Ho visten com ho visten, la cooptacio en la AVLl es un eufemisme d’endogamia (aci i en Roma) i ha donat el resultat que hi ha en 2023 i acabarà expulsant totalment a una de les ‘sensibilitats’ (encara que lo que queda i res tot es u): era lo que es buscava. Que la composicio distorsiona la voluntat o el sentir de valencians i valencianes yo ho tinc clar, pero no tots o la majoria ho creuen aixina. Que d’existir, l’organisme hauria de ser mes plural, be.

Me crida l’atencio una part del punt 8 que diu: “Els acadèmics han de representar la pluralitat de sensibilitats lingüístiques que hi ha en la societat valenciana. Proposem que es tinguen en compte les proporcions que es posen de manifest en les enquestes oficials, a falta d’una consulta general sobre la qüestió”. ¿Una consulta? Habitualment els sondejos, oficials i privats, sempre han donat majoria prou ampla als que opinen que valencià i catala son objectes distints. Estic a favor de preguntar, pero no se yo si han calibrat ben be les repercussions. I si es tenen en conte les enquestes oficials... puix avant. Tambe apunte que els resultats de hui no seran els de fa 20 o 30 anys, que eren mes favorables a l’autonomia del valencià. Recorde que l’expressio de la consciencia idiomatica era ‘valencià’ de forma absoluta alla pels anys 30 del sigle passat (segons l’Atlas de la Península Ibérica, inclus en Aguaviva –Terol– tambe era ‘valencià’).

En el camp de la ficcio o de l’utopia es possible, pero no crec que ni l’entitat ni les atres institucions (universitats i instituts varis) estiguen per la faena. I ya es curios que ni comenten est aspecte.

No poden fogir

Yo des de l’autonomia de la llengua valenciana puc relacionar-me o coordinar-me en una atra o en unes varietats proximes, pero es imprescindible afirmar previament la meua identitat. No es factible coordinar-me o plantejar relacions si estic dins d’una atra o soc part d’una atra. Vullc dir, les dobles denominacions (catalanovalencia o valencianocatala) estan en lo mateix. I ho comprenc, yo tinc les meues llimitacions, pero el CIV no poden eixir del rogle, son una endoheregia (son els doblets i triplets, les ‘preferencies’, el marc comu) i no poden traspassar el marge de seguritat i convertir-se en heregia, per ad aço ya estem mosatros (i en distinta mida els occitanistes valencians).

I no entre en el problema catala-occita ni en una proposta globalisadora de ‘coordinacio’ o de buscar solucions factibles a les distintes varietats d’un ‘romanic central’ –estatalment, franco-andorra-espanyol– (front als romanics oriental i occidental, que s’haurien de perfilar o reestructurar).

Retruque

A l’endema de publicar-se la proposta ixque la replica (Levante-EMV 2-8-2023: 10) per la boca de Vicent Josep Escartí, director de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Fonamentalment preguntava ¿vosatros quí sou? (en referencia al CIV). I responia: un grupet d’interessats per la llengua. ¿Qué voleu?. I responia: algun sillo.

En acabant venía la contraargumentacio principal: la llengua ya està estandartisada des de fa molt de temps. Ya se sap que estos processos es fan una volta en la vida... i una atra en la mort, com els bolquers i la mortalla. Este raonament se seguix del principi d’immutabilitat dels idiomes. Principi que qualsevol cientific sap que es erroneu i, ademes, fals, com proven l’ultima reforma de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) i la copia de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (2018). I com tambe provarien les modificacions grosses i chicotetes des dels anys 30 del sigle passat.

Imagens:abc.es, freepng.es, es.123rf.com.