La primavera
            Estos refrans es referixen a la primavera d’estiu, tal vegada perque en el mon antic era mes important que la d’hivern. Lo dit, es un temps poc significat: la primavera passa llaugera [original: lleugera] (JA), a pesar de que: la primavera, la sanc altera (AG).
            I tambe nos recorda el saber popular la conjuncio o correlacio de moltes situacions de la vida: cada estiu te sa primavera i cada riu, sa ribera (EM), o que n’hi ha coses inevitables i que necessiten d’uns elements per a que tinguen contengut: no hi ha primavera sense flors ni estiu sense calors (JA).
            No podien faltar les mencions, poques, a la vida rural: primavera arribada, ovella esquilada (JB2), ploguda fina i saonera, en tota la primavera (JA).
            Acabe en una afirmacio ben certa: en el llit, tot l’any es primavera (JB2).
            L’hivern
            Hi ha acort en que lo inevitable aplega, pronte o mes tart: l’hivern no se’l mengen els llops (JB2) (8), fins al dia de Nadal (25 decembre), no es hivern de veritat (JB2). Majoritariament, les baixes temperatures les associem en sensacions negatives: l’hivern es fa etern (JA), mes llarc que una nit d’hivern (EA), (comparança aplicada a una situacio que se’ns fa pesada, desagradable, avorrida, com quan diém: es mes llarc que un dia sense pa –AF–, o es mes llarc que un carret de fil –AF–), i quan es ya un fet exagerat: la pixada [original: pixà] de Catiu, que escomençà en hivern i acabà en estiu (EA).    
            Per a combatre el fret: a l’hivern, bona roba i vi calent (JC2), el foc de l’hivern es mig aliment (JB2).   
            Hi ha un objecte singular i molt util tot l’any: en l’hivern, per la moquita, i en l’estiu, per la calor, sempre es bo dur mocador (EA) (JC2) (JM1) (JM3), –variants: en lo hivern, per la moquita, i en lo estiu, per la calor, sempre es bo dur mocador (CR), a l’hivern, per la moquita, i a l’estiu, per la calor, sempre es bo dur mocador (MC), en hivern, per la moquita, i en estiu, per la calor, sempre es bo dur un mocador (JB2) (9)–, la tia Rita sempre porta un mocador, en hivern, per a la moquita, i en estiu, per a la calor (JB2) (10).   
            Trobem algunes comparances dimoniaques en els meteors (pluja i vents): aigua d’hivern, aigua d’infern (JB2), garbi d’hivern, dimonis en l’infern (JB2), –variant: garbi d’hivern, dimonis a l’infern (MC)–, migjorn d’hivern, pluja d’infern (MC), mestral i tramuntana, a l’hivern, trauen al dimoni de l’infern (MC).

            Ademes, el comportament d’esta estacio servix per a predir orages venidors o situacions futures: hivern fredoli, estiu caloros (JA), hivern fredos, estiu caloros (MC), hivern molt solejat, estiu molt aventat (JB2), hivern rigoros, primavera de gos (JB2), hivern fangos, juny granellos (EA), hivern gelat, graner colmat (EA).    
            Hi ha poquissimes mencions a les distintes activitats de la vida diaria: hivern, bon temps per al ferrer i per al forner (JA), pero hem de saber que: d’hivern a hivern, els diners son per al govern (JC2), (no he pogut averiguar el significat d’esta paremia).
            En l’ambit dels consells n’hi ha uns quants i molt interessants; hem d’evitar situacions potencialment perilloses: a la vora del riu no faces niu, ni en hivern ni en estiu (EM), –variant: a la vora del riu no faces niu, ni en hivern ni en l’estiu (MC)–; es millor l’estabilitat i fogir dels canvis: a on has passat l’hivern, passa l’estiu (EA), –variant: a on has passat l’hivern, passes l’estiu (MC)– (11); sempre hi haura situacions inesperades o insolites: a lo millor, un dia d’hivern fa calor (MP), pero tambe n’hi ha d’impossibles: no poden haver dos hiverns en un estiu (EA); no nos falten recordatoris a la previsio i a la prudencia (front als excessos) en la vida: la roba de l’hivern se compra en l’estiu (JC2), no dones tant de pa als gossos, que l’hivern es llarc (JC2), o als fets concatenats: ni hivern sense manta i llançol, ni estiu sense tapasol (MP) (12).
            Dos dubtes importants: ¿cóm sabrem que ve l’hivern? Hi ha un parell de segurs predictors: quan la vesprada s’acurta, l’hivern s’acosta (JC2), sol d’hivern ix tart i es pon pronte (EA); ¿i cóm sabrem que acaba?, es ben senzill i hi ha coincidencia: no digues hivern acabat fins que Sant Jordi (23 abril) haja passat (MC), no doneu l’hivern per acabat, mentres que la lluna d’abril no haja passat (JB2), abril finat, hivern passat (MC) (13).

NOTES
8. (JB2) escriu, per castellanisme, “s’ho mengen”, en conte de “se’l mengen”.
9. (JB2) escriu ‘moqueta’, es una hipercorreccio per ‘moquita’, que porten la majoria dels diccionaris valencians en el significat de ‘moc clar, lliquit i persistent’.
10. En l’original de (JB2) figura ‘moqueta’; vore nota anterior. El refra forma part d’una canço popular valenciana, segons el DCVB (v. moquita).
11. El DCVB dona una atra explicacio, igualment raonable, el refra s’aplicaria o sería una resposta ad aquells que nomes nos busquen per conveniencia, quan els fem falta, i nos obliden quan no nos necessiten.
12. L’original de (MP) porta “sense manto i llançol”, pero provablement es un error i siga “sense manta i llançol”, ya que les dos prendes apareixen conjuntament, en el llit. No descarte que es tracte de [mantó].
13. El canvi estacional que puga senyalar la Candelaria (2 febrer), es dir, si continuem en hivern o entrem en l’estiu, està explicat en ‘Febrer’.
14. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.
15. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

Imagens: Enric Calvo, pixabay (jplenio)

Antoni Fontelles