U, dos, tres... Truss (I) / Toni Fontelles

24/10/2022

          L’aposta era a vore quí durava mes. I, al remat, ha guanyat l’encisam i ha perdut l’exprimera ministra del Regne Unit Liz Truss.

          Han segut 45 dies de desgovern en el govern. Els britanics tenien cada dia una sorpresa. Pero la dona que havia segut triàda primera ministra per 81.000 afiliats del Partit Conservador (els toris), no pels diputats electes, no ha aguantat el tsunami que havia provocat.

          Com el mantra dels conservadors-neolliberals (PP espanyol inclos) es baixar els imposts perque aixina s’ingressa mes (si tots feren lo mateix al final no recaptarien res...), al seu ministre de Finances se li ocorregue elaborar un minipresupost en una rebaixa generalisada d’uns 60.000 millons de lliures (especialment en els trams alts: els rics), finançada en deute public, i aumentar gastos i inversions... seguint les instruccions, per supost, de Truss. Els ‘mercats’ se li tiraren damunt, perque era un desficaci. La moneda nacional caigue i hague d’eixir al rescat el banc central. La cosa acabà destituint al ministre. Pero es que a la semana següent dimitia la ministra d’Interior i s’estava fraguant una mocio de censura entre els propis toris.

             La curtea del mandat de Liz Truss trau a la llum un atre debat: la compensacio economica vitalicia per haver ocupat el carrec: 131.000 euros anuals. Si uns atres l’han rebuda abans ad ella tambe li correspon. Aci, els presidents, estatal i autonomics, tenen el mateix tracte: jornal de per vida i assistencia material i personal. Sería hora de revisar-ho: dignitat, si, pero luxos, no.

 La competencia fiscal interautonomica espanyola (iniciada pel PP de Madrit-Espanya-Madrit) està generant una ona de desproposits, no nomes entre els correligionaris, sino entre els adversaris. Cert que no es igual llevar la taxa de successions, que nomes paguen rendes altissimes, que reduir alguns trams autonomics a rendes mijanes o baixes. Val la pena recordar que si la reduccio d’imposts està en l’adeene del PP, com repetixen fins a la sacietat, tambe es cert que en temps de president Mariano Rajoy, del PP, es varen pujar tots o casi tots... per necessitats del guio.

 Este tema l’ha tractat en moltes ocasions el companyo Jesu Masia, pero yo vullc recordar que si la bondat de la mida fora real... si l’estat eliminara els imposts i les autonomies tambe... l’immensa majoria dels que ara clamen per les rebaixes fiscals... plorarien o, directament, es moririen. Com que viage pel mon, he estat en països excomunistes i sense ‘tradicio’ impositiva... i la desproteccio personal i la falta absoluta de servicis (de carreteres) es alarmant...

Toni Fontelles

Imagens:heraldo.es, 20minutos.es, economiasolidaria.org.