Les sifres: veritat / mentira

            Casi tot lo mon ha acusat al govern de no dir la veritat en els morts ocasionats pel coronavirus. ¿Ha estat mentint? En puritat, no.

            M’explique, qualsevol investigador sap que a l’hora d’analisar un fet –epidemiologic, sociologic, fisic, economic, conductual...– es comença per acotar l’objecte. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, s’ha cansat de repetir que nomes es contabilisen a efectes serials els morts diagnosticats de coronarivus i que es una definicio ‘exigent’. No es correcte el terme, es nitida i es la ‘oficial’ (europea i de l’OMS), pero no es comprensiva.

            Me torne a explicar. El comput es facil perque a soles val el diagnostic, pero deixa casos fora perque hi ha molts morts (¿el doble?, ¿el triple?) que tenint ‘sintomes compatibles’ no s’han inclos. El defecte no es dels contadors, sino de la caracterisacio. Si es mes extensa generarà mes problemes. ¿Son usuals definicions tan estrictes en unes atres malalties?

            Simplement els deixe un parell d’eixemples per a la reflexio. U, l’adscripcio d’una parla a la categoria de llengua / dialecte... ¿ho comprenen?. Dos, quan nos referim a ‘vells’ o ‘ancians’ ho podem entendre en els aspectes mental, fisic o cronologic; segons la perspectiva que triém variarà la gent inclosa en la categoria. ¿Tots els vells cronologics son vells fisics?, ¿tots els vells fisics son vells mentals?, ¿tots els vells mentals son vells cronologics?, ¿estem mentint quan seleccionem atenent a u dels tres criteris?

            I passa lo mateix en les ‘antiguetats’...

Les sifres: el govern no sap contar

            Era lo que li faltava. Que les sifres diaries son falses o inexactes.

            Qualsevol que sapia matematiques de primaria o estadistica basica o epidemiologia elemental (cosa que alguns ya dominem), coneix que hi ha cantitats homogenees i heterogenees i que no es poden sumar peres i pomes (com be digue l’exalcaldesa de Madrit Ana Botella).

            Si la definicio de cas era (a) diagnosticats i (b) morts, sense (a) no es computa la victima (b). Els que falten per ‘causes compatibles’ es poden contar, pero no afegir a la serie.

            Si pon ous, te bec d’anet, nada i fa qüec qüec es altissimament provable que siga un anet, pero si pon ous, te bec d’anet i nada pot ser... un ornitorrinc. ¿S’enten lo que vullc dir?

            Tot anava relativament be en l’informacio (contagiats, morts, hospitalisats i recuperats), fins que a mitant d’abril alguns dirigents politics insinuaren (basant-se en les peticions de la justicia) que les cantitats eren inexactes o falses. Començaren a traure pit les autonomies del PP (Madrit, el president del partit en Extremadura...) i alguna atra com Catalunya que ‘donava totes les sifres’ (registre de morts i funeraries).

            Nos trobem en els casos ortodoxos (provats) i en els heterodoxos (compatibles). Posats a contar...hauriem de revisar tots els decesos de febrer, de giner i de mes arrere (si fem cas a l’hipotesis que assegura que este coronavirus ha estat anant i venint en unes atres temporades).

            Pensant be, suponc que en les reunions telematiques semanals estat-autonomies (dos voltes) estaria clar quína informacio s’havia d’arreplegar i facilitar ¿no? Quan algunes autonomies mamprenen, aparentment, a fer l’haca, ha fet falta una orde ministerial explicita... ¿era precis?

            Tot este soroll contable te dos objectius: u, sembrar el dubte entre els ciutadans de que l’eixecutiu no sap contar, i dos, que les institucions europees nos criden l’atencio. Aixina ha segut, l’OMS ha demanat –sense citar– major claritat.

            Vist lo vist. ¿Els membres de l’Unio conten igual que Espanya?, ¿fins ara s’ha fet aixina?, ¿ha enganyat China en les sifres?, ¿cóm podem interpretar els 17.000 contagiats dels que informà França en un dia (16-4-2020)?, ¿s’han tengut en conte els asintomatics? (Espanya diu que si, i China començà a detectar-los a primers d’abril), ¿quíns països estan aplicant PCR? (que son les proves que es fan aci i les mes fiables)...

            Personalment no me crec les sifres de China, pero tampoc les d’Alemania, Brasil, Russia...¿qué he de dir de les cantitats d’Africa o d’Asia, en conjunt? Naturalment i a pesar de lo enormes que son, dubte de les d’Estats Units (en vora una trentena de millons de persones sense sanitat). Per posar alguns eixemples.

            Tot aço planteja dubtes metodologics. ¿Estan tots contant lo mateix per a que les series historiques siguen comparables? Crec que no...

* La serie s’ha escrit en l’informacio disponible fins al dilluns 20-4-2020.

Imagens: Pixabay (Silas Camargo Silao), Levante-EMV (grafic)

Antoni Fontelles