La pobrea i l'elit extractiva./ Per J. Masia

27/5/2022

Als dos conceptes els lliga un nexe causal, quant mes repartida està la riquea manco pobrea hi ha. Quan mes recursos acaparen els rics i els oligarques mes aumenten les desigualtats. Nos trobem en: "Beneficios récord en 2021 para las empresas que componen el Íbex 35: 58.543 millones" (Diario de Sevilla, 16-3-2022). Despuix de vore aço el govern i les empreses reclamen un pacte de rendes; la desvergonya no te llimits. El coeficient gini d'Eurostat i, mes en concret, els diversos estudis d'oeneges, universitats i institucionals reflectixen una realitat que no se tracta conforme sería llogic i raonable: anar a la causa del problema, en lloc d'apedaçar, malament, els sintomes que es multipliquen i es consoliden historicament. Els sistemes ideologics creen les condicions de reproduccio, d'autoperpetuacio i supervivencia.

A la dreta, la pobrea no li preocupa massa −per no dir gens ni miqueta, fora del paternalisme de la democracia cristiana−, la seua moral premia l'individualisme, l'interes propi, l'autonomia i l'exit en la vida. El refra de capçalera es: el que tinga cucs que pele fulla o a qui li pique que es rasque. Son els que no volen pagar imposts, pero els primer en ser solidaris en parar la ma a les ajudes del pare estat. Quan governà el PP aplicà "els divendres de dolors", els retalls de l'insensible consell de ministres populars que empijoraven, encara mes, els efectes de la crisis de 2008, sense compasio. I crisis sobre crisis... perque quan no son figues, son raïms.

L'esquerra s'acovarda quan arriba al govern, en lloc d'implementar la renda basica universal, ix en sucedaneus, que per la seua condicionalitat i llimitacions mai arriben a tota la poblacio necessitada. Despuix se preguntaran per qué perdran el poder. Per cert, dir que el PSOE es d'esquerres fa riure, tots els seus ministres d'economia han segut neolliberals, revisen lo que feu cadascu, els fets no menten, pero les interpretacions biaixades si. El PSOE es lo mateixet que el PP, aço si en un barniç superficial que el fa una miqueta mes sensible a qüestions socials.

Vivim en una societat que assumix els postulats del fonamentalisme de lliure mercat com si d'un dogma de fe es tractara, es troba anestesiada i embeguda en passar el dia i poc mes −primum vivere deinde philosophari−. Pareix que importa a pocs tindre mes d'un 30 % de pobrea infantil en la nostra nacio, es l'assunt mes immoral que hi ha, ¿cóm pot ser tan miserable la gent?, ¿es que no es un problema de primera magnitut? Este vulgar mortal no alcança a vore'n un atre que requerixca major atencio.

Alguns individus actuen com a celules dorments que els mijos activen quan volen, en la falsa moral i els colps en el pit se'n van al rescat d'alguns refugiats de guerra, perque hi ha varis tipos, ya saben: els d'ulls blaus i cristians i els obscurets i musulmans, es veu que no necessiten les mateixes consideracions i atencions. Yo pensava que tots requerien la mateixa solidaritat, pero els de Vilabaix o Vilaest son manco refugiats perque no alcen ni la mitat de la mitat de la moralina. Els que nos hem dedicat a estudiar la xenofobia, el racisme i l'immigracio estem una miqueta perplexos davant de tant de fervor per a arreplegar a immigrants i tambe per l'histeria belicista, que en molts casos van de la ma. Molts combreguen en un topos comu: en un eix que exigix l'eliminacio d'imposts. Si vols un estat de benestar has de pagar imposts, si vols un estat de malestar no cal pagar-los, pero si atendre's a les conseqüencies que no seran boniques, precisament. Un neolliberal te perjura que les ajudes als refugiats o el material belic es paguen en euros que cauen del cel; no es pot ser mes hipocrita. Una miqueta d'honradea, per favor. Sicolecs i sociolecs haurem de revisar la teoria de l'agenda −els mijos imponen el temes que es parlen−, perque les teories d'una manipulacio directa i una activacio emocional, com l'agulla hipodermica −a on els receptors no posen en dubte les informacions que reben i es molegen pensaments i conductes d'acort en el paradigma oficial− havien caigut en desgracia, pero ara, a la llum dels acontenyiments tenim fets que demostren l'encert.

Els principis etics son universals, per si algu encara no ho captat. Que bona part dels que no han llegit en sa vida a Immanuel Kant o la Carta dels Drets Humans vagen per la vida donant lliçons de moral i que es creguen que estan en modo creuada es un tant grotesc i increible, pero la desvergonya no te llimits. Una vegada que l'ultradreta, tan contraria a l'immigracio, ha dictaminat que els ucraïnesos si son dignes d'atencio, se n'han pujat al carro molts de "esquerres" que me donen vergonya aliena, perque haurien d'estar denunciat la doble vara de medir. En paraules del sicolec Gordon Allport han reclausurat el prejuï. I el grans difusors del pensament dominant, els mijos, li han fet i li fan la campanya a VOX, quan alguns ploren falsament pel creiximent de l'ou de la serp se'ls haura de recordar la seua directa participacio, perque la publicitat val diners i els la fan debades. Pero... i pensar.

De 2019 fins al 2020, hi ha vora 700.000 families valencianes en pobrea severa. El Botanic o es centra en solventar aço o podran dur-se un esglai com Rita Barberà: "¡Qué hostia!...¡Qué hostia!" en les proximes eleccions. Fer pancatalanisme es coherent en la seua ideologia, insuflar milers d'euros en associacions del regim dels PPCC els estan llevant recursos i no descarten que en les proximes votades l'idea imperialista, i sobretot clarifinant, els duga a molts a buscar-se una nova ocupacio. Ximo Puig ho intuix: "Si existe el caldo de cultivo de la ultraderecha es porque alguna cosa estamos haciendo mal todos" (Levante, 22-3-2022). El problema es que no sap cóm perque en l'analisis que realisa te una incognita que no resol: els valencians volem ser valencians.

L'obligacio dels politics es acabar en la pobrea, en les seues mans està. Pero per a fer aço es necessita una societat critica que ningu d'ells promociona, per aço es la llibertat individual la que ha de resoldre en el pensament qüestions que es plantegen com a naturals o estructurals, pero que son creades artificialment i no son perpetues. El canvi es provocat pel pensament lateral, diferent, i el quefer de l'esceptic i progressiste es cridar l'atencio sobre la mutabilitat i l'empoderament de l'individu front a la desinformacio.

El filosof Edgard Morin reconeixia que: "El dogma supuestamente científico del neoliberalismo reinaba en 2019 en la mayoría de los países de nuestro planeta; este dogma reduce toda política a lo económico, y todo lo económico a la doctrina del libre comercio como solución a todos los problemas. De hecho, el dogma neoliberal agrava terriblemente las desigualdades sociales y da un poder gigantesco a los poderes financieros".

Nelson Mandela afirmaria que "La erradicación de la pobreza no es un gesto de caridad. Es un acto de justicia. Es la protección de un derecho humano fundamental, el derecho a la dignidad y a una vida decente. Mientras persista la pobreza, no habrá verdadera libertad".

Per a retrobar la dignitat, la solidaritat i la llibertat s'ha d'abandonar el dogma del pensament unic neolliberal. No n'hi ha una atra.

             J. Masia

            Imagens: Archiu ACNV, humordemorgan.com, la-croix.com, valenciaplaza