Quan l’infantil presidenta de la Comunitat Autonoma de Madrit, Isabel Díaz Ayuso, proclamà que “Madrid es España dentro de España. ¿Madrid qué es si no es España” (laSexta.com, 21-9-2020)?, no es tractà d’un lapsus linguae. Es la realitat mes real.
            Durant mesos i anys hem hagut de soportar el ‘proces’ i les permanents agressions del govern central a Catalunya, catalanofobia li dien (¿I el regal del Banc de Valencia a La Caixa?, ¿catalanofobia?). Me feya oix tanta manipulacio i mentira.
            Els dirigents catalans han creat escola i tenen una alumna aventajadissima, i es la presidenta de Madrit (no se si d’Espanya tambe). Porta mig any acusant al govern central d’atacar-la i atacar als habitants de la comunitat i ho ha calificat de madrilenyofobia. En determinades ocasions s’ha comportat com els seus odiats ‘catalans’: ara me rebele, ara acate la llei, pero no estic d’acort i recorrec als tribunals (es lo mateixet que ha fet Quim Torra ¿no?). I no parlem de les ‘singularissimes’ caracteristiques de Madrit (¡com les de Catalunya!). ¿Els atres som fem?
            Pero en els ultims dies la cosa ha pujat de to i els que acusaven a l’eixecutiu central de mentir en les sifres... han fet lo mateix no, lo mateixet.
            I nos volen tornar carabassa a nosatres i als seus conciutadans.
            El dia 20 (d’octubre), sens anar mes llunt, el conseller de Sanitat, Enrique Ruiz, anunciava que estudiaven demanar el toc de queda (figura juridica inexistent, pero nos entenem). No passà una hora i el conseller de Justicia, Enrique López, matisava que no era toc de queda, que era restriccio de l’activitat economica... i faltava l’obila bova de l’alcalde de la capital (no se si d’España tambe), José Luis Martínez-Almeida, que acusava al govern socialiste-podemita de llançar un globo sonda (per lo del toc de queda... que havia tret el seu propi eixecutiu, els seus companyons del PP). Alucinant.
            ¿Se’n recorden quan la consellera i portaveu de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Budó, responsabilisava dels morts per covid-19 al govern central i que si ho hagueren ‘gestionat’ ells no hauria passat lo que els passà? Era alucinant... ya s’ha vist ara...
            Pero lo que vullc mostrar es un pensament colectiu, una creença compartida, Espanya es Madrit i fora d’alli no hi ha res (equiparable al concepte de correccio idiomatica i preferencies lexiques del catalanisme: lo que es diu en Barcelona es lo bo i fora queda el rebuig llingüistic). ¿Es donen conte que son pensaments i conductes similars en la base?
            Lo dit, l’idea d’Ayuso no era un lapsus, i ho confirma que el conseller de Sanitat quan plantejava el toc de queda... no era nomes per a Madrit era per a tota Espanya (per lo de la coextensio Madrit = Espanya). ¿I si resulta que no totes les autonomies tenen una situacio tan desastrosa com la seua?, situacio que estan gestionant des de juny. Vaja, que com yo m’he d’aprimar, s’han d’aprimar tots els de casa, parents i nebots.
            ¿Es o no per a que els valencians estigam farts?... se que hi haura defensors i justificadors d’estes pardalades, pero alguns estem fins a mes amunt de la coroneta.
            N. b. Respecte a l’ultima ocurrencia del president del PP, Pablo Casado, per a que siguen els juges els que trien els seus orguens de govern... ya vaig escriure un articul titulat “No mes endogamies”, en esta uep (9-1-2019). I no he canviat d’opinio.

Imagens: regalosvarios.com, bureau-vallee.com

Antoni Fontelles