Funcionaris oblidats. La plaça de l'Ajuntament deuria dir-se plaça dels Jurats, tota vega que el consistori es una figura castellana introduida en acabant de 1707. El pas del temps ha vist com la principal plaça de la ciutat era renomenada de varies maneres, pero mai en el nom de l'institucio valenciana.

Plaça dels Jurats, aixina deuria dir-se la Plaça de l'Ajuntament de la ciutat de Valencia. El "Ajuntament" es institucio castellana introduida en la Nova Planta de Felip V. Els "Jurats" els implantà Jaume I en 1238, abans que les necessitats presupostaries obligaren a inventar la Generalitat en 1418, comissio a la que els Jurats procuraren sempre controlar ocupant els llocs principals.

La plaça fon del Païs, la denominacio mes discutida; la del "Caudillo", servilment acceptada i mantinguda; "Emili Castelar", extranyament perdurada; previament "de la Llibertat", inclos la redona Isabel II fon homenajada alli, a l'igual que Espartero. El seu nom primigeni fon "plaça de Sant Francesc", en referencia al convent original.

En 1845, quan el xatibenc Vicent Boix Ricarte publicà la colosal "Historia de la Ciutat i Regne de Valencia", l'ajuntament capitali li nomenà "Croniste Oficial de Valencia". Des del seu lloc en l'Administracio Boix començà una llabor de valencianisacio del nomenclator i rotulà diverses vies urbanes en noms historics que estaven en perill d'oblidar-se. Ad ell li devem el carrer de la Conquista, del rey Jaume o del Moro Zeit. No s'oblidà Boix dels Jurats, i posà el seu nom en un carrer del barri de Peixcadors que justament desembocava en lo que ara es la Plaça de l'Ajuntament, paralela al carrer de Roger de Lauriam tambe batejada per ell.

Este "carrer dels Jurats" desaparegue en la reforma urbana de 1900 i fon substituit pel carrer de Correus a l'alçar-se l'imponent edifici de telecomunicacions.

Ya mai tornaren a ser recordats els Jurats, ni en els carrers, ni en el text de l'Estatut d'Autonomia, que naixque descaradament copiat del de la veïna Catalunya. Per aço, quan se me propon estructurar una seccio que revisite episodis passats de l'historia valenciana, reclame el titul de "Jurat en Cap", en reconeiximent a la llabor de notaris i fedataris publics que tenien els maxims responsables del Consell. 

Seccions historiques valencianes s'han escrit moltes. Tal volta la mes recordada siga "La Valencia d'uns atres temps" de Vidal Corella. Sense dubte, lo millor en este sentit que s'ha fet en la prensa autoctona fon el suplement "Valencia" que publicà el diari Levante, en els anys xixanta.

En estos temps tan faenejats que vivim, resulta molt convenient tornar els ulls al passat. Pero no per a pensar que foren millors, sino per a interpretar que podem traure conseqüencies i millorar el nostre present.

No fa massa dies l'ajuntament galardonà, entre a unes atres personalitats i colectius, a l'Associacio de Cronistes Oficials del Regne de Valencia. Pero no oblidem que este mateix ajuntament no s'ha molestat en nomenar un "Croniste Oficial" de la capital des del falliment del recordat Santiago Bru i Vidal.

El passat no pareix importar massa, pero es vital per a racionalisar proyectes i esperança. Per aixo, a l'enfrontrar-nos ad este reto anem a pretendre ser originals. Buscar lo que encara no s'ha trobat i parlar al voltant d'allo que encara no s'ha dit, per molt complicat que parega l'intent.

Esta es la rao de que partam del cor actual de la ciutat, la seua plaça principal, per a reivindicar lo que fon la seua institucio principal. Quan anava a EGB hi havia un professor benintencionat en el Colege dels "Dominicos" que suplicava als chicotets alumnes que si algu de nosatres arribavem en el futur a ser arquitectes municipals, nos encarregarem de "regularisar" la plaça: "Eixa plaça se concebi com un rectangul; i acabaren traçant-la com un triangul chapucer. Per favor arreglen eixe desaguisat".

Ya que no podem arreglar la ciutat en lo arquitectonic, ho farem en lo lliterari. Queda inaugurada esta seccio de nostalgia per a antinostalgics.

Levante/El Mercantil Valenciano.-Carles Recio

 Jurat Vinatea.- Francesc de Vinatea, que fon "Jurat en Cap" en el sigle XIV, te una escultura en la plaça de l'Ajuntament i un carrer que fa interseccio en lo carrer de L'Hospital.