Rita s'esguita en les irregularitats de Fira Valencia
28/12/2014
Fira Valencia: La Fiscalia investiga 7.600 euros en regals de lux per a Rita Barberá. Fira regalà a l'alcaldesa guants i bossa Bulgari, fermalls d'Hermès i targetes de regal. "Patronat per a l'alcaldesa- 1 bossa de Loewe Blanca 590 euros (coche)". "22/05/2007 Sant de l'Alcaldesa- 1-Bossa Roja Carolina Herrera-420 euros". Son anotacions en relacio als suposts reagals que rebé Rita Barberá de Fira Valencia, una institucio publica, segons el criteri majoritari dels juristes, pero que sempre s'ha gestionat com si fora una empresa privada. Fins ara no ha hagut cap de control a l'ent deixat d'algun informe intern d'auditors privats. Barberá es la presidenta del patronat, orgue rector de Fira.
En els anys en els que s'haurien entregat els regals al front del recint estava Alberto Catalá, la gestio del qual investiga la Fiscalia Anticorrupcio a raïl de la documentacio que aportà l'Intervencio General, depenent de la Conselleria de Facenda. Segons fonts judicials, les perquisicions alvancen a bon ritme i, entre els assunts en els que treballa un dels interventors de la Generalitat, baix l'ampar de la Fiscalia, estan els regals a carrecs del Partit Popular.
El MUNDO ha tingut acces a un llistat que s'atribuix als regals que hauria rebut l'alcaldesa de la ciutat de Valencia i que inclou checs regals de grans superficies o complements de les marques mes selectes. En total 16 productes pels que se pagaren 7.640 euros.
S'entregaren entre maig de 2007 i decembre de 2009, alguns l'alcaldesa se'ls trobava en el seu coche i uns atres els enviaven a l'Ajuntament directament. El primer obsequi de lux que Fira registrà fon una bossa roja Carolina Herrera valorada en 420 euros que s'entregà el 22 de maig de 2007, dia de Santa Rita, i cinc dies abans de que tornara a guanyar les eleccions.
Passats dos mesos d'aço, esta documentacio senyala que enviaren a l'alcaldesa un fulart en fermall de Hermès (650 euros). Junt a l'inscripcio figura "patronat alcaldesa" i "se deixa en el coche". El 11 de decembre Fira envià al comite eixecutiu un estoig boli rotulador Balmain junt a un chec regal "Corte Inglés 700" per a Barberá. El 22 de maig de 2008 envià de nou per Santa Rita un centre de flors que s'hauria entregat "en Ajuntament de part de "En Alberto-Director-Secretari". Ademes, li entregaren en el "coche" un atre detall: Un mocador i billetera (600 euros) de l'exclusiva firma Bulgari. El 16 de juliol de 2008 Barberá compli 60 anys i li regalaren un atre centre de flors i "un mocador gran de Bulgari", ademes de "un portadocuments per a la bossa", valorats en 800 euros. Els dies previs a Nadal de 2008, Fira entregà en el coche una bossa beix, tambe de Bulgari, i uns guants rojos, abdos articuls valorats en 1.980 euros. Tambe un "chec regal Corte Ingles 600 euros".
El 25 de juny de 2009 tornen a depositar en el coche oficial una bossa de Loewe, esta volta de tons blancs (590 euros), i en Nadal tornen a obsequiar-la en un atre "chec regal Corte Ingles 600 euros" i una "caixa targeter". El dia del sorteig de Nadal de 2009 a l'alcaldesa li caigue un "mocador de Hermès 700 euros". Fonts de l'Ajuntament de la ciutat de Valencia no volgueren valorar ahir esta informacio i es llimitaren a apuntar que els regals eren gentilea de Fira.
Les senyes apunten a que els antics gestors de Fira trobaren certa proteccio en l'alcaldesa. Els amparà fins a tal punt que, encara que floriren els escandols del recint, Barberá continuà apostant per Alberto Catalá com a president. Contra Catalá, destacat empresari de l'industria textil i d'indumentaria fallera, i Belén Juste, diputada nacional del PPCV, es dirigixen totes les sospites de l'informe que redactà Facenda a peticio del Consell d'Alberto Fabra per a coneixer el gast real del proyecte d'ampliacio, una megalomania mes eixecutada en l'era de Francisco Camps que podria acabar costant a l'Administracio valenciana mes de 1.000 millons d'euros.
L'analisis definitiu seguix sent una incognita, mes que res, perque l'Ajuntament s'aferra al dictamen del Consell Juridic Consultiu (CJC) -orgue al que pertany Francisco Camps- per a defendre el caracter privat de la Fira i aixina canviar la posicio de la Fiscalia. Diuen que Fira era autonoma en les seues decisions, tambe en les seues contractacions i despeses de representacio, com els viages i publicitat, en els que gastaren 142 millons entre els anys 2004 i 2012.
Les dietes o despeses del comite eixecutiu arribaren a 1'8 millons a pesar de que en este "ultim periodo ha presentat (Fira) uns resultats negatius superiors als 21 millons d'euros".
RESPOSTA DE L'AJUNTAMENT I FIRA
- Ajuntament.
- Des de l'entorn de Rita Barberá no volgueren valorar ahir esta informacio i mantingueren que estos regals eren habituals en Fira Valencia i gentilea de l'institucio a l'alcaldesa.
- Fira Valencia.
- L'institucio, que el proxim dimarts te una reunio decisiva per a la seua viabilitat, tampot volgue valorar esta informacio. Fonts de Fira es llimitaren a matisar que els regals s'adquiriren en total transparencia.
- -----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
- Accio Nacionalista Valenciana enten que les investigacions deuen continuar fins a depurar responsabilitats. Tot apunta a que hi ha indicis clars d'actuacions irregulars que deuen de ser erradicades junt als autors de les mateixes.
- ACNV propon:
- -La consecucio d’una Administracio Publica en la qual la transparencia en l’actuacio dels representants politics siga la norma, i no l’excepcio. En l’objectiu d’alvançar en l’aument de la eficiencia i la millora de la gestio de les entitats publics, es fonamental potenciar tots els instruments de control economic i financer disponibles, tant interns –interventors. Control financer permanent-, com externs –Auditories publiques. Sindic de Contes-, en l’objectiu de controlar la gestio interna, la regularitat contable, el compliment llegal, la fiscalisacio i l’equilibri economic. Paralelament, s’ha de rendir contes als ciutadans valencians de manera continuada, a través del dels diversos mijos de comunicacio i mecanismes electronics dels que disponen els organismes publics, es la millor garantia de traslladar a la societat la confiança en els seus governants.
- -Transparencia i integritat de tots els nostres representants. Renunciar, des del primer moment, a qualsevol interes, personal o colectiu, per a aprofitar-se de la seua responsabilitat o carrec public. Declaracio notarial publica dels seus bens, abans i despres d’eixercir el carrec. Renunciar a retribucions extres, subvencions o elements materials de qualsevol tipo, que no siga l’estrictament oficial assignada al carrec public que ocupe. Refusar a carrecs, privilegis o sous vitalicis. Moderar les retribucions i determinar-les a l’orde jerarquic que ocupe en l’Administracio, no cobrant mes que un atre carrec public superior. Reduir al minim els carrecs de confiança, llimitant-los a les necessitats estrictes del servici public, i condicionant les seues retribucions a les aportacions, informes o treballs que desenrollen puntualment, de manera que mai rebran una assignacio fixa mensual. Crear una Llei de transparencia propia valenciana, establint que tots els organismes publics publiquen en les seues pagines webs oficials, totes les gestions economiques, ingressos, gastos, subvencions, finançacio, factures, etc., per a que qualsevol ciutada puga accedir ad elles i consultar-les.
- -Eliminar la figura de l’aforament en el nostre Estatut (art.23.3) i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta de reforma d’eixe articul en qüestio es:"Els membres de Les Corts, fins i tot despres d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries arreplegades en el present Estatut d'Autonomia, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals".
A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d'aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori del Regne de Valencia, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions parlamentaries del membre de Les Corts.
Fora del territori valencià la responsabilitat penal i civil serà exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada."