En este cas, la normativisacio oferix un doblet, com unes atres voltes. La rao es evident quan es veu la fonetica del terme: [kástik] en catala i [kastíc] en valencià.

Comencem per vore qué diu el DCVB: “CÀSTIG (antigament escrit castich i pronunciat amb l'accent damunt la i).”, En la fonetica es veu, sense dubte, la singularitat del valencià: “Fon.: kástik (or., bal.); kastík (val.).”. Dos aspectes destacables, antigament la grafia era ‘castic’ (en c, no en g) i la paraula era aguda ‘castíc’.

Les contradiccions estan en el mateix articul, el diccionari dona la possible etimologia i apareix la sorpresa: “Etim.: postverbal per castigar. És curiosa la duplicitat en l’accentuació (càstig i castíc). Se veu que la pronunciació antiga era càstic, com ho demostren tots els textos rimats que hem citat [es referix a la documentacio, mes avall estan els eixemples]; la regressió de I’accent a la primera síl·laba no s’explica fàcilment; podria haver-la determinada l’analogia de fàstic, però l’accentuació d’aquest mot no ha tingut fins ara una explicació gaire satisfactòria.”

Si hem llegit be, al principi de l’entrada, l’accentuacio era en la i ‘castíc’. Ara va i resulta que la pronunciacio antiga era ‘càstic’. L’incongruencia entre les dos explicacions l’haurem de resoldre en la documentacio que, segons Alcover-Moll, per mig de la rima mostraria que era ‘càstic’. Anem a vore. Estos son tots els eixemples que dona (encara que no els he entrecomillats, son textuals, lo unic que he fet es separar-los).

(a) Aquell és bo e gran Amich | en qui en res hom no’s fadich, | e qui vol pendre done castich (Llull Rim. 289.)

(b) No volguem que passàs sens algun castich (Pere IV, Cròn. 288.)

(c) Vulles pendre bon castich, | no fasses brega ab hom rich (Turmeda Amon. 59.)

(d) Fortifica | tot lo que dich, | y és prou treball, pena y castic | lo comportar-uos (Viudes donz. 795.)

(e) D’assò’s deu fer un scarment y tal castich | qual lo testament Antich | y Sant Tresor | de Nabugodonosor | rey nos declara (Coll dames 831.)

(f) Fora la porta | del mur antich | per fer castich | d’un orrent cas (Spill 7316.)

(g) Li faré dar tal disciplina que a ell serà castich e als altres serà exemple (Tirant, c. 84.)

(h) Havia temut un càstig de Déu (Ruyra Parada 27.)

Les citacions (b), (g) i (h) son de prosa i podria ser qualsevol de les dos fonetiques-pronunciacions.

Pero hi ha sorpresa, perque totes les atres mencions versificades, catalanes i valencianes, tenen una unica llectura per a la paraula en qüestio: ‘castíc’. I no hi ha dubte perque les rimes son clares, especialment quan u dels termens es monosilap i no admet una atra diccio: (c) ‘castíc’ / ‘ríc’, (d) ‘díc’ / ‘castíc’, (e) i (f) ‘castíc’ / ‘antíc’. Nomes la ceguea ideologica impedix vore la contradiccio explicativa en uns renglons de distancia espacial-fisica.

Imagens: guiainfantil.com.