El context dels incompetents

Hi ha una insuficiencia de vivenda publica que el Banc d’Espanya calcula en 1.500.000, hui en dia en representa un 2.5% del parc total, al voltant de mig millo, molt per baix de la mija europea que està en 16,8% (ElPeriodico, 16-11-24).

Els nacionalistes centralistes del PP i del PSOE han governat Espanya en ajuda dels nacionalismes periferics de CiU i del PNV, i mai han resolt el tema. Per lo tant, en major o menor mida son tots estos corresponsables del manteniment d’un problema que afectava i afecta a bona part de la societat espanyola. Curiosa forma esta de fer politica: la que no arregla els problemes socials i la ignora les noves propostes.

El 44% de la compra de cases en l’Estat Espanyol la realisen multipropietaris, en mes de 8 propietats, son fondos, asseguradores i inversors particulars, en concret els estrangers en compren el 80% front al 20% dels espanyols (LaSexta, 31-1-25). Controlen 1.046.188 de vivendes, el 9% de les llogades (els que tenen mes de 5 propietats son en Barcelona el 11,6%; en Madrit el 8% i en Valencia el 8%). Estos perfils son especulatius i en arribar a una comunitat de veïns automaticament pugen el pagament en els nous contractes. Son una elit extractiva.

Okupacio

Hi ha mes de 26 millons de vivendes en Espanya i es presentaren 15.289 denuncies que son el 0.05% d’ocupacions del parc immobiliari (LaSexta, 30-1-25).

Una de les tecniques de la mentira es la deformacio, en concret exagerar, pero quan anem a la sifra observem la realitat: “según los datos de la Fiscalía General del Estado de todas las okupaciones del último año, solo el 0,85% fueron allanamientos de morada, primeras residencias donde vive gente. El resto fueron usurpaciones, viviendas vacías que se okuparon. Lo vemos con números: 9.739 procedimientos judiciales por okupación, de esos, 83 fueron allanamientos de morada.” (La Sexta, 30-1-25).

¿Per qué alguns creuen als que menten? Puix perque estan d’acort en lo que es ells pensen, la confluencia te pilars de farsa i es basa en la confirmacio de creences i expectatives, es el conegut biaix de confirmacio que rebuja les alternatives, les elimina. La mentira es reforça en un bucle recursiu que no te eixida i es retroalimenta fins a l’infinit. L’erro metacognitiu es trascendental perque afecta a la capacitat intelectual, critica i moral.

Hi ha mijos de comunicacio, en especial la cadena Cuatro, que s’han llançat a la manipulacio per sobreexposicio mediatica de l’ocupacio: segons el Ministeri de l’Interior (2023) alcançà 15.289 cases; en la nacio valenciana en foren 1.640 i en Valencia 858.

No es casualitat la convergencia tematica en els anunciants patrocinadors que nos venen alarmes de seguretat i ya sabem que les empreses depenen de la publicitat per a sobreviure. Es la teoria de que els mijos establixen els temes que s’han de parlar, la teoria de la agenda setting (M. McCombs i D. Shaw), pero esta teoria necessita de l’agulla hipodermica (H. Lasswell) sobre l’efecte de la propaganda, fa un pas mes alla: els mijos d’informacio-desinformacio no a soles determinen els temes sino qué es lo que s’ha de pensar: el relat.

Imagens: expansion.com, larazon.es.