Reflexions genetiques / J. Masia

16/1/2019

            El ADN es la combinacio de les quatre lletres de la vida: adenina (A), timina (T), citosina (C), guanina (G). Fixades en parells de bases (A-T i G-C) –en l'ARN, la timina es reemplaçada per l'uracil– expliquen la rica diversitat animal en el planeta. 

Les unions A-T i G-C, enllaçades per l'hidrogen, creen els cromosomes i el gens, el de l'huma o el de la mosca de la fruita –compartim un 50 % dels gens–, en els cucs el 50 % i en els chimpances el 99 %. 

La filogenesis es una superposicio, com el mateix  cervell huma que te una part antiga "reptiliana", ad esta se li afegi mes tart la mamifera i per ultim aparegue l'humana, el neocortex, la mes superficial. Es com un tente o un lego a on les peces es monten sobre unes atres per a crear una figura diferent. El sumatori dels parells es representa en la famosa estructura helicoidal descoberta per James Watson i Francis Crick, nobels de medicina en 1962. No oblidem la polemica en Rosalind Franklin per est alvanç i en el qual  tingue un paper fonamental, no sempre reconegut, per la cristalografia que realisà: la famosa foto 51. 

La genetica humana es un continu i les diferencies obeixen a distancia entre poblacions, es a dir, al temps que han passat sense tindre contacte, com plantejà el genetiste de poblacions Luigi Cavalli. Les diferencies entre i intra especies son qualitatives o quantitatives, pero en cap cas jerarquiques. No existix un grup superior a un atre perque no hi ha absoluts sino relatius. Els creuaments entre especies marquen, en la majoria d'ocasions, els llimits entre races.  

Existixen diverses teories per a explicar la desconeguda causa que provocà la desaparacio dels neandertals i el domini dels sapiens: una epidemia, canvis meteorologics, lluita entre les especies, etc. Inclus es plantejà que els homos serien especies diferents perque no es podien reproduir entre si. Hui sabem que portem al voltant d'un 3 % dels neandertals. Tambe m'ensenyaren que teniem 100 000 gens, hui calculen que en tenim menys de la mitat, sobre 40 000. Els coneiximents cientifics evolucionen. 

El foc es molt important, actúa com si fora un microscopi i selecciona nomes un part de la realitat i la part no es el tot. Si analisem la poblacio mundial trobarém mes similituts que si analisem les diferencies entre poblacions sense contacte des de fa millers d'anys. El punt de vista de l'observador sera fonamental en l'investigacio  –com es demostra en el principi d'incertea, de Werner Heisenberg, o en les investigacions sicologiques sobre les creences–. Les diferencies intragrupals son majors que les diferencies entre prototips intergrupals. 

Esta superposicio de la base genetica de l'especie la podem comparar quan veem talls verticals en una montanya, a on apareixen senyals dels periodos reflexats en llinies marcades llongitudinalment en la roca. La base que compartim es un sediment, la barreja genetica: "africà", "euroasiatic", "europeu", "espanyol", "valencià".  

Alguns autors tambe plantegen desenrolls de l'homo sapiens sapiens en diferents llocs, es dir, en paralel, en contra de la tesis de "breçol unic". 

 

Si ampliem el foc al maxim –entre 300 000 i 350 000 anys– trobarém al primer sapiens en Marroc. Almenys de moment, perque l'antropologia i la genetica son ciencies molt vives i en constant canvi pels descobriments. 

No existix la "raça" com a concepte genetic per a explicar les diferencies humanes. Es un constructe social utilisat, principalment, pels sicolecs o sociolecs per a explicar una ideologia irracional i repressiva que creu en essencies insalvables. Les diferencies mes visibles –fenotipiques– son adaptacions a les condicions dels llocs en les que viuen. Hui en dia el terme acceptat son grups etnics.  

Les interpretacions genetiques absolutes o inconexes son inconcebibles donat que els lligams s'expressen en termens relacionals i relatius. L'essencia diferencial es inexistent perque som pur mestiçage. La raça humana pura es un quimeric genetic, l'animal mitic hauria desaparegut pels gravissims problemes que generaria l'endogamia: malalties i extincio. Aixina que nomes la mescla manté l'especie.  

El discurs xenofop es una aberracio cientifica, es el suïcidi colectiu d'una especie contra ella mateixa –com fem en l'arsenal atomic o quan els kamikazes voten al neolliberalisme– . La civilisacio i la cultura intenten lluitar contra els instins animals –mes perversos i artificiosos dels que elaboren els propis animals–. 

Sigmund Freud constatava que l'home havia rebut dos colps mortals: el primer per part de Galileu Galilei quan explicà que no erem el centre de l'univers; el segon vingue de part de Charles Darwin que demostrà que proveniem del mono. Parafrasejant-lo, en rebria un tercer derivat del estudis del sicolec: som sers irracionals, moguts pels instints tanatos i eros. La consciencia de la nostra indisociable condicio natural i l'aposta per la cultura son el fenomen diallogic, i en este cas si que es essencial, palpitarà dins de nosatres, es lo que nos fa ser humans.

            Al cap i a la fi, som animals desenrollats, evolucionats cap al domini de la cadena alimentaria. Per a la vida quotidiana les diferencies culturals son mes significatives que les genetiques, es l'evolucio moral la que nos fa diferents, com demostraren els estudis del sicolec Lawrence Kolhberg. Alguns no han evolucionat des de la prehistoria a on, com afirmava Gilles Lipovetsky, el codic d'honor i el de vengança dominaven les relacions.

 

            Imagens: ADN, xataca.com
                            Evolucio, es.humanos-del-futuro.wikia.com

 

J. Masia