Trons i rellamps en l'eixecutiu valencià

10/9/2015

Chimo Puig i Monica Oltra boxejant

 En aixo s'ha transformat el futur paraïs, que pronosticaven alguns respecte al nou govern. I aixo en nomes dos mesos i en unes vacacions pel mig, epoca que dona per a mes tranquilitat. Algunes d'estes batalles obertes son:

El conflicte en els professors de musica. El conflicte s'obri a mitat d'agost i ya li costà al nou conseller d'educacio, l'inclit Marzà, la primera. L'assunt vingue pel bloqueig de les comissions de servicis per part de Conselleria.

Senyalen els alumnes en un comunicat que: “La decisio adoptada per la Conselleria d'Educacio respecte al bloqueig de les comissions de servici en els Conservatoris Superiors provoca una situacio mes que indesijable, ya que el proxim curs prop del 80% dels professors que impartixen docencia en el Conservatori Superior de Musica 'Joaquín Rodrigo' de Valencia deuran deixar el centre.

En esta delicada i malafortunada situacio es troben Jesús Fuster i Vicent Llimerà, professors de l'especialitat d'oboe d'este Conservatori. Degut ad esta circumstancia, la totalitat d'alumnes d'oboe del CSMV volen manifestar la seua mes absoluta indignacio.

S'han de destacar les seues qualitats com a docents, oboistes, investigadors i promotors d'est instrument.

Jesús Fuster i Vicent Llimerà son, sense dubtes, dos dels millors oboistes del nostre estat. Abdos es graduaren en el Conservatori Superior de Música 'Joaquín Rodrigo' de Valencia, obtenint en abdos casos el titul de Professor Superior d'Oboe i el Premi d'Honor Fi de Grau Superior.

Jesús Fuster eixamplà els seus estudis musicals en el Rotterdam Conservatorium d'Holanda junt al professor Emmanuel Abbhül, a on obtingue la maxima qualificacio en virtuosisme i a on, a banda, ha treballat com a professor convidat passats uns anys. Durant els seus anys de formacio tambe rebe consells de grans oboistes com Lothar Koch, George Caird i Hansjörg Schellenberger”. El cas d'estos es un simple boto de mostra.

El segon conflicte el protagonisa el mateix Marzà i el STEPV, sindicat afi al catalanisme i al propi Marzà. El motiu es per l'incapacitat del conseller per a posar fi en el Pla Wert, el qual supon un retroces de trenta anys a nivell educatiu. Com a resposta i per a calmar els anims el conseller els ha promes mes concessions al catalanisme, començant per pujar el numero d'hores a la semana de “valencià” i una presencia mes destacada d'este a nivell de centre.

El gran topeto es, sense dubte, esta ruptura de l'acort per a reobrir RTVV el Nou d'Octubre, subscrit el dijous 27 d'agost de 2015 per Chimo Puig, Monica Oltra i Antoni Montiel. El president de la Generalitat no amagà el dia 1 de setembre el seu profunt malestar davant de la decisio del lider de Podemos de recular en la seua posicio d'avalar la posta en marcha urgent de Canal 9.

Li ho traslladà al propi Montiel en una conversacio telefonica que abdos mantingueren. Puig parlà tambe en el sindic del seu partit, Manolo Mata, en qui abordà la crisis creada. Mata li traslladà que la proposicio de llei no podia fer-se per llectura unica i que els tres sindics estaven d'acort en eixe punt.

Podemos ha deixat en una situacio incomoda a Puig, i a la vicepresidenta Monica Oltra, que fon la que el passat divendres explicà els detalls de com sería la nova RTVV. En la roda de prensa posterior al ple del Consell, la portaveu parlà d'una televisio provisional sense contractacions laborals i en reposicions de series, pelicules i dibuixos animats. Oltra es, potser, la principal defensora del mes que provable pacte electoral de Compromís en Podemos en les generals. El conflicte està servit.

Per supost, ahi no acaba la cosa, i es que el famos “Pacte del Botanic” (pacte per a fer la coalicio anti-Rita) ya apunta al conflicte, tal i com se va vore en el repartiment de conselleries, primer conflicte greu patit.

Un atre conflicte obert es el generat en la Conselleria de Transparencia, entre els detentadors de la Conselleria, Compromis, i Antonio Montiel (Podemos), degut a l'Agencia d'Anticorrupcio, que els primers volien associar a la seua conselleria i els segons a les Corts. Els guanyadors, en este cas son els segons.

Tambe ixque una nova brega relacionada en les competencies de participacio ciutadana. Est area està lligada a la Conselleria de Governacio i Justicia, que aspirava a gestionar Gabriela Bravo, ara en Justicia, Administracio Publica, Reformes Democratiques i Llibertats Publiques. La brega per fer-se en les competencies entre estos dos departaments quedaren en evidencia en el DOGV, a l'haver de retirar-se un text ya publicat.

Un atre punt negre es la brega pel control dels funcionaris de la Generalitat. Compromis intentà que quedara baix la seua influencia, pero el PSOE li ho ha impedit, en una guerra mes sindical que partidista, pero que manté descapçalada la Direccio General de Funcio Publica.

Tambe hi ha tensio entre els departaments de Vivenda i Agricultura al voltant de qui te les declaracions d'impacte ambiental.

I per ultim, el que sumix en una lluita interna a Facenda i Economia pel control de l'Institut Valencià de Finances.

 

Albert Cuadrado

 

Image: ACNV