Escartí reforça el plantejament asseverant que “No estamos ni mucho menos en una propuesta de máximos [es referix a la codificacio de la AVLl] y, pese a lo que digan, el valenciano estándar está muy próximo al que se habla en la calle”. I damunt s’ho creu. ¿Per qué –com s’ha constatat– tenen mes dificultat el natius que els forasters en aprovar els examens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià? Ho he explicat tecnicament, pero planament, esta anomalia s’origina per la divergencia entre el ‘model proxim’ (segons Escartí) i el ‘model de carrer’ i l’interferencia que produix el segon sobre el primer, que es l’objecte d’evaluacio de la Junta. Es sicologia basica.

 En la mateixa llinia assegura que “lo que se ha llevado a cabo es una estandarización de las formas valencianas aceptadas por la inmensa mayoría y no a confluir con el catalán”. Torna a ser erroneu i fals. ¿’posseeix’, ‘construeix’, ‘redueix’, ‘agraeix’, ‘exigeix’... son formes valencianes actuals i acceptades per la majoria?, ¿quí les usa fora dels ambits obligatoris i elitistes?, ¿no son tals formes confluents en el catala?, ¿no es este l’objectiu del manteniment i de l’us?

 I entra en l’esvaros i indefinit mon de la vulgarisacio, lo coloquial front a la formalitat, lo correcte, tan subjectiu, tan discutible i tan opinable, que no acabariem mai. Es com el prejuï que els ‘dialectes’ son tals perque no poden complir totes les funcions de la ‘llengua’... tenen una insuficiencia consubstancial que els fa inapropiats per a determinades situacions o ambits. Una concepcio tan falsa i erronea que pocs ‘cientifics’ la defenen ya.

 Sorgix la pregunta de les preguntes: ¿per qué son vulgars ‘esta’, ‘veent’, ‘cullga’, ‘coincidix en senyalar’, ‘estar en Burgos’, ‘naturalea’, ‘acudix’, ‘atre’... i cultes ‘aquesta’, ‘veient’, ‘culla’, ‘coincideix a assenyalar’, ‘estar a Burgos’, ‘naturalesa’, ‘acudeix’, ‘altre’...?. Yo ho dic, no hi ha resposta interna (racional, tecnica o cientifica), pero si externa (ideologica). Es mes, ‘atre’ ya apareix en composts com ‘atressi’ o ‘atretal’ en trobadors dels sigles XI-XIII. Estem parlant de vora mil anys. ¿I qué?

 ¿Cóm es fa esta seleccio-categorisacio?, ¿es passa per damunt dels components el detector de calitat idiomatica i si pita es vulgar i si no pita es cult?

 Mira que hi ha escrit sobre normativisacio, pero no he trobat definit (operacionalisat) el criteri de ‘vulgar’ i ‘cult’. Simplement, com a conceptes (categories) confiables s’apliquen i classifiquen els elements idiomatics (passa tambe en castella i en unes atres llengües, producte singular derivat de l’ideologia prescriptora).

 Per cert, es rar que un diccionari especific no definixca, no te entrades, els termens ‘formal’, ‘informal’, ‘cult’, ‘vulgar’ (v. Diccionario de sociolingüística, Peter Trudgill i Juan Manuel Hernández, 2007).

 Diacronicament, un percentage altissim de les varietats modernes es fruit del ‘vulgarisme’ o del ‘coloquialisme’ convertits en ‘formals’ (¿les llatines cultes ‘conditio’ o ‘luna’ no son, transformades, les vulgars i actuals ‘condicio’ i ‘lluna’?, ¿el catala ‘exigeixi’ no es un vulgarisme historic inclos en l’estandart?, ¿no son lo mateix els gerundis ‘caient’ i ‘veient’?

 Al remat, Escartí pontifica que la ‘vulgarisacio’ de l’idioma no comportarà necessariament un major us. Li done la rao: no necessariament. Pero tambe sabem que les llengües son sentiments, son afectes, son adscripcions, son identitats, i hi ha un principi basic de sentit comu: lo que es vol es mes dificil d’abandonar que allo que no genera adhesio emocional. Està clar que ‘amb’ no produix la mateixa satisfaccio-adhesio que ‘en’. I no cal mes demostracio.

 En cas contrari, ¿si no existira eixe component identitari, per qué no han optat per les formes catalanes pures?, ¿per prudencia?, ¿per ‘ciencia’?, ¿per por?, ¿‘tendeixo’ es millor que ‘tendesc’ i preferible a ‘tendixc’?, ¿ho poden explicar?. Alguns teorics de la seua banda, del catalanisme, saben que ‘tendisc’ es anomal i contradiu la bona forma, la configuracio gestaltica, de ‘tendixes’, ‘tendixen’, ‘tendixca’?. I no parlem ya de ‘tendesc’ –indicatiu– i ‘tendesca’ –subjuntiu–. Son absurdes i estan fora de la llengua per molt que s’encaboten els normativisadors.

 I com sempre, ni aigua als divergents, que no s’han acostat al ‘valencià estandart’. ¿“I com sempre, ni aigua als divergents” no es llengua estandart?

Imagens: ACNV, wikipedia, aledua.