Qui te fam, ensomia rollos / Per Toni Fontelles.

7/5/2022

(Opera bufa i rebufa, ucronica i utopica, en un acte)

(Intervenen: Yo, Tu i Ell)

–– (Tu) Yo, ¿quína maldat has fet?

–– (Yo) Ninguna. Nomes dir quatre veritats, dos mentires i tres paraulotes.

–– (Tu) Coneixent-te com te conec, segur que li has amollat alguna animalada a Pepet, que es bon chiquet. Es que no te cau be ningu.

–– (Ell) T’he dit moltes voltes que no insultes, que respectes a les persones de be. Que ‘mos’ hem de voler tots molt i el mon sera millor. Els rics tindran els diners i els pobres no. Com ha segut tota la vida.

–– (Tu) I a lo millor, tens molt mes que callar... com quan te nomenaren director de planificacio de l’almassera i no era perque saberes ni d’oli ni d’oliveres... i el jornalaç que te posaren.

–– (Yo) ¡Che!. ¡Ya m’has descobert!, era un secret i no ho sabia ningu. Yo sempre he explicat que me triaren pels merits, perque tenía una bona fulla laboral.

–– (Tu) T’ho recordare. Te nomenaren perque eres amic del fill de l’amo i anaves a pixar i a cagar en ell i li feyes regals pel sant i pel natalici i tambe li portaves flors a sa mare. Eres lo que tot lo mon coneix per un ‘llepaculs’. ¡Veus!, depren, una paraula bonica i valenciana.

–– (Yo) ¿I a tu quí te ficà d’agregat en l’Institut de Pintures Modernes?, pos, el nebot del subdirector. Estem igual.

–– (Tu) No, no es igual. Yo tinc molta experiencia en atendre a la gent, en arreplegar els papers de la taula, en ordenar el caixonet de les gomes de borrar, en torcar la pols, tinc cursos de papiroflexia, de fer miloches i de supervivencia en un sac... i tot aço es curriculum que puc acreditar. I a tu te posaren de calbot, perque si no no entres, perque eres un ‘trompellot’. ¡Veus!, una atra paraula bonica i genuïna.

–– (Ell) Yo, tranquilisa’t i aten, que te calfes massa a pressa i dius brofegades i insultes. L’amor verdader, com l’amistat, no agredix. Has de fer bondat. Sempre es millor llepar el cul que pegar una garrotada... i millor dir una mentira piadosa que la veritat. En la veritat no es va a cap de lloc. Veges lo que li ha passat al president del Partit Sancer, que l’han tirat al carrer. I qui estiga lliure de culpa que tire la primera pedra. Ya ho digue Jesucrist. Pero com tu eres el dimoni, que destruix la concordia entre les persones.

–– (Yo) ¡A vore si ara no podrem ni parlar!. ¡Mut i callosa, que ve la rabosa!

–– (Tu) Parlar si, insultar i criticar i mostrar les vergonyes d’un atre no, que aço està molt lleig i es pecat. I l’infern està ple de gent com tu.

–– (Ell) Te rao Tu, les persones han de ser amables i en conte de tirar-se pedres, s’han de tirar flors: ¡qué bonico eres!, ¡quína dolçor de tracte!, ¡cóm te vullc!, ¡qué be ho faç!, ¡quína roba mes lluïdora dus!, ¡cóm parles!... aixina es com es progressa en el mon. Per aço no te vol ningu.

–– (Yo) Ya se que en dir les veritats es perden les amistats.

–– (Tu) No, tu no dius veritats, tu dius brofegades i mentires.

–– (Ell) A vore, tots tenen dret a opinar i que t’escolten, pero si bosses animalades, te descalifiques a tu mateix.

–– (Yo) Lo unic que he comentat es que si primer m’has furtat els diners, ara no pots vindre a dir-me que sempre has defes els meus interessos. Comprendreu que no m’ho crec i que sou uns hipocrites.

–– (Ell) Veus, ya estas atacant. Ho feyem pel teu be.

–– (Tu) Es que en tu no es pot parlar.

–– (Yo) No, a vosatros vos agradaria estar en la China comunista, en l’estalinisme, en les unanimitats a la bulgara.

–– (Tu) Ya estem en la politica.

–– (Ell) Yo, a mi no m’agrada que desacredites aixina a la gent, perque no son tots iguals... i no està tot permes en politica per a traure un vot.