaven activitats de dubtosa ‘essencialitat’).

            En l’anterior pandemia, la del grip aviar, es creà una alarma innecessaria que obligà a l’estat a comprar nou millons de vacunes, si no recorde mal, que en acabant nos les ‘menjarem’ o les revenguerem... millor previndre.

            En una mostra d’indecencia politica s’ha fet sanc d’un engany a les autoritats espanyoles: l’adquisicio de 650.000 tests de baixa fiabilitat per a detectar el coronavirus (retirats i canviats posteriorment)... una anecdota. França envià a l’illa Reunio una partida de maixqueretes podrides (¿no pensaran que es feu a posta?), Belgica comprà 600.000 maixqueretes inutils (¿no creuran que es feu volent?)...

            Com ha manifestat l’expresident José Luis Rodríguez, i que yo compartixc, tots els que ara practiquen la postdiccio (anunciar una cosa que ya s’ha produit), no obriren la boca en els inicis. Me puc equivocar i pot ser que n’hi haja algu que expressara la seua preocupacio, pero està clar que no fon un clamor.

* Tinga’s en conte que la redaccio acaba a primers d’abril.

Imagens: Pixabay (Mohamed Hassan)

 

                                                                                        Antoni Fontelles