Quatre val

 La festa noticiosa continuà passats uns dies (Levante-EMV 6-8-2023: 8) en lo que s’enten la traca final. Unes opinions autorisades de persones a les quals s’ha preguntat per la proposta.

 N’hi ha dos academics, Joan Francesc Mira i Manuel Pérez Saldanya. Mira reitera que no hi ha necessitat d’introduir canvis perque “durante más de 20 años ha funcionado perfectamente en la enseñanza, en la literatura, en los medios de comunicación... y no ha sido ningún obstáculo”. ¡A vore quí chista! Per supost, defen la cooptacio: “todas las academias tienen como norma básica que ellas mismas se regeneran”... i es perpetuen i es convertixen en endogamiques. Es estrany que no advertixca este fet un sociolec com ell.

 Pérez, u dels autors de la gramatica de la AVLl, assegura que “la AVL ha tenido un papel importante a la hora de desproblematizar la lengua i cohesionarla, y eso es porque su normativa es suficientemente abierta e integradora y muy próxima al uso del valenciano en la calle”. ¡Que santa Llucia li conserve la vista! La desproblematisacio ¿no estara vinculada a la coercio o sera un efecte d’ella?

 Abelard Saragossa, tambe academic, no fa comentaris (es el pare o u dels pares) pero critíca (ya ho feu en un llibre) els Criteris lingüístics de l’administració de la Generalitat perque contradien l’autoritat de l’institucio que representa.

 El cap de la Seccio de Llengua i Lliteratura i academic de la RACV, Voro López confia que l’iniciativa tinga exit i assegura –desinformant– que la AVLl: “se ha radicalizado, inventando un criterio de convergencia con el catalán que no está en su ley de creación, y la sociedad valenciana no va por ese camino”. Dic desinformacio perque sap, perfectament, que no s’ha radicalisat.... era radical ab origine, ab ovo, des del principi; passa que hi havia una colla, que encara està per ahi, que ni ho va vore ni volia vore-ho i encara hui atribuix esta deriva a una força telurica. Ho era el dictamen, ho era la llei, ho era l’immensa majoria dels membres, ho era la norma d’autoperpetuacio... ¿cóm no anaven a ser radicals els productes?

 Per a donar color, l’editor de Llibres de la Drassana, Toni Sabater, està per les formes genuïnament valencianes (com tots, ¿no?) i, sorpresa, afirma que nomes un model idiomatic particulariste pot salvar-nos. ¡Increible!. Sense qüestionar l’unitat de la llengua, per supost. La cirereta la posa quan afirma que hi ha ambits academics que mantenen: “un prejuicio muy grande contra las formas valencianas, que denostan por coloquiales”. Li recomane el meu llibre El genuïnisme i l’autoodi (2020)... perque si ara ha descobert les ameriques...

 Acaba l’articul en el parer del noveliste Ferran Torrent que diu que ell va a la seua i que no fa cas ni de la AVLl ni dels que defenen un model mes moll.

 Un ‘pato’ marejat

 Arremate en l’articul “Una serp d’estiu que fa dir-se serpent”, publicat en eltemps.cat (13-8-2023), del ‘periodista’ Víctor Maceda. L’autor aboca el cabaç dels topics habituals, la desinformacio natural i les mentires inherents del catalanisme mes ranci. Calca l’enamorament i l’odi dels pancatalanistes valencians de principis del sigle XX.

 Fare uns comentaris, encara que cada renglo de les tres planes se’n mereixca.

 El primer, critíca que el CIV defenga que una llengua mes acostada al poble (simplificacio) redundaria en un major us i fa una desafortunada comparança: si l’afirmacio fora verdadera, la simplificacio de les normes de transit comportaria un menor numero d’accidents. La falacia es que les normes de transit no han de ser congruents en cap de realitat previa (han de regular l’activitat), mentres que la normativisacio d’un idioma te una restriccio preexistent (social, lliteraria, didactica, llingüistica, historica) en l’us dels parlants. Es un cas tipic d’estranyament-alienacio (cosificacio) del producte (idioma) respecte al productor (usuari). ¿Que aço no li sona? Ho sent.

 El segon, mal que li pese es millor escriure ‘mitat’, ‘vullga’ i ‘caem’ –ni son vulgarismes ni son particularismes– que ‘meitat’, ‘vulga’ i ‘caiem’, pero la seua ignorancia li impedix vore-ho. Punt.

 El tercer, no cal esforçar-se en tancar la e de ‘Valéncia’. Es tancada (com fan en diverses comarques els valencianoparlants en la terminacio -encia) i tambe en unes atres paraules similars. En el cas concret ho afirmà un senyor que li dien Manuel Sanchis Guarner. ¿I quí es est analfabet?

 I l’ultim, acaba en la frase dirigida al CIV: “i les seues proclames, [son] una serp d’estiu com qualsevol altra. O serpent, que dirien ells”. ¡Per la ‘ploma’ mor el peix!

 En resum, es una mostra d’autoodi (identic al dels castellanistes) que veu en els adversaris pero no en sa casa. I un poquet d’ignorancia. I un atre poquet de dogmatisme.

 ¿Quí tirarà el joc fora?

 La nova administracio valenciana (PP-Vox) ha dit ya moltes coses, pero dubte que les complixca (reduir l’us del valencià està clar que si).

Imagens: wikipedia, ACNV,