La cultura popular forma part del nostre patrimoni. Ademes marca la diferencia entre aquells que diuen que nos colonisaren, que no tenen folclor propi, i copien i ensenyen "valencianes" en les seues escoles de ball tradicional i els supostament colonisats que tenim una ampla riquea de balls i musica tradicional que abarca tal quantitat de variants i varietats que el seu estudi i recopilacio donaria per a fer mes d'una tesis doctoral. I no oblidem eixe ball que nos identifica i unix als valencians de totes les terres del regne, que no son les "valencianes", mes tipiques de zones de l'horta de Valencia, sino la dansà, considerat ball nacional valencià, compartit en totes les comarques, pobles i racons del regne, en multiples variants i modalitats, pero totes baix un mateix patro. No importa si es la dansà de La Creu, o Redona, si es Passeig Pla o del Velatori. En alguns pobles, dels que creen escola, com La Font de la Figuera, es mes que un ball, es practiquen mes de 700 passos diferents. Alli es l'expressio d'un poble, a on tota la gent participa. Ha plogut molt des d'aquells anys en que en la plaça de la Verge de la ciutat de Valencia unicament nos veïem les cares els membres del grup de danses Alimara i els que estavem en Lo Rat Penat. Temps en que ni autoritats ni public nos feen practicament cas, parle d'uns temps en que anar a la dansà de la Verge, era un encabotament d'un grapat de valencians que varem entendre que l'importancia de salvar les tradicions mereixia l'esforç d'anar a fer una dansà encara que no tinguerem soport institucional ni public que agraïra el nostre esforç. Poc a poc anarem guanyant public, i mes grups de danses vullgueren afegir-se al proyecte de recuperacio d'una tradicio casi perduda. En vore que s'acumulava cada volta mes public, i que cada vegada el numero de participants era mes gran, les autoritats prengueren protagonisme prenint part en participar en l'organisacio, i afegint a la fallera major i a la seua cort a l'acte. No deixa de ser una aberracio, perque com resulta que tenim fallera major, i cort, pero no tenim representacio masculina les toca ballar dona en dona, per careixer de parelles. Tampoc s'ha buscat una solucio com que el president o un representant de cadascu dels grups de danses que participen siguen les parelles. Com a molt podem vore en elles ad algun dels mestres que cada any els ensenyen en un curs accelerat a donar lo mes dignament possible els passos de la dansà, pero no deixen de ser un pegot que va contra la tradicio de participar parelles formades per homens i dones.
Com dia abans, les coses han canviat molt, ara s'ha de restringir el numero de participants de cada grup de danses per a participar en la dansà. Hi ha un monto de grups que es queden sense poder participar, l'aforament de la plaça es llimitat. I ya es impossible aço que passaba anys arrere de gent que passava de formar part del public a afegir-se a la dansà, animats per la musica i el frenesi del ball. Ha perdut en lo que li corresponia com a ball popular i ha guanyat en espectacul, pero almenys lo que es la tradicio de realisar la dansà de la Verge, ya no pareix que estiga en perill de desapareixer.

Image i mes informacio de l'acte a celebrar en Muro en:

http://www.blogdanses.es/ten-vens-a-coneixer-les-danses-i-laplec-de-rondalles-de-muro-el-662015/

Miquel Real