Aparentment ya hi ha un acort per a que les falles se tornen a plantar en Valencia entre l’u i el cinc de setembre, en les degudes cauteles. Si en el mon dels artistes fallers s’ha de destacar un nom est es, sense dubte, Regino Mas. No vullc dir que els demes no siguen grans artistes, pero es que est home, com anem a vore, a banda de plantar grans monuments, aportà idees que han revalorisat el mon de les falles i al gremi d'artistes fallers.
            Regino Mas vingue al mon en Benifayo el 25 d'abril de 1899.
            Son pare era pintor mural i Regino des de chiquet intentava secundar a son pare. Sent encara chiquet la seua familia se trasllada a Valencia en busca de millors perspectives, i des de jovenet s'inicia en el mon de l'art com a deprenent d'escenografia de teatre, en el decorador Tadeu Villalba i l'escenograf Ramón Andreu. Sap que ha de deprendre molt i el millor dels camins es iniciar estudis de dibuix en l'Academia Sant Carles de Valencia.
            Perfecciona la seua formacio en el taller d'Enric Guillot; ahi es a on s'inicia en el mon de les falles. En 1918 se decidix a plantar en solitari la seua primera falla en la plaça del mercat de Valencia i passats dos anys, en 1920, es ya un artiste faller consagrat. En 1928 planta la primera falla de Gandia. En 1930 es ya reconegut com a un gran artiste faller. En 1932 junt en uns atres artistes fallers procedents, com ell, del Circul de Belles Arts, funden l'associacio d'artistes fallers “Accio d’Art”, aixina la denominaren, Regino Mas es el president.

            En 1934 en un concurs d'idees propost per l'Ajuntament, presentà el “Indult del foc”, era l'actual “Ninot Indultat”. Fon aprovat i se converti en tradicional. Es l'orige de l'actual Museu Faller.
            En 1936 esclata la guerra civil i Regino Mas, que era membre de l'Aliança d'Intelectuals, participa junt a uns atres artistes fallers en la construccio de quatre falles antifascistes. Estes estaven subvencionades pel Ministeri d'Instruccio Publica en 40.000 pessetes de l'epoca, pero no es plantaren en el carrer, sino en una exposicio en la Llonja.

Expo del ninot de les falles antifascistes en la Llonja

            Estos actes i l'haver firmat junt en el lliterat Francesc Almela i Vives en un numero de la revista “Nova Cultura”, un articul en el que abdos feen una dura critica del Moviment Nacional i dels seus dirigents, li portarien, en terminar la guerra, a ser represaliat. Es jujat pels fets anteriors per un Consell de Guerra i condenat a sis mesos i un dia de preso. Passa una etapa dificil en la seua vida, pero Regino era un home de caracter resolutiu i supera les circumstancies adverses, i es llavors quan apareix l'etapa mes prolifica de la seua vida d'artiste faller, mampren la seua activitat, planta varies falles i conseguix diversos premis.
            El seu prestigi va en aument i decidix refundar l'anterior Associacio d'Art Popular en el gremi d'Artistes Fallers, es en eixe temps quan dissenya l'emblema del “Bunyol d'Or”, sent ell l'assessor artistic. Les seues falles son monumentals, i en elles se combinen perfectament la bellea artistica, l'ingeni, la satira i l'art.
            A partir de 1944 les seues millors falles de la seccio especial se planten en la Plaça del Mercat Central i en 1949 porta a l’hora les de Convent Jerusalem i Matematic Marçal, de la Seccio 1ª, fins a 1955.
            Eixe any rep una proposta de Republica Dominicana per a que construixca pabellons i carrosses artistiques, decidix mamprendre una nova epoca en la seua carrera i accepta la proposta, estara dos anys llunt de la seua terra.
            Pero Regino, com no podia ser d'una atra manera, enyorava a la seua volguda Valencia i retorna al seu taller de Benicalap, alli construirà la seua ultima falla per a Matematic Marçal, el tema “Sobre rodes”, una critica als problemes de trafic. Continua realisant treballs importants en la decoracio.

Falles antifascistes fetes per Mas en la revista "Nova Cultura"

            Per aquells anys el productor de Hollywood, Samuel Bronston decidix vindre a la peninsula per a realisar les seues dos superproduccions: “55 dies en Pekin” i “La caiguda de l'Imperi romà”. Algu li comenta els treballs artistics del valencià, observa les seues obres i decidix contractar-li per a la decoracio de les seues dos pelicules, estes se feren en 1963 i 1964.
            En acabar estos treballs es novament requerit en el continent america, esta volta en EEUU, concretament en Nova Orleans, per a realisar varies carrosses. En acabant torna a Europa, per a posar-se al servici dels carnistoltesos d'Estoril i Niza. En 1967 rep la comanda de Madrit per a modelar i confeccionar, els jagants i nanos de les festes de sant Isidre.
            Encara que en estos ultims anys deixà de plantar falles, colaborà i auxilià als seus discipuls i sobre tot en el gran proyecte que tingue en el cap durant anys, la Ciutat de l'Artiste Faller, en naus i tallers per al colectiu d'artistes.
El seu final fon tragic, el 20 de Maig de 1968, en el seu taller de Benicalap, pati una caiguda des d'una bastida i com a conseqüencia de les greus ferides falli als deu dies, era el 30 de Maig de 1968.
            Hui com a ultim llegat d'este gran artiste podem admirar en el Museu Faller els seus cinc “ninots” indultats per votacio popular.
            Est artiste no deixà de treballar fins a la seua ultima hora. Tenia 69 anys.

Imagens: socdalcasser.wordpress.com, Valencia en blanco y negro, festesdevalencia.com, todocoleccion.com, marionetarium de Herta Frankel.

J.Morales