Puja el cost de les carreres universitaries

2/2/2015

El nou pla de Wert es configura, d'una manera resumida, en una frase, com a «estudis universitaris nomes per als rics».  

El Pla de Flexibilisacio de les Carreres Universitaries que el passat divendres, 30 de giner del 2015, aprovà el consell de Ministres portarà un aument de l'inversio que deuran d'afrontar els alumnes de cicle superior, si l'institucio a on s'inscriuen aposta per la nova formula composta per una carrera de grau de tres anys de duracio i un master bianual.

Aixina, prenent com a referencia els ultims preus per credit en grau i master oficial en les universitats publiques valencianes, els estudiants deuran de pagar 1.500 euros mes de mija per l'ultim eixercici academic si decidixen completar lliçons de postgrau.

En un mercat laboral asfixiat i molt exigent, els requisits que se demanen en les ofertes son cada volta majors, i molts universitaris es voran obligats a completar un master de dos anys per a trobar l'ofici desijat en majors garanties. Aixina ho indicà al dia següent Francesc Mauri, delegat sindical en l'Universitat de Valencia: «Es un model pervers i elitiste".

¿Hi haura en un futur, seguint este model, "oficis per a rics" (managers, etc.) i "oficis per a pobres" (faeners de base, com cambrers, agranadors, etc.)? Tot pareix indicar que sí, a no ser que es cree un fondo d'aforro, en el fi de costejar-se la carrera, des del mateix naiximent.

La propia experiencia pareix indicar que la situacio no haguera millorat de governar el PSOE, ad este respecte cap recordar unes declaracions fetes per un militant socialiste, Joan Romero, en les seues classes de Geografia, que indicava que era una vergonya lo que costaven les carreres universitaries i que pareixien "el conte del Corte Inglés".

El model elitiste en els estudis sempre ha estat en la classe politica de tots els signes. Ara be ¿Es convenient en la nostra societat? Una societat alvançada passa pel nivell de formacio de la seua poblacio, a mes formacio major nivell de desenroll s'obte. Es, per tant, un destarifo les proposicions actuals de Wert. Aço pot fer que professionals en vocacio queden fora del sistema educatiu, perque no puguen costejar-s'ho, mentres que, per contra, persones en capital, pero sense vocacio, poden ser els que ocupen els llocs de treball, en lo qual tenim un servici de baixa calitat.

El nou Pla dispon que la carrera de tres anys t'otorgarà una preparacio molt generalista, per lo que casi tot lo mon, que vullga ser minimament professional, apostarà per cursar el master. Esta idea es una cosa que ya es nota, pero en el nou model sera mes necessari. Alguns universitaris es queden en l'actualitat en els seus quatre anys de grau, pero les estadistiques demostren que els masters guanyen cada volta mes afluencia. Si un any d'estos estudis ya origina un esforç a les families valencianes, en dos anys, l'escenari sera molt mes sever.

L'ultim informe sobre els preus en el sistema universitari publicat pel Ministeri d'Educacio situa en una mija de 20,39 euros el preu dels credits en un grau universitari i en 46,20 el de l'unitat en els masters no habilitants —aquells no obligatoris per a eixercir un ofici—. Les ensenyances habilitants —corresponents a ingenieries o a carreres sanitaries— ya estan reglades per Europa i no es voran afectades pel canvi de normativa. No ocorre lo mateix en les restants. Aixina, en un escenari a on la majoria de ciutadans es veuen forçats a completar al maxim la seua formacio, el fet de contar en un any mes de master —fins a aplegar als 300 credits totals— causarà un aument de l'inversio mija en 1.548 euros. Cantitat res menyspreable en un context economic encara castigat per la crisis.

Es evident que no tot lo mon dispon d'eixa cantitat de diners i molts estudiants es voran obligats a acodir als bancs per a demanar credits. Pareix que nos encaminem a un model america, a on paga tot aquell que vol estudiar, si no conseguix ser becat. Peñalver, de CC.OO, comentà al respecte que «si retallen de quatre a tres els anys de grau tambe descendixen en subvencions a les universitats i aço equival a mes despachaments de professors».

 

Una informacio de A.C.