El Colonialisme.

         Desgraciadament es el sistema politic i economic mes antic i cruel, pel que s’ha regit el mon des de que te memoria. Basat en la dominacio i explotacio, per mig de la força militar, d’un estat a un atre territori alie al seu. Lo que comporta usurpacions i apropiacio de la terra en totes les seues riquees, recursos i sometiment de la poblacio, passant esta a ser controlada en tots els aspectes, cultura, religio, llibertat, drets civils, politics i socials.

         Hi ha un fum de llibres d’historia que nos parlen d’aço, des dels temps mes antics, Egipcis, Fenicis, Romans... fins als mes recents, Espanyols, Anglesos, Francesos, Portuguesos...

         En el seu moment en els països, estaven recolzats pel seus governs, lleis i una poblacio sumisa. Obviament, el temps del colonialisme va acabar i a dia de hui a tots nos pareix que allo va ser una aberracio, llegal.

         L’Esclavitut.

         Va ser una de les pijors, si no la que mes, aberracio que va portar el colonialisme a les terres dominades. D’aço tambe tenim constancia per mig dels llibres d’historia. Aixina son famosos, per desgracia, els esclaus de l’antic Egipte, que entre unes atres coses, obligaren a treballar en les grans i misterioses Piramides d’Egipte.

          Els esclaus Romans que estaven al servici de les classes poderoses de l’Imperi i que inclus els obligaren a lluitar fins a la mort en el nom de Gladiadors, o els pobres i mes desgraciats que eren devorats per les feres, rodejats de mils de persones que se rien i gojaven de tan macabre espectacul.

          Els esclaus negres fets presoners en les seues terres africanes i portats a America del Nort i el Carip, principalment. Molts d’ells morts en el trasllat, amontonats en barcos com si de bestiar es tractara i no de persones.

          Per sort estos temps d’esclavitut han passat. Son, nomes, tres eixemples, de lo que hui nos pareixen aberracions llegals, ya que contaren en el recolzament de governants, lleis i una poblacio sumissa...

          L’Holocaust.

          En casi sis millons de persones mortes, pels nazis alemans, comandats per Hitler. El genocidi judeu, va ser a on el ser huma va posar de manifest que no te llimits ni escrupuls a l’hora de dur a terme una aberracio, dotant-la de llegalitat i conseguir ser recolzada per un poble sumis.

          Quan per fi i despuix d’una guerra mundial, la segona, aquell mal somi va acabar. Els liders mundials se varen comprometre per a que una cosa aixina no tornara a passar...

          L’Apartheit.

          Va ser el sistema de segregacio racial en Namibia i Sudafrica entre 1948 i 1991.

          En 1948 el Partit Nacional Africaner va assumir el govern de Sudafrica. El seu proposit era conservar el poder per a la minoria blanca, 21%, establint diferents lleis que varen profundisar el trenc entre blacs, negres i unes atres races. Esta va ser tan gran que se prohibiren les relacions matrimonials i sexuals entre persones de diferent raça, en el transport public estava totalment segregat, aixina com hi havia zones de les ciutats, plages, directament prohibides, els accesos eren diferents a edificis publics, com jujats, correus, en cas necessitat i tindre que fer una coa, els blancs sempre tenien preferencia. El hospitals per a blancs estaven a l’ultima en medicina, com qualsevol estat desenrollat, mentres que els dels negres...

          Una volta mes va ser llegal i recolzada per un poble sumis, en este cas la minoria blanca, per molt que fora una aberracio.

          La corrupcio en els partits politics.

          Parlant de coses de casa que nos som mes proximes i que nos afecten, per molt que vullgam mirar cap a un atre costat, i sense contar mentires, tots sabem que esta llacra de corrupcio la tenen els partits politics, tant de dretes, com esquerres, nacionalistes, regionalistes o locals, i que quan mes gran i mes poder te un partit mes casos te, o siga els mes corruptes PP i PSOE.

          Aço es aixina i qualsevol, a poc que busque l’informacio, facilment ho pot comprovar. Una atra cosa es com li expliques a un ciutada de qualsevol part del mon que en l'Estat Espanyol, que està dins del rankin dels 20 països mes poderosos en economia i prestigi del mon, el poble que es qui posa i lleva als politics per mig d’eleccions, seguix votant als mateixos per molta corrupcio que estos tinguen, i clar, entropecem en la maxima que diu:

          Es de folls votar una i una atra volta als mateixos i esperar resultats diferents.

          Tot aço nos deu portar a reflexionar i fer autocritica i preguntar-nos, si realment com a ciutadans tenim suficient madurea i entenem de que va i com funciona aço de la Democracia. La força del poble, el teu vot, en ningun cas se li dona a un partit politic, simplement se li deixa, i conforme faça us d’ell en les següents eleccions se li torna a deixar o no. Tot lo que siga donar el vot a perpetuïtat, es senyal d’una tara, i condenar-nos a una baixa qualitat democratica com la que estem patint en l’actualitat, que mane qui mane, el ciutada ya dona per fet que van a furtar diners publics, i com que son els mateixos politics els qui fan les lleis, se n'eixiran de rosetes quan no indultats. Una volta mes tot aço llegal i en el recolzament d’un poble sumis.

           AVLl

          El cavall de troya dels valencians i vergonya nacional, clar que per aço hi ha que tindre'n.

          Quan en 1996 el PP de Jose Maria Aznar va guanyar les eleccions generals, per la minima, per a ser president d’Espanya no va dubtar en pactar en el PNV, partit nacionaliste Vasc i els nacionalistes catalans de CIU i Pujol. Va ser este qui li va demanar, com a condicio innegociable, la llengua valenciana, substituint la RACV, ent que la regulava fins al moment. Creant la AVLl controlada per l’IEC, Institut d’Estudis Catalans, per a lo que no varen tindre escrupuls ni ell ni el seu esbirro Zaplana en posar-la en marcha. En este punt en important recordar per als nostalgics de Unio Valenciana, que estos formaven part del govern de la Generalitat, se vengeren per un plat de llentilles i li pegaren gavinetada a la nostra milenaria llengua, que tant se’ls havia unflat la boca dient que anaven a defendre-la.

           Finalment la AVLl se va posar en marcha, constituint-se el 23/07/2001.

           Rematant-la al blindar-la en l’Estatut d’Autonomia en 2006, els esbirros de Esteban Gonzaleaz Pons, actiu a dia de hui en el PP, com a negociador en els acomplexats del PSOE i els palmers de COMPROMIS, i Gerardo Camps, el dels trajes, com a President de La Generalitat Valenciana i en majoria absoluta en aquell any.

            Es curios que tant els partits, en moltissims casos de corrupcio, com els personages han segut investigats i alguns condenats. Manco l’intocable Pujol, del “Espanya ens roba” que no sabra este home, que la justicia d’este p. païs no s’atrevix a tocar-lo. Per lo tant puc afirmar i ningu me pot negar que la Llengua valenciana la llevaren i prohibiren de les institucions frut d’un pacte entre corruptes, per lo tant dit pacte deuria ser revocat, si forem un païs digne i civilisat de primer orde i no una Monarquia platanera en la que s’ha convertit Espanya gracies a un poble sumis.

            Com a persona que creu i defen en el sistema democratic, puc entendre que els partits politics hagen de pactar entre ells, per a tractar de gestionar politiques pel be del poble. Ara no entendre mai, cóm s’ha devaluat tant la politica en l'Estat Espanyol fins al punt en el que nos trobem a dia de hui.

            L’aberracio per culpa de la corrupcio politica, que està patint la llengua i senyes valencianes es tan gran, que estic segur sera motiu d’estudi en universitats estrangeres, per a tractar d’entendre com un territori, que no passaren de ser uns condats francesos, que una volta canviats com a cromos, passaren a seguir sent Condats de La Corona d’Arago, en una historia menor, sense apenes llegat en cultura escrita, en una llengua descendent del Llemosi frances. S’apoderà de la d’una atra, el Regne de Valencia, independent dins de La Corona d’Arago, en una riquea i esplendor cultural com a poques, en el primer sigle d’Or de les lletres neollatines, el valencià, en el que queda referida en infinitat d’obres, que esta era la llengua en que s’escrivia i no una atra.

            A dia de hui obris qualsevol buscador en internet i trobes que el Sigle d’Or de les lletres valencianes ha desaparegut i ara es catala, i ninguna institucio, autonomica, estatal o europea fa res davant este genocidi cultural. Lo que nos volen donar a entendre es, que es llegal ya que te el poder i l’aprovacio d’un poble sumis a la corrupcio politica, en acabant passen els anys i seguix votant als mateixos.

           Me pregunte si el poble valencià de hui en dia, està dispost a ser jujats en els llibres d’historia com a covart i compliç necessari en esta aberracio, i que com tantes en el pas dels anys siga abolida o, si pel contrari estem disposts, a alçar-nos en lo carrer per a fer justicia, recolzar els nostres partits politics, revalencianisar-nos i passar als llibres d’historia, com el poble que va creure i va ser capaç de ser...

           L’excepcio que confirma la regla.

           Coses de Tub.