No hem de canviar d’amos, els valencians i les valencianes haurien de deixar d’obedir com si foren gossos, es la servidumbre ideologica que denuncià Julio Anguita. La consciencia critica es la mare de l’autodeterminacio, la que possibilita el desenroll individual ple llunt de sumissions despersonalisadores.

Ser estrictament valencià nos lliura dels perills i vicis adscrits a l’espanyolisme i al catalanisme, es una passa de gegant per a una identitat social positiva que favorixca l’autoconcepte, l’orgull, i la realisacio personal des de l’imperatiu del dissens de Javier Muguerza: la consciencia moral nos obliga a opondre’ns a les injusticies i als actes contra la dignitat humana. Est es l’unic cami que li queda al valencianisme perque tot lo demes es entregar-se.

Escrigui un articul nomenat La refutacio de la suma (2004), alli denunciava que els valencianistes no sabien sumar, entraven en minoria i estaven a condenats a perdre totes les votacions, lo unic que sumarien serien els diners en les seues boljaques. Els trilers nos prometeren que salvarien l’humanitat, molts saberem que era una bola, mentrimentres els feligresos nos intentaren vendre la moto i qui siga burro que l’albarden.

Tambe raoni sobre les diferents versions de Casp 1, el que estava en contra de la AVLl, i el Casp 2, el que entrà i la llegitimà. Tot fon un desficaci que culminà matant al bou en la punchada: una modificacio accentual de la RACV (2003), al marge del consens i provocant una guerra civil, una divisio en l’objectiu d’acostar les normes del Puig a la norma catalana de la AVLl. Injustificable germanor forçada i falsaria.

Ara: ignorar qüestions per a mantindre l’autoconcepte positiu

Com sempre les ideologies valencianofobes anaven de la ma, la simbiosis letal multiplica per dos la potencia destructiva de cada ideologia particular. Una de les proves de la mentira colectiva es l’ocultacio, poques persones en el valencianisme es referixen ad ell, no volen mentar a l’animal: el pancaespanyolisme.Es imposible que no entenguen el concepte que explique en solitari, l’unica rao es la miseria moral. Per cert, no cobre drets d’autor. La trama dels furtamantes compartix balconets, amics, fotos i subvencions. Evitar nomenar les coses pel seu nom es mentir, ocultar l’agent tambe ho es, en el valencianisme ampliat, a on cap tot i per aço no es res, es costum, tambe dels divins.

El pancatalanisme o l’espanyolisme s’enfronten a un greu desorde, l’educacio monolitica pancaespanyolista crea disfuncionalitats, un grup de caotics que lligen per a saber i contrastar, en esta actitut moren les invencions.

Paradoxalment, els elegits politicament es volen despullar de la roba bruta de la politica. Taca personal i institucional indissociable perque la poc democratica cooptacio −encara que feta per mijos democratics no deixa de ser antidemocratica−, no s’aplica a cap atre orgue o entitat estatutaria i aço la perseguirà fins al final dels seus dies. La politica li es cosubstancial les 24 hores, tant en l’accepcio positiva del terme com en la negativa: no hi ha institucio mes politisada en el mon. Els academics es triaren entre el PP i el PSOE, els populars obsequiaren als socialistes en un dret de vet sobre la majoria, lo que implicava necessariament la majoria pancatalanista, com indefugiblement ocorregue.

La desvinculacio es un desideratum, es una farsa impropia dels cientifics de la llengua. Lo que es impossible, es impossible i ademes no pot ser.

¿Qué pensarien elsdemocrates de tota la vida si els juges franquistes dominaren la judicatura i es triaren entre ells per cooptacio, com fa la AVLl? Puix es lo m-a-t-e-i-x, igual no s‘havien parat a pensar-ho. Mes raonable es adequar-se a la realitat expressada pel poble en el que residix la soberania nacional, ¡quasi res porta el diari!

Que les institucions es mantinguen al marge de la voluntat popular que representen els diputats es un problema de primera magnitut (vegen si no les renovacions del CGPJ o del TC que bloquejà inconstitucionalment el PP per a no perdre les seues majories).

Curiosament i gracies extrictament als politics rebrien un privilegi divi, cap atra institucio te este vici exclusiu i tan conservador, el lligam politic indisociable, ex dure, ocorregue quan Francisco Camps (PP) la blindà gratuïtament nomenant-la estatutaria i reforçà la majoria per a fer-la caure de 3/5 a 2/3, en 2006. De sobra son conegudes les obres i dictamens, tots en una mateixa direccio; el nom de ‘Valencia’ es paradigmatic: escritura adaptada a la fonetica catalana pero permeten als salvages del Sud, catalans de segona, la pronunciacio valenciana. Els paguem pero no els estem agraits.

Imagens: ACNV, archiu ACNV.