Valencia: ciutat lliure de censura cultural (I) / J. Masia

2/2/2024

            L’assunt de la censura i la llibertat d’expressio (arreplegat en l’articul 19 de la Carta de Drets Humans) es un assunt molt delicat. Si afegim la deformacio, l’adicio o la supressio, operacions de la mentira, es ya feridor, pero que nos prenguen per panolis es indignant.

No entenc be la rao per la qual el pancatalanisme creu que els nous governants han d’aplicar la seua mateixa politica cultural. Sera una revelacio provocada per l’experiencia mistica en la sacrosanta unitat de la llengua. No cal reclamar lo que es practíca en el fondo, perque sigam realistes: el pancaespanyolisme de PP i VOX manté el catala en les escoles i la AVLl, com han demostrat sobradament i hem predit i denunciat alguns que cabem en els dits d’una ma. Es dir, reproduixen les condicions de reproduccio: el pensament unic i l’adoctrinament escolar que quan no oculta, estigmatisa enverinant el pou. Norres ha canviat, encara que ya van per la tercera edicio dels criteris llingüistics de l’administracio publica. Canviar per a norres canviar.

              El valencianisme de la dreta extrema i l’ultradreta es superficial, de cara a la galeria, sempre insubstancial i contraproduent servix per a omplir en un plat de llentiles a uns quants panchacontents de les entitats referents del regionalisme popular (LRP, la RACV i satelits), pa per a hui i fam per a dema. Me dona oix i certa perplexitat lo content que està el regionalisme blaver en el PP i VOX, a pesar del mal que fan a la llengua valenciana, es que no diuen ni mu i qui calla otorga. Despuix d’una gran bacanal somien que el valencianisme siga de tots, pero son chamans mentirosos perque la transversalitat, sent tot dretosos, es com demanar ¡la quadradura del circul! ¿Cóm va a ser el valencianisme transversal si el 99% son llepaciris del centralisme i del pancaespanyolisme? Tenen la cara forrada de vaqueta i els acolits…

 

La filipica

            El partit politic Compromís, a través de la seua coportaveu en l’Ajuntament de Valencia i exregidora de Cultura Glòria Tello, presentà una mocio per a "combatir las acciones de persecución de la libertad de expresión y de censura cultural por parte del gobierno [local de PP i VOX]". L’objectiu es declarar la capital valenciana "ciudad libre de censura cultural", fa 8 anys que podien haver començat ells, pero clar, els torquemada no pogueren. Ara, que no abans quan governaven, reclamen que “las administraciones públicas tienen que garantizar la pluralidad, la libertad de expresión y de creación y el mantenimiento de su espíritu crítico". Aço no es fa en l’infamia o el silenci permanent als dissidents (poden llegir varis articuls en la uep de ACNV de Fontelles o meus sobre la censura pancatalanista).

             La regidora de pell fina expon que "con la llegada de los gobiernos de PP y Vox se está produciendo un goteo continuo de mala praxis en la gestión de la cultura, caracterizada por numerosos casos de censura ideológica, revestidos en forma de cancelaciones, retiradas de subvenciones públicas, no concesión de permisos, injerencias en las programaciones previamente programadas" i "ataques contra todo aquello culturalmente valenciano, empezando por la lengua propia e, incluso, censurando las expresiones artísticas a las propiedades privadas". ¿Quàntes obres valencianistes ha comprat i distribuit Tello? Tic, tac, tic, tac…

 

Imagens: google.com, levante-emv.com, valenciaplaza.com.