Tenim una gran enquesta a on 340.000 families (un 58,61% del cens) han triat la llengua vehicular en l’escola, el determini de la votacio fon del 25 de febrer fins al 4 de març de 2025.

L’enquesta superà quantitativament qualsevol atra que s’haja fet abans i per tant es interessant, mes que per la manossejada llibertat popularista, per a coneixer la vitalitat del valencià. El resultat fon favorable a la nostra llengua propia (50,53%) front al castella (49,47%). En una diferencia significativa entre les tres provincies valencianes: “El 70,5% de las familias lo escoge en Castellón, el 57,8% en Valencia y el 34,1% en Alicante, provincia en la que el castellano obtiene el 65,9% de los votos”.

Si desglosem per capitals, “En la ciudad de Valencia, el 63,8% ha elegido el castellano, y el 36,1% el valenciano. En Alicante, el 83% ha votado por el castellano, y el 17% por el valenciano. Y en Castellón, el 61,9% ha elegido el valenciano, y el 38,1% el castellano.” (ElPaís, 6-3-2025). Crida l’atencio que el cap i casal s’haja convertit en la provincia d’Alacant. El popular Federico Trillo ho resumiria aixina: “¡Manda huevos!”. Poden consultar les sifres en detall, inclus per centre: https://portal.edu.gva.es/consulta/es/resultados/

Aci em referire a qüestions sociollingüistiques com el repte de garantisar el “dominio pleno” que establix la llei organica d’Educacio, en autonomies en llengües cooficials, i les autonomiques que apunten en la mateixa direccio. El mandat llegal es obviat i per tant el coneiximent ple es impossible en l’estat actual del valencià (com aixina arrepleguen totes les enquestes fins a la data). Mes alla quedaran les dificultats organisatives dels centres en l’aplicacio d’estos resultats i que tambe generaren controversia.

Eixa gran llibertat venuda es tan sols parcial perque en cap moment es preguntà res mes: si volen classes de religio troncals o maries, d’unes atres religions, variar el pes de cada assignatura o afegir-ne una nova al curriculum com l’inteligencia emocional i la resolucio de conflictes, etc. La pota d’un orso, no es l’orso. Es la falacia de composicio: agarrar la part pel tot.

Al voltant d’esta enquesta hi ha varis problemes irresoluts o la falacia coneguda com la peticio de principi: sabem que el ‘valencià’ no es valencià sino l’hibrit catalanisant. El PP plantejà un fals dilema.

Les actituts llingüistiques

Hi ha un concepte central en sicologia a on convergixen uns atres per a materialisar un constructe mes que util en totes les relacios humanes. L’actitut es la tendencia persistent o disposicio davant d’un fet, fenomen o idea.

Les actituts tenen tres components: cognitius, emocionals i conductuals. Un raciste està convençut de la superioritat de la seua raça (cognitiu), per aço li molestarà tindre a negres prop (emocional) i practicarà comportaments despectius cap als colectius menyspreats, evitarà el contacte, el tolerarà quan no tinga mes remei o es llançara a la caça (conductual).

Un castellanofil o espanyoliste creu que el castella caigue del cel, els convenceran de que es un fet sobrevingut o metafisic. Els valencians obriren la boca i acceptaren gustosament el manà, el seu predomini, no se si com a ona o com a corpuscul, i al mateix temps desplaçaven el valencià dels usos mes habituals: per vergonya, per no pareixer de poble, per imitar a la classe dominant, per autoodi, per no ensenyar-lo o prohibir-lo en l’escola, etc.

Imagens: wearetesters.com, G.A.V.