Ho haure explicat 300 vegades, provare en l’ornitologia a vore si en una metafora s’enten millor lo de la sicologia social experimental: la gavina i l’aguila es mengen al rat penat. La rateta nomes viura si està llunt dels seus depredadors. Hi massa necrofacs populars i parafilies de canibalisme consensuat.

Com a esceptic reconec que l’escritor i politic, Upton Sinclair, me desanimava quan escrigue que "Es difícil hacer que un hombre entienda algo cuando su salario depende de que no lo entienda.". La subordinacio es pijor quan es debades, per amor a l’art, com la dels esclaus enamorats de les seues cadenes, cada esclavo es ideologia antivalencianista, pero de dreta massiça de 21 Kt i aço els ompli la vida i ad alguns la boljaca o l’ego inconmensurable de ser l’amo del carchofar o el cap de ratoli.

Tornem a l’atra vora del riu, denuncien la censura: “El nuevo currículum de Bachillerato borra la "literatura catalana" y detalla la nueva optativa de Unión Europea, Educación publica el borrador del decreto para los cursos preuniversitarios en los que se centra en estudiar "autores en valenciano. Mercé Rodoreda, Salvador Espriu o Ramón Llull podrían estar un paso más cerca de quedarse fuera de las aulas valencianas. Son tres autores que hasta ahora formaban parte de las lecciones en Bachillerato en la asignatura de Valenciano” (Levante, 8-4-26). En cap moment, parlen dels escritors censurats de les NdP, perque com tot lo mon sap hi ha censures bones i roïnes, o animals mes animals que uns atres, en la superficie o en el fondo, es una omissio que consideren que està ben feta i es una ruptura obscena del principi de simetria. Lo que no vullgues per a tu, no els vullgues per als demes.

Aço requerix una reflexio, en primer lloc, no pareix que aço siga la fi de la civilisacio, com quan D. Trump, el sicopata narcisista i criminal de guerra, anunciava lo que faría en Iran, en fi, en part es una exageracio en fins propagandistics. En segon lloc, l’assimilacio valencià-catala es una falacia −peticio de principi− i una mentira −l’ocultacio de l’alternativa−. En tercer lloc: es millor sempre no censurar, no adoctrinar i ensenyar les dos normatives en joc i que la gent des del coneiximent i lliurement trie lo que vullga, est es el punt central del debat identitari, que invariablement politics, professors i mijos de comunicacio seqüestren a l’opinio publica. S’ho haurien de fer mirar.

Principis com el de llibertat d’expressio han de rallar lo absolut, nomes han d’estar llimitat als que els pervertixen en l’objectiu ultim de mentir, cometre illegalitats o fer mal gratuïtament.

En la comparsa del circ mediatic tenim tambe als possibilistes del amor universal o germanistes, els escric que tampoc sería pecat que llegiren a Jürgen Habermas i saber que el procediment racional ha d’estar per damunt de l’objectiu pragmatic, instrumental per molt lloable o desijable que siga, perque si no pel cami es perdran moltes coses i en arribar tambe, la primera baixa sera la veritat. Al remat, sera pijor el remei que la malaltia.

Pero, es infinitament mes facil amollar bufes de pato que llegir a Habermas o a Inmanuel Kant. No ixen de la peixera i tampoc nos haurien de colocar a tots en el mateix lloc, ya que formar part del paradigma dominant o estar fora, en l’extrarradi, no es lo mateix. Tots no som iguals. Hi ha una forma senzillissima d’observar la cancelacio cultural i la consegüent falta d’honestitat: consulten les citacions en els llibres dels pancatalanistes i els catalanistes i les que fem els valencianistes i els blavers. Clar i ras.

Els pancatalanistes, que ignoren o denigren als valencianistes, i els genuïnistes, que conscientement s’apropien d’un discurs anterior, estan fusilant propostes valencianistes, en modo adamiste. I per aço, ni uns ni els atres son confiables perque utilisen les tecniques de la mentira i com a pedigri sempre seran lo que foren, son i seran: una endoheregia permesa pel totpoderos IEC. Els antecedents no son bons i el canvi es impossible en estes coordenades.

La prova de l’endoheregia es que cap d’ells ha segut excolmugat perque mai en la vida han dubtat del dogma de fe: l’unitat de la llengua catalana. Ni ho faran. El filosof, Karl Popper, afirmava que la falsabilitat es la caracteristica d’un enunciat cientific: si no es pot demostrar que es fals, estem davant d’un vici, d’un dogma de fe.

Els adamistes son venedors de frigorifics a esquimals, perque venen solucions novedoses a costa de la realitat: uns atres, molt abans que ells, feren propostes mes solides, llogiques i coherents per a mantindre la llengua valenciana i estes es concretaren en les NdP.

Imagens: inversioncultural.com, pikaramagazine.com.