Una nova revisio al naiximent de la proclama: ¡VIXCA VALENCIA LLIURE! (i II) / per Javier Navarro i Andreu

27/8/2020

            Recio gran investigador de tot lo valencià i que ha deixat escrita la gran part de l'historia del valencianisme en la seua obra colossal “El Nacionalismo Valenciano. Josep Maria Bayarri”, data en l'acte del 9 de febrer de 1919 la creacio de la proclama valencianista “Vixca Valencia Lliure”, pero queda encara molt per estudiar sobre el moviment valencianiste i la continua investigacio a lo ya expost per Recio nos permet afegir noves senyes, que nos permeten afirmar que el naiximent del crit patriotic es anterior al datat per ell.
            Segons Sanchis Guarner en el seu llibre “La Renaixença del País Valencià” (pag.74) quan Teodor Llorent es coronat com poeta de Valencia en un dels actes que integraven la famosa Exposicio Regional el dia 14 de novembre de 1909 i en acabant de tan solemne acte tornava a casa quant es produi un significatiu incident, “una trentena de joves solidaristes de València Nova que enarboraven la senyera barrada, s'acostaren a la comitiva i aclamaren el poeta als crits de “Visca Llorente!”, “Visca la llengua valenciana!”, “Visca València lliure!”; la recció d'alguns llorentinistes fou cridar “¡Viva Valencia española!”: eren els patricis ben coneguts nostres, del “regionalismo sano” i el “valencianismo bien entendido”.
            Esta cita del pancatalaniste Guarner remontaria el naiximent de la proclama patriotica a 1909, pero degut a les diverses manipulacions que Guarner ha realisat a lo llarc dels seues treballs, mutilant frases o paraules que no interessaven per a la causa pancatalanista i vist tambe que no cita la font, me veig en l'obligacio de fer el següent apunt.
            L'entitat “regionalista" com se denominaven ells, Valencia Nova fon creada en 1904 pero despres de la celebracio de la Primera Assamblea Regionalista en l'any 1907, prengueren l'iniciativa de crear una Solidaritat Valenciana, copiant el proyecte que triumfava en Catalunya, “Solidaritat Catalana”. Valencia Nova canvià el nom de l'entitat pel de Centre Regionaliste Valencià, en lo qual en l'any 1909 Valencia Nova ya no existia i la cita de Guarner es inexacta, a l'igual que te matisos com lo de “banderas barradas”, que es una clara manipulacio ideologica.
            Pero si analisem mes a fondo la qüestio de la Solidaritat Valenciana i estudiem el nucleu d'activistes que montaren este moviment en terres valencianes, podem comprovar que havien grans nacionalistes valencians en este proyecte com Faustí Barbera, vicepresident de Lo Rat Penat i considerat per diversos historiadors com pare del valencianisme politic, sent perfectament possible que el fet que narra Guarner ocorreguera.

            En l'any 1907 el moviment Solidarista dins de les seues proclames politiques acunyen el crit “Visca Catalunya Lliure”, com podem observar en la noticia relacionada en la Primera Assamblea Regionalista abans citada. En el diari El Pueblo el dia 30 de juny de dit any podem llegir: “...Y efectivamente, apenas abierta la sesión sonó un estruendoso Vixca Catalunya Lliure, dicho en perfectisimo dialecto catalán...”.
            Al dia següent el mateix periodic albergava una noticia sobre el Solidarisme i en ell se podia llegir: “La región catalana, la región valenciana, la murciana, la andaluza, la extemeña, la castellana, la gallega, la euskera, la aragonesa, la balear, la canaria... Todas eran solidaridades.
            En los ámbitos de la península ibérica, resonaban gritos de ¡viva Cataluña libre! ¡Viva Valencia libre! ¡Viva Murcia libre! ¡Viva Andalucía libre! Y ¡Vivan las demás librerías! Y ¡Viva el Estado libre de las libres personalidades”.
            Ademes abans de la data fixada per Recio, podem observar que la proclama valencianista es popularment utilisada pel valencianisme, ya que en els Jocs Florals de Moncada de l'any 1918, se presenta un treball en el lema “Vixca Valencia Lliure”, eixe mateix any J. Luís Martín en un articul publicat en el titul “¿Debe imponerse el estudio del valenciano?" en el Diario de Valencia el 11 d'agost diu:
            “Yo les he oído gritar “¡Vixca Valencia lliure!” y no me he asociado a ese grito a pesar de que mi lema es “¡Vixca Valencia lliure!” Pero aunque las palabras son las mismas, sé lo que significan cuando las pronuncio yo y no sé lo que expresan cuando las pronuncian ellos.
            Para mi, Valencia libre es la región valenciana desenvolviéndose libremente, con sus fueros, sus leyes y sus Cortes, pero dentro de la unidad nacional de la que es una parte y con la que forma un todo indisoluble. Como lo es Baviera, por ejemplo, dentro de Alemania, Ginebra dentro de Suiza, Massachusetts o el Colorado dentro de los Estados Unidos. Es decir, una libertad que no destruye el conjunto del todo; no sé si ellos entienden por libertad la rotura del lazo moral, étnico, histórico y geográfico que una a Valencia con España, y como yo he leído exageraciones tan punibles como la de “Valencia, región de la nación catalana” he de mirar con prevención y cuidado lo que los neo-nacionalistas valencianos se propongan hacer”.
            Tan sols huit dies mes tart de les paraules del senyor J. Luís Martín, l'imparable valencianiste Josep Maria Bayarri pronunciava una conferencia de caracter nacionaliste en el local de Joventut Valencianista baix l'epigraf de “Vixca Valencia Lliure” i a finals d'este any el Doctor Barberá Falcó en una conferencia imparti sobre l'autonomia fon increpat al final de dita conferencia al crit de “¡Vixca Valencia Lliure!” per jovens nacionalistes, tal com ho va narrar La Correspondencia de Valencia el 11 de decembre de 1918.
            Com hem pogut observar el lema del nacionalisme valencià naix en l'any 1907, afiançant-se com proclama de protesta en 1909 i se popularisa en tot el moviment en 1918, encara que es utilisat en este moment per diversos faccions del valencianisme, sent actualment utilisat pel valencianisme estricte que no enten d'ingerencies del centralisme mesetari, ni de l'imperialisme pancatalaniste.
            I si este crit d'autoestima valenciana ha aplegat fins l'actualitat es gracies a grans valencianistes com Josep Maria Bayarri, que a pesar de viure epoques molt dificils per al nacionalisme valencià, ell mai deixà de chillar als quatre vents  a pesar de les conseqüencies que li podia ocasionar, com aquell 9 d'Octubre de 1943 en el que segons contà Joan Fuster,  tan sols es trobava un grup quinze valencianistes i Bayarri cridava consignes a veu en crit... ¡¡¡VIXCA VALENCIA LLIURE!!!
Imagens: Archiu Xavier Navarro

Xavier Navarro