Acabe. ¿Son les uniques tergiversacions que hi ha en l’apartat 3.2.2.? No, n’hi ha mes inexactituts i mentiroles.

¿Estan concentrades en est apartat o n’hi ha unes atres en el llibre? No, en podem trobar mes i igual de grosses.

¿Els problemes son a soles d’esta classe? No, n’hi ha uns atres metodologics-epistemologics, encara que estos tambe ho son, perque mentir va contra l’ethos de la ciencia (orientacio cap a la veritat o els fets comprovats).

         ¿Nomes escriu infundis com els citats? No, perque hi ha informacions documentades i fets incontrovertibles (la simbiosis o parasitisme de les restes del franquisme o de l’ultradreta en el valencianisme naixent dels 70; a mi no m’ho ha d’explicar), i perque hi ha hagut personages i figures adscrits al ‘valencianisme’ (p. e. l’expresident de la Diputacio de Valencia, Ignacio Carrau) que han dit algunes d’estes pardalades (no he comprovat l’afirmacio en este sentit de Carrau –Sancho, 2020: 119–), o han fet coses pijors (l’anunciat i fals filolec alema Bernard Weis que no aparegue en el I Congres de la Llengua Valenciana, Elig, 1985; tampoc m’ho havien d’explicar).

        ¿Estes extravagancies nomes s’han produit aci? Pos tampoc; en Catalunya poden presumir de l’Institut Nova Història... constructor de grans relats –mits i falsetats– sobre el passat propi i que ha obligat al seus a desmentir les falacies que publiquen (Vicent Baydal i Cristian Palomo, Pseudohistòria contra Catalunya, 2020). I posats a inventar antiguetats antiquissimes, o siga, prehistoriques, hi ha prou experts que asseguren que els Països Catalans ya existien en protoforma o en quimera en el paleolitic, per lo manco...

          Encara que algu haura avalat el llibre per part de l’Universitat de Valencia; d’estes falsetats i mentires no s’hauran enterat, suponc, ni la direccio de la coleccio en la que es publíca el text (Mónica Bolufer, Francisco Gimeno i M.ª Cruz Romeo, els tres de l’Universitat de València) ni el consell editorial (Pedro Barceló –Universitat de Postdam–, Peter Burke –Universitat de Cambridge–, Guglielmo Cavallo –Universitat de la Sapienza–, Roger Chartier –EHESS–, Rosa Congost –Universitat de Girona–, Mercedes García –CSIC–, Sabina Loriga –EHESS–, Antonella Romano –CNRS–, Adeline Rucquoi –EHESS–, Jean-Claude Schmitt –EHESS– i Françoise Thébaud –Universitat d’Avignon–). Haurien de tindre un poc mes de vista i no refiar-se per norma de ‘autoritats’ institucionals o epistemiques (els falta llegir un poc mes de sociologia de la ciencia). Si els mencionats donen per bo lo que yo he comprovat que es fals en un simple apartat, ¿qué faran en les obres propies? (ad algu d’estos –P. Burke– ya el tinc ‘fichat’ des de fa anys).

          Segur que el nostre doctor en Historia dormirà be... yo tambe, pero queda escrit lo seu i lo meu.

Antoni Fontelles

           Imagens:2.bp.blogspot.com

                          heraldo.es

13-1-22