Escampen pel valencianisme una serie d'idees absurdes a les que se'n pugen molts valencianistes que les repetixen com a loros. Me crida l'atencio el desconeiximent i les poques ganes de deprendre, la debilitats de les premisses i l'inconseqüent conclusio. Me dona la sensacio que son com els porquets confiats que s'amaguen en una casa que creuen solida pero en bufar el llop cau irremediablement sobre el seus caps... tantes vegades i sense saber-ho.

             Vora el 70 % de les persones declaren saber distinguir entre una noticia falsa i una verdadera, clar que aço es un exces de confiança irracional. Desconeixen la famosa frase de Groucho Marx: "Es millor estar callat i pareixer panoli, que parlar i resoldre els dubtes definitivament". Mes encara quan nomes una minoria molt minoritaria sap qué es una estructura llogica com el modus tollens, una argumentacio post hoc ergo propter hoc, les desviacions cognitives, els pensaments deformats o no han llegit en sa vida a Noam Chomsky o Guy Durandin. Per contra, alguns pareix que han depres a través dels raigs del Sol, respirant o portaven incorporada esta informacio en el ADN. Dic yo que per a pilotar un avio de combat algu t'haura d'ensenyar i dispondre d'alguns coneiximents ¿no?

             Les creences de la vida quotidiana, encertades o no, dominen la major part del nostre pensament i l'interaccio social, les donem habitualment com a valides sense ficar-les en qüestio. Les creences formen part d'u mateix fins al punt de que pareixen constitutives del ser. José Ortega nos ho contaria de forma magistral: tu tens a les idees, pero le creences te tenen a tu.

             Alguns companyons me passen disputes internautiques en Facebook per a que veja cóm està el pati. La fauna es minsa, pero els arguments son infinitament destarifats, en el millor del casos. Fins a cert punt es normal perque Walter Lippmann ya escrigue que el canal es el mensage, yo afegirira que el canal afecta a la consistencia de l'argument quan no al raonament, per aço alguns valoren mes les entrades de tuiter o facebook que els articuls de ACNV.

             Una falacia es un erro en l'argumentacio causat per l'ignorancia o perque vols enganyar. Si forem ser racionals triariem sempre la força del millor argument i no l'argument de la força. En el nostre cas, el valencianisme abandonaria les filies o fobies en la presa de decisions, pero aço es un quefer impossible en un moviment en una base antiintelectualista important –que es una caracteristica tipica dels moviments de dretes i conservadors, que son reaccionaris des de l'orige–.

             Revisarém dos llegendes urbanes, 1- la catalogacio anti o pro que en la majoria d'ocasions es un instrument de la propaganda que te com a objectiu la manipulacio i 2- la diferenciacio-separacio de la cultura i la politica que me pareix que es un rebot, una por "ancestral" a les malifetes dels partits politics en el valencianisme cultural. El problema sera trencar el principi de simetria, es dir, quan s'aplica a uns partits politics i a uns atres no o quan membres d'organisacions culturals pertanyen tambe a partits politics. Desconec si son capaços de desdoblar-se, abans de que "Antoñita la fantástica" em diga que si, apunte que tindria una sicopatologia greu poc comuna.

             La propaganda sol ser senzilla de descobrir per als que nos agrada el tema de la comunicacio, la llogica i la desinformacio. Quan revises criticament els arguments comencen a desmoronar-se, a ser inconsistents, les falacies trobades son com els sismografs que detecten un terremot, en este cas la mentira. L'increible separacio entre politica i cultura no sera mai ontologica, ni factual ni sicologica –no tenim com els movils un modo politic i un modo cultural–, es un artefacte, una construccio realisada en premeditacio, alevosia i nocturnitat i intelectualment insostenible. En La Politica, Aristotil escrigue que som "zoon politikón", som animals socials i politics perque vivim en la polis grega. En Grecia, idiota era aquell que no volia participar dels assunts de la comunitat, aci i ara sera el que encara mantinga la distincio.

             Resulta curios que si a Plato o al seu l'alumne, l'Estagirita, i a tots els mes grans intelectuals de l'humanitat, en les seues obres no se'ls ocorregue fer la distincio politica i cultura, tingam per aci a uns illuminats, alguns ignorants de bona fe, que no paren de repetir un axioma que es una falacia, una peticio de principi, no accepte de principi la distincio cultura versus politica, m'hauran d'explicar el perqué i lo mes important: per a qué fas eixa diferenciacio, es dir, quínes son les intencions.

             Tots els processos sicologics son correlats perque estan vinculats, com planteja la teoria general de sistemes –convertida en un metamodel–. La vida es interrelacio i el recurs a l'analisis, el descompondre en parts un fenomen complex per a interpretar-lo, es un instrument cognitiu, epistemic, pero no ontologic.

Imagens: Janus (kalamarlee.blogspot.com), serie negra equip Cronica (elespanol.com)

J. Masia