Ucranïa està malauradament d’actualitat per una guerra, deguda a una agressio de la seua veïna Russia; una guerra que dura mes de 120 dies i en la que han segut bombardejades varies ciutats en cents de ciutadans morts i ferits. Vaja per davant el nostre mes fort rebuig ad esta agressio i mort de ciutadans indefensos. Pero vejam somerament quí es este païs, alguna cosa de la seua historia, economia, cultura, etc. i finalment intentarém vore les causes d'esta terrible guerra en ple segle XXI.
UcranÏa es un estat d’Europa oriental, es una Republica en un sistema semipresidencial, en la corresponent separacio de poders: eixecutiu, llegislatiu i judicial. Es el segon païs mes extens d'Europa per darrere de Russia, en una superficie de 603.550 Km2. Es un estat oriental en la vora del Mar Negre i te 42.216.000 habitants, la quarta part dels quals estan constituits per rusos, el 67% estan ubicats en nucleus urbans i se compon de diversos grups etnics: el 77,8% son ucranians, el 17% russos, el 0,6 moldaus i el 0,5% tartars. La ciutat mes poblada es Kiev, la capital, l'estat està dividit en 24 Oblast (departaments). En la seua majoria son cristians ortodoxos.
            La seua historia es molt antiga; escomença en l'any 882 en l'establiment del “Rus de Kiev”, una federacio de tribus eslaves orientals, constituint l'estat mes gran i poderos d'Europa. En el segle XI fon invadit pels mogols i desparegue l'unitat territorial. A partir d'ahi fon dividida i governada per l'Imperi Austro-hongares, l'Imperi Otoma, i el Sar de Russia. Acabada la revolucio de 1917 sorgi el conegut com a Moviment Nacionaliste de la Republica Popular Ucraniana, formada pels bolchevics russos, i passà a convertir-se en la Republica Sovietica d'UcranÏa en 1921 i membre fundador de l'Unio Sovietica. La seua independencia la consegui el 24 d'Agost de 1991 i immediatament inicià un proces per a deslligar-se del comunisme cap a una economia de lliure mercat i estat democratic.
            En 2013 el president Viktor Yancovich rebujà l'acort de negociacio en l'unio europea i estretà relacions en Russia, pero una serie de fortes protestes forçaren la seua dimissio.

Declaracio d'independencia (1991)

            Llavors la Federacio Russa ocupà i s'anexionà Crimea en març de 2014, fon el començament de la guerra del Dombas, que finalmnete condui a l'invasio de 2022.
UcranÏa ocupa el lloc 74 en l'index de Desenroll Huma, entre 189 països; te un index dels mes baixos d'Europa de renda per capita, tambe una alta taxa de pobrea i, no obstant, la taxa de desocupacio es molt baixa (el 1,6), pero la corrupcio està molt estesa. Te unes grans extensions de conreu, sent el major exportador de cereals del mon. Aixina, veem que en l’any 2020 fon l’exportador de petroleu 61º i el 33º de gas natural i en carbo el 21º del mon, es el 7m productor del mon de ferro, 8au en manganes el 6º de titani, i es un dels pocs que posseix liti, el 96º productor de vehiculs i el 13º d'acer, es el major productor d'oli de girasol i el 19 de vi.
            En l'aspecte agricola es un gran productor de: paniç, creïlla, remolacha sucrera, oli de colza i de soja, tomaca, cop, pomes, pesoleres, centeno, blat, anou, cebes, raïm„ avena, sandia, cirera, pruneres, sorgo, alls, pebrera, albercoc, melo, fraules, mores, mostalla, grosella, bresquilla, i quantitats mes chicotetes d'uns atres productes agricoles.
            En ganaderia es el 18º productor de llet de vaca, carn de pollastre, porc i carn vacuna.
            A partir de 2019 l'economia se contrague, les reserves de divises caigueren i l'inflacio aplegà al 60%. S'acusà als lideres proxims al president de rebre prestams sense interessos i subsidis que servien per al seu enriquiment personal. En decembre de 2015 el deute public era del 79% i la moneda se devaluà un 200%
            Com podem vore UcranÏa era una “pera en dolç” per al Mercat Comu i per a Russia; podem deduir facilment les causes de la guerra. Uns i atres tractant d'anexionar-la, ahi està el “quid” de la qüestio. Durant la 2a Guerra Mundial, Hitler, coneixedor dels seus pous de petroleu, mines i els immensos conreus de cereals tambe se la volgue anexionar, inclus tenia un pla per a que colons alemans conrearen les seues terres, esclavisant i eliminant al poble ucrania.
            L'historia se repetix, ara es Russia la que ha pegat un colp sobre la taula i no vol perdre est empori agricola i de materies primes, encara que se tinga que portar a mils de persones per davant i done lloc a varis millons de desplaçats.
            Per cert els atres països del mon, com succei en la Republica espanyola, els deixà a la seua sort, aixo si, en molt bons desijos i proporcionant-los “armes defensives” per a que muiguen en “dignitat” i “heroicament”. Trist desti i cruel realitat.
            Pero les guerres se sap quan escomencen pero no quan acaben. No les guanya ningu i les perden tots. Per lo que a nosatres nos afecta estem patint una inflacio que en Valencia es situa en un nivell 10,2 superior al nacional, que es de 9,8, els mes alts d'Europa, degut a l'encariment de les materies basiques, electricitat i petroleu, les quals arrastren als productes basics de consum, pa, llet, carns, etc, aci els Mercadona, Consum i companyia han tardat poc en pujar tots els seus productes. Alegant pujades de llum i combustibles, eixa es la manera que mes directament nos afecta a nosatres. La qüestio es que no havent escassea de productes, ni tan tan se vol l'oli de girasol, que posaren com escusa, ¿per qué han tingut que encarir d'eixa maneara els preus? La veritat es que els ha vingut molt be a molts eixa guerra d'Ucrania.
Finalment nomes he de dir pobres Ucranians i pobre de nosatres.

Imagens:wikipedia (Oleg Yunakov, Rino ap Codkelden)

J.Morales