Comencem per un curs accelerat de lo que son els imposts: son un tribut progressiu per a mantindre l’estat de benestar. Sens impost estariem en el salvage oest, en el salve’s qui puga, pero, les tribus i les ciutats modernes s’han basat en la solidaritat i la colaboracio.

Hi ha un assunt nuclear que es l’obscena contradiccio d’exigir mides al govern contra la crisis, rebujar teoricament l’intervencio estatal i en la practica ser els beneficiats. Tambe hi ha una atra manipulacio quan li pegues la volta a les coses: l’atacat es el roïn, l’atacant es el bo o ni tan sols es cita per a evitar la condena per una guerra illegal.

Tot lo mon rebe les ajudes de l’anterior crisis covid, i quan dic tots, son tots, i no es coneix cap neolliberal que les tornara, mes que res per a ser congruent en la seua forma de pensar. Del dit al fet, hi ha un gran tret. Les incongruencies neocon suren pels poros com un gueiser.

Mes el PSOE que Sumar, pero a la fi els dos, tenen un bon cacau mental. Quan aplicaren els descontes generalisats subvencionaren directament a la gent i als especuladors. Pensava i escolti que la subvencio general de 20 centims en el combustible (ara directa per a professionals) fon declarada un erro unanim i llavors per qué apliquen de nou la baixada de l’iva (¿!). Les empreses ya han fet trampes: un 25% de gasolineres es resisti, pujant els preus, segons Facua (23-3-2026). L’inspeccio de la CNMC podria començar ya a treballar, en lloc d’esperar als 2 mesos per a fer l’informe requerit.

La crisis inflaccionaria derivà directament de la guerra de Vladimir Putin contra Ucraïna, es una atre efecte a celebrar del capitalisme global de la dreta imperialista. Poden afegir al clup de productor de caos i l’inflacio a un fracassat no nobelisat com Donald Trump. I com no s’enrecordaran molts, a la pujada de l’inflacio li seguix la consegüent dels tipos d’interes (d’aci a poc els voran). Els caprichets de l’ultradreta folla costen molt, recorden una atra crisis global en el mateix culpable: la crisis de 2008 de les subprime. No paren.

U dels seudoarguments mes patetics es l’ocultacio de l’agent i el desviament de l’atencio quan personalisen: els diners se’ls emboljaca Pedro Sánchez. Mentira, una estupidea mayuscula que no requereix cap explicacio ni esforç per a refutar-la.

Lliçonetes de realitat impositiva

Juan Roig obrige el debat de la tasa turistica despuix de les falles de 2026, el portaveu del Consell i responsable de la Conselleria d’Agricultura, Aigua, Ganaderia i Peixca, Miguel Barrachina, li contestà que: “en materia tributaria nuestro eje fue acabar con el infierno fiscal que padecían los valencianos. Y hemos hecho rebajas fiscales de todo tipo y no vamos a imponer ninguna tasa turística esta legislatura” (Las Provincias, 20-3-2026). Calculen que, d’aplicar-la en el termens de l’anterior govern, podien haver tret vora un millo d’euros (elDiario 20-3-2026), no pareix una quantitat dissuasoria ni de llunt (0'5 euros al día en les pensions, 1 euro per als apartaments de categoria primera i hotels d’una, dos i tres estreles i 1'5 euros per apartaments de categoria superior i hotels de quatre i cinc estreles), se podria haver utilisat per a pagar part de la neteja del fem que deixaren (costà 3,2 millons), l’aigua que consumiren o la contaminacio que provocaren. Les oposicions purament ideologiques son de lo mes absurt.

Gracies al seu conseller els ho cobrarà en imposts o li plorarà al pare estat per a que, en la seua competencia deslleal, al millor estil ayusia de baixada d’imposts, reclamarà, al mateix temps, mes inversio per a que tots els atres espanyolets nos paguen la festa. Els promet que els diners no creixen com els rovellons, si no n’ixen d’aci, han d’eixir-ne d’alla.

Ayuso enganyà als madrilenys i seguidors en un conte chinenc quan declarà que la Formula 1 no costaria ni un eurode l’erari public i ¡cóm no, menti com el beat valencià! Al remat, Emilio Delgado, diputat en el parlament de Madrit, calculà que podrien arribar-ne a 700 (Radio sierra rebelde, 20-3-2026). ¡I la continuen votant!, el motiu es la identificacio en la mentirosa compulsiva, la que feu una negligent gestio de les residencies en la covid, la prosionista i negacionista del genocidi, la que adora al major violador de lleis internacionals de l’historia, pero no res els crea cap trauma per l’immoralitat de mentir, ni per la violacio del manament divi (tot superflu perque Friedrich Nietzsche escrigue en L’anticrist que l’ultim cristia mori en la creu) o pel contrast intelectual o cognitiu en la realitat refutadora. L’insult i la polarisacio que fomenten es trasllada al carrer en un insoportable acossament i agressions contra persones d’esquerres. La feligresia viu en un atre mon, en el del tot val.

1. U dels dogmes neolliberals es la creuada contra els imposts: quan manco estat millor. Son trapatroles perque oculten que en els imposts es paguen carreteres, meges, bombers, militars, professors, policia, bombers, lluminaria publica, inspecctors de consum, l’eixercit que trau de zones de conflictes a espanyolissims que fan evasio o elusio fiscal a través d’ingeniera financiera o del canvi de residencia i un llarc etcetera. M’encanta quan rebugen i parlen d’infern fiscal al mateix temps que aplaudixen o se’ls ompli la boca i unflen el pit, elogiant les activitats heroiques dels cossos de seguritat de l’estat, ¡¿en qué es paguen?!

Son els primers en exigir l’intervencionisme per a que salven els seus negocis. Una derivada es la contradiccio en un atre principi: la desregularisacio o lo que es lo mateix un mon sense normes a on es faça realitat el somi ultim que es l’explotacio del mig i l’enriquiment a costa d’uns atres. La deslocalisacio consistix en que el patrioter trasllada la produccio fora del seu païs, destruint ocupacio, reduint els drets dels treballadors, provocant contaminacio, per a guanyar ell mes diners. Volen fer una Espanya gran, llunt d’Espanya i sense la mitat dels espanyols.

1. L’idolatria del vedell d’or i la corrupcio. No hi ha lliure mercat quan hi ha un oligopoli el qual mai denuncien perque son dels seus. Hi ha una adoracio pel ric al que se li justifica o perdona practicament tot, per eixemple, els ultracatolics inobserven la pederastia de D. Trump i preguen en ell en la Casablanca.

La majoria dels imposts els paga la classe mija que es la que sosté l’estat de benestar, a vore si s’aclarim: sobren rics i fa falta molta classe mija. En l’Estat Espanyol cap persona es podria permetre el lux de pagar-se’l. La socialisacio del cost facilita que tots arriben a un estat de benestar o de mig-estar, es l’economia d’escala. Els recorde que en la maravillosa democracia de EEUU la primera causa d’entrada d’una familia en fallida es el gast sanitari, apunten-s´ho, es el model privatisador que vol el PP i Vox.

2. Les curves o sifres no son persones i tampoc l’economia està lliure del pecat original, no es santa, pura i verge, perque es interessada, parcial i fortament ideologisada, obedix a criteris mes alla de la disciplina ya que forma part imprescindible del control social.

La cosificacio mostra la carencia absoluta d’etica i estetica que es trasllada a tots els ordens de la vida, com la conquista del poder no la fan a us i costum, creen una triada perversa entre mijos de comunicacio, politics i juges afins coneguda com lawfare. La rao instrumental es una ideologia de base creada des de dalt cap a baix utilisant tots els mijos disponibles per a inocular el paradigma dominant o mainstream. El neolliberalisme es una ideologia de dominacio.

L’unio triadica dels socialisadors i dels actors te antecedents espanyolissims: el franquisme, el nacionalcatolicisme i els tecnocrates de l’Opus Dei, bressol casolà del neolliberalisme actual. No debades, l’innoble Ayuso duplicà el pagament a Quirón (de 2019-2024 mes de 5.000 millons, la nova Fe de Valencia en costà 383), que tenía negocis en el seu home, ¡quína casualitat! i no passa res. El Tribunal de Contes l’investiga per condonar 71 millons a Quirón i Ribera salud, no cal investigar res, ha quedat clar que es inimputable. L’historica frase la posa de moda l’humoriste José Mota: “Si hay que ir, se va, ir pa ná es tonteria”.

3. La reduccio de les ajudes als sindicats (mai parlen de les que rep la patronal) i la desregularisacio per a fomentar la flexibilitat busquen l’esclavisme modern. La reforma que preten Javier Milei permetria treballar 12 hores diaries (sense cobra-les com a extres i dins del comput semanal de 48), reduir la prestacio a la mitat per baixa laboral per malaltia, despachament a l’estil de la mochilla austriaca i reduccio del dret a la folga. A qui li agrade que emigre.

     Imagens: significados.com, ctxt.es, eldiario.es.