L'ESTAT I EL LLIURE MERCAT / per J.Morales

1/6/2022

            Per a començar s’ha de fer entendre a tot lo mon que l'estat som tots, no a soles un “departament” que nos somet als imposts i nos impon les lleis que s’hah de respectar en una societat democratica.
            Les grans fortunes i els grans capitalistes tendixen a no pagar o a fer-ho lo menys possible en la part que els correspon dels imposts en “argucies llegals” en la Facenda del païs, per a aixo recorren als cridats “paraïsos fiscals”: Suïssa, Panama, Illes Caima, etc. conten en els corresponents bufets d'advocats, per a que tot aixo siga de forma “llegal” no en son uns pocs, son molts, tal volta, la majoria d'ells. Este diners que no es paga aci es un dany que se fa al benestar comu: escoles, hospitals, carreteres etc.
            La qüestio es que tots ells, en els moments de dificultat si que recorren a l'estat per a que salve als seus negocis. Aixina veem com la banca recorregue a l'estat per a que sanejara els seus negocis i inversions fallides i l'estat, com no, els otorgà 60.000 millons d'euros, i als ciutadans se nos digue que eixos diners nos els tornarien, a dia de hui no ho han fet. Una prova d'aixo fon l'anterior amnistia fiscal promulgada per l'anterior govern del PP i apareixqueren una multitut d'ells procedents d'eixos paraïsos fiscals.
            En el moment actual hem assistit a una folga general de camioners, que son en realitat chicotets empresaris, queixant-se de la pujada del gasoil alegant que els grans contractistes els paguen a 0,75 centims el kilometro. L'estat termina baixant-los el combustible en una ajuda adicional de 1.300 euros de mija per vehicul, pero clar, hague de baixar el combustible als restants ciutadans, hem de dir que est estat rep un impost del 45% cada volta que repostem.
            Tot aço ho dic perque, com veem, en epoques dificils se recorre a l'Estat. En epoques anteriors les grans empreses d'electricitat i combustible, basiques per a l'economia nacional, eren estatals (Hidroelectrica i CAMPSA), pero baix el govern d'Aznar es privatisaren. Sent yo chiquet, el pare d'un amic meu a un grup de chavals nos dia que sería convenient que passaren al sector privat per a que hagueren varies d'elles, d'esta forma hauria una competencia entre elles i el preu de la llum  i la gasolina sería relativament barat; en aquell punt yo, en apenes dotze anys, li respongui que en realitat succeiria tot lo contrari, puix es posarien d'acort entre elles i no se farien la competencia. Yo era un chiquet i sense saber-ho estava denunciant els futurs monopolis que existixen en el dia de hui. Si estes empreses foren, com anteriorment, estatals estos preus serien mes facilment moderats. Se que el mercat comu preferix el lliure mercat, pero en totes les nacions deuria d’existir un organisme que regulara els preus quan estos se disparen.
            S’ha de tindre en conte que la majoria de les grans empreses se componen de grans accionistes i estos lo que volen es que pugen les seues accions quant mes millor.
            Se me pot objectar que està la llei de l'oferta i la demanda i yo responc preguntant en quín lloc està escrita dita llei, es una llei imaginaria d'egoistes i especuladors.
            En el mon actual occidental nos trobem en una entelequia en les formes d'enfocar les llinies de l'economia; son antagoniques la forma que prenen els països nordics (Suecia, Noruega, etc.) i els empleats en el mon anglosaxo (Regne Unit, EE.UU. i els atres); en els primers el receptor d'estos imposts es l'estat i este, al seu temps, finança l'educacio (casi tota estatal), la sanitat, el segur de desocupacio, vivenda, etc.; per lo contari, l'anglosaxo, per contra, suavisa els imposts i que funcione el lliure mercat, i que cada ciutada se pague la sanitat, l'ensenyança i la vivenda.
            L'estat espanyol es el que s'encomana de la Seguritat Social i l'educacio escolar, i per a que tingam un acces sanitari, hospitals i medicines que garantisen la nostra salut, tambe que el dret a l'ensenyança siga debades, encara que en l'acces a les universitats s’hagen de pagar taxes; l'acces a la vivenda està en mans privades, per aixo hui es casi prohibitiu per a l'immensa majoria de jovens; per supost hi ha tambe ensenyança privada, la majoria en mans de l'iglesia catolica en preus alluntats de la classe treballadora; lo mateix que en medicina i hospitals privats, en uns preus molt alts, nomes per a una part de la societat.
            Un eixemple proxim a mi: m'operaren de les catarates en la SS debades, la mateixa operacio a una amiga meua en una coneguda clinica privada li costà prop de 5.000 euros. Yo no ho haguera pogut pagar. En quant a l'ensenyança privada tant l'escolar com l'universitaria son preus als que la classe obrera te dificil acces. Aci en la peninsula es crea, en el vist i plau del PSOE, la coneguda com a “ensenyança concertada”, segons la qual se pogui accedir a l'ensenyança privada, el cost de la qual va a carrec de l'Estat. No deuria de ser aixina; el que vullga ensenyança privada que se la pague de la seua bojaca no dels nostres imposts.

            Vejam ara uns atres dos eixemples: un estatal (la gasolina), i l'atre municipal (l'aigua). En el de la gasolina el 55% son imposts estatals, el 15% cost de distribucio i el 30% cost de materia bruta. L'Estat recaptà en 2021 per este concepte 11.490 millons, el 33% fon per a l'Estat, el 66% per a les Comunitats i el 1% per a entitats locals. Aci si que l'estat deu i pot intervindre per a les recents pujades de preus del combustible. En l'atre eixemple municipal, el de l'aigua potable, tinc davant de mi l'ultim rebut de l'empresa mixta, Emivasa, que suministra l'aigua a l'area metropolitana. 78,77 es l'import, dels quals 25,13 en un IVA del 10% es el consum real d'aigua pero a continuaciove el suministre, en un IVA del 20%, 6,5 i a continuacio l'Ajuntament l’incrementa en 8,96, la Confederacio Hidrografica del Xuquer 0,45, la Generalitat Valenciana 17,17, i l'Emtre 18,50.
            De lo qual se deduix que del consum real, que es de 25,13, el restant fins als 78,77 son imposts, o siga que s'ha incrementat el preu el triple pels imposts locals, a totes llums un abus. No se pot encarir un be essencial i basic, l'aigua de beure, en tants imposts.
            Tambe se pot extraure que en en el territori tenim els dos sistemes, el public i el privat, pero el privat s'ha repartit el mos del lleo: controla les gran empresa basiques (Telefonica, electricitat, gas i aigües potables) deixant per a l'estat els menys rendables (educacio, sanitat, treball i jubilacio), llogicament els que generen perdues.
            Pero aixo si, quan venen els temps dificils, l'iniciativa privada recorre a l'estat com a salvavides, com per eixemple els 60.000 millons a la banca. No nomes passa aci; Alemania, el gran buc de l'economia europea, ha tingut que nacionalisar l'empresa del Gas, GASPROM, perque el seu capitaliste rus ha “pres les de Villadiego” (fugir per a evitar un rics), de lo qual deduim que quan hi ha diners a guanyar apareixen accionistes per totes parts i quan seguixen els temps dificils que se les apanye l'estat.
La solucio seria bona si les grans fortunes pagaren, de veres, els imposts reals que els corresponen i no haguera un 20% d'economia sumergida. Arrastrem un trauma que es molt facil d'observar, entrem en el Mercat Comu i els preus se posaren a nivell europeu pero els salaris no, i si a aço afegim que el primer que ha de donar eixemple pega a fugir, puix aixina nos va.

Imagens: Pixabay (Ron Porter), Wikipedia (Diego Delso)

J.Morales