Desaprofitament de les carreres universitaries.70.000 titulats ocupen traballs que no precisen de cap formacio. Espanya llidera la contractacio de sobrequalificats en Europa. Un alumne de secundaria japones iguala el lloc de treball d'un universitari espanyol, segons la OCDE. Filologia arap o portuguesa,Turisme i Forestals son les carreres en pijors eixides.

Contractats d'alta qualificacio

Contractats per països

Proporcio dels ocupats en estudis superiors ocupats en treballs d'alta qualificacio (en %). Situacio en el tercer trimestre de cada any. Font: Informe CYD 2013, SEPE i Eurostat.

Una informacio de Pilar Álvarez, diari El Pais

Un de cada tres titulats universitaris espanyols està ocupat en un treball per baix de la seua qualificacio. Es dir, acabaren una carrera i conseguiren un treball per al que no necessitaven eixos estudis. Espanya està al cap de sobrequalificacio d'Europa, seguida de prop per Irlanda i Chipre, i molt per darrere de la mija comunitaria, en un 20%. Son algunes de les senyes analisades en l'informe anual de la fundacio Coneiximent i Desenroll (CiD), presentat este dilluns.

Un estudiant japones de secundaria superior te un nivell de competencies similar al d'un graduat universitari espanyol. L'eixemple ho ha citat el secretari general de l'Organisacio per a la Cooperacio i Desenroll Economic (OCDE), Ángel Gurría, per a indicar que la calitat de la formacio universitaria espanyola dista encara 'molt' d'alcaçar la d'uns atres països. Cada any es graduen en les universitats espanyoles 220.000 estudiants, pero no sempre es complixen les seues expectatives llaborals.

A lo llarc de la presentacio, el secretari general de la OCDE ha alertat de que la situacio de la formacio en Espanya es "alarmant". Els campus defenen que este desfase no es deu a un problema d'exces de formacio sino de crisis i manca d'ocupacio. El percentage de desocupats entre espanyols en estudis primaris incomplets i aquells en educacio superior dista mes de 27 punts, entre el 43'32% dels primers i el 15'77% dels titulats, segons l'Enquesta de Poblacio Activa (EPA). El ministeri prepara un mapa d'ocupacio per a evaluar la relacio entre universitats i mercat de treball.

L'informe 'La contribucio de les universitats espanyoles al desenroll', de la fundacio CiD, senyala que la quarta part d'estos titulats contractats per baix de la seua qualificacio en Espanya s'emplearen en tarees de contable i administratiu, en restauracio o com a venedors. Solament un 1'5% dels graduats universitaris contractats en 2013 ho foren per a un lloc de director gerent. I el 6% realisa ocupacions elementals per a la que no es precisa cap de tipo d'estudi. En sifres absolutes, son unes 70.000 persones (37.000 homens i 33.000 dones). Son casos com el de Félix Lete, de 32 anys, que ho explica aixina de clar: 'Clarament no necessitava estudis per a lo que faig, podria valdre qualsevol'. Lete es llicenciat en Ingenieria Industrial per l'Universitat de Navarra, pero treballa arreplegant gots en una discoteca de San Sebastián. 'Comenci quan estava estudiant i, com no trobi res, torni en acabant de seguir varios anys en proyectes de l'universitat'. Assegura que guanya 1.100 euros per tres dies de treball. 'M'encantaria ser ingenier i ho intente, pero cada volta ixen mes titulats de les universitats mentrimentres uns atres es queden en desocupacio en molts anys d'experiencia. Hi ha mes demanda que oferta'.

L'informe creua les senyes mes recents d'Eurostat i del Servici Public d'Ocupacio Estatal (SEPE) i senyala dos claus per a explicar la situacio espanyola. Per un costat, Espanya està entre els països que mes titulats superiors produix i des de l'atre extrem, se situa entre les que menys ocupacio d'alta qualificacio demana. Per comunitats autonomes, les regions en les que la contractacio va mes acorde en la titulacio son la catalana, Navarra i Castella La Mancha. A la coa es situen Castella i Lleo, La Rioja i Asturies. Solament quatre comunitats autonomes han millorat l'ultim any: Navarra, Païs Vasc, Canaries i Extremadura.

Modificar el desfas entre qualificacio i treball es "especialment complicat", considera Martin Parellada, coordinador general de l'informe de la fundacio que presidix Ana Patricia Botin. Segons este expert, l'universitat està actuant "proactivament" per a invertir eixa tendencia revisant les bosses de treball i intentant adaptar els continguts de la seua oferta educativa al mercat de treball. L'informe de la fundacio arreplega l'experiencia de l'Universitat Jaume I de Castello, que ha implantat un model de practiques obligatories integrades que obliga a tots els estudiants a graduar-se en, almenys, una primera experiencia llaboral.

L'Universitat Politecnica de Madrit adaptà les seues titulacions a l'Espai Europeu d'Educacio Superior (el conegut com a Pla Bolonia) en acabant de consultar a empreses, coleges professionals i agents socials "al voltant de les necessitats de formacio dels estudiants per al mercat de treball", explica el seu rector, Carlos Conde. La primera promocio de graduats de Bolonia acaba d'eixir, mentrimentres que les senyes d'Eurostat analisen dos franges d'edat que van dels 20 als 54 anys i dels 25 als 62. Per eixe motiu, el rector de la Politecnica espera que el desfase entre la preparacio universitaria i l'ocupacio obtesa es corrigga en els proxims anys. Les enquestes que la Politecnica realisa als seus graduats senyalen, segons el rector, que un 74% assegura estar ocupat en consonancia en la seua titulacio, encara que "es senten mal pagats". Conde posa l'accent en un atre aspecte: "No es tracta de qualificacio sino d'infratreball".

Lo mateix considera el president de la Conferencia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Manuel López. 'No es pot considerar que perque existixca una escasa oferta d'ocupacio, s'estiga produint un exces de qualificacio', senyala. 'Les recomanacions de la UE van cap a una major qualificacio, lo que tenim que arreglar es el mercat llaboral'.

Representants de l'Unio Europea, de la OCDE i del Ministeri d'Educacio es reuniren ahir per a establir un 'pla d'accio' per a favorir les possibilitats d'ocupacio dels jovens espanyols, segons anuncià en la presentacio de l'informe el ministre d'Educacio, José Ignacio Wert. El secretari d'Estat d'Universitats, Federico Morán, anuncià que per a abans de la fi d'any tindran preparat un mapa d'ocupacio en el que es creauran les senyes de la Seguritat Social en el de titulats universitaris.

Wert: la finançacio es 'insostenible' Espanya està en el nivell intermig baix de l'Organisacio per a la Cooperacio i Desenroll Economics (OCDE) en els indicadors de despeses publiques en educacio superior al voltant de despeses publiques totals (el 2'54%) i del PIB (1'16%) mentrimentres que la mija de la UE es del 3'06% i del 1'38 respectivament. L'informe anual de la Fundacio CiD, presentat ahir, reflectix ademes que els ingressos lliquidats totals de les universitats publiques han caigut vora el 14% entre 2009 i 2012, lo que supon una perdua de 1.300 millons (ingressaren 3.942 millons, tant de finançacio publica com de privada en menor mida). Al temps, han aumentat ostensiblement les cantitats que aportaven els estudiants i les seues families en l'increment de les taxes uniersitaries aplicades a partir de 2012, que supongue pujades de fins a un 66% en algunes comunitats autonomes.

A pesar d'estes senyes, el ministre d'Educacio, José Ignacio Wert, senyalà ahir la "insostenibilitat" del model de finançacio de les universitats -feu alusio a les espanyoles i a les europees- perque resulta "dificil de mantindre" en el creiximent exponencial de l'alumnat. Wert feu esta valoracio en la presentacio del decim informe d'universitats de la Fundacio CiD. I destacà un proces de "increment de costs" que, en particular per als sistemes de finançacio universitaria exclussiva o molt predominantment publica, "se du malament en unes exigencies de consolidacio fiscal".

L'informe senyala que el 78'2% de les despeses en educacio superior en Espanya es d'orige public, un percentage similar al dels països de l'Unio Europea membres de la OCDE (77'3%) i superior en 10 punts al global d'esta.

El coordinador de l'informe, Martín Parellada, destacà en la presentacio als mijos que un dels reptes de les universitats espanyoles es la via de finançacio, en un panorama en el que "han aumentat els preus publics i s'han disminuit les transferencies, ademes de que les ajudes i beques han quedat molt reduides". Parellada senyalà, cóm han demanat en moltes ocasions els rectors dels campus publics, que per a garantisar l'equitat en el model universitari fa falta un aument de les beques.

L'informe tambe senyala que les publicacions cientifiques de les universitats espanyoles mantenen la seua tendencia creixent en els ultims anys, pero en una "perdua de lliderage i excelencia" que es deuria de contemplar en atencio, segons recomana. El document alerta d'una disminucio d'estudiants de grau i master en el curs 2012-2013, influit per la reduccio de la finançacio de les universitats publiques i l'aument de les taxes universitaries, aixina com per un increment del numero d'alumnes de la Formacio Professional superior. El 22% de les carreres, ademes, tenen menys de 50 alumnes nous de primer curs.

Accio Nacionalista Valenciana coincidix en el coordinador de l'informe, considerant que s'han d'aumentar les beques per a garantisar l'equitat del model universitari. Com diu el president de la Conferencia de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), Manuel López. 'No es pot considerar que perque existixca una escasa oferta d'ocupacio, s'estiga produint un exces de qualificacio'. S'ha de continuar pel cami d'oferir als nostres estudiants la maxima qualificacio possible, atenent a les seues capacitats, per a que en el futur puguen accedir a les millors opcions de treball. En qualificacio, sempre se pot optar a millorar la situacio llaboral. Sense qualificacio, les possibilitats es reduixen al maxim. El futur de la nostra terra depen de la qualificacio dels nostres treballadors. En ACNV aspirem a que la preparacio dels valencians siga la maxima.