En temps de la batalla de Valencia el valencianisme, en general, denunciava l’intent del pancatalanisme de construir els Països Catalans. En aquell moment existia el PSAN (Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans) que, despuix d’un llarc proces de ‘meteorisacio’, crec que està en Solidaritat Catalana per la Independència, i la veritat es que no alçava un gat del rabo electoralment parlant.

Josep Guia, lider del PSAN, relacionat en terroristes de Terra Llliure com Nuria Cadenes

Si no recorde mal, a mitant de la decada dels 90, algunes ments pensants del catalanisme descobriren que la societat valenciana –siga lo que siga esta– no acceptava, sino que rebujava eixa idea politica i es dedicaren a ‘construir-los’ des de baix, per a que la fruita caiga quan estiga madura. Sabien i saben que era un proces no especialment curt. Son els anys de la creacio de l’Institut Joan Lluís Vives; la constitucio, firmada per 13 rectors d’universitats publiques i privades de ‘l’ambit de llengua catalana’, es produi en Morella, en 1994.

Hi ha tambe un atre intent en l’area economica en torn a l’eix mediterraneu o al corredor ferroviari, pero pareix que no aplega a quallar, no se exactament el motiu.

I està en marcha la constitucio d’un ambit comunicatiu comu entre la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació i la corresponent catalana.

El president d'Escola Valenciana reivindicant els Països Catalans

I no oblidem que la major part del sistema educatiu combrega en eixes idees unitaristes, tant en els nivells basics com en el bachillerat i en l’universitat. No soc tan ingenu com per a creure que es per adhesio inquebrantable als ‘postulats cientifics’. ¿Algu s’estranya per qué hi havia tants falangistes i dretosos durant la dictadura? Perque el regim, a banda del poder, controlava l’educacio i la diversio, en l’inestimable colaboracio religiosa. Esta classe de moviments –etnicistes, supremacistes, nacionalistes essencialistes– no naixen sens ‘orientacio’ i adoctrinament en cap lloc del mon…

Tot va en el mateix sentit. I lo que dia al principi, als que denunciavem l’intent colonisador (parell al ‘castella’) nos dien que veyem fantasmes. Que tot eren ilusions nostres i ganes de posar llenya al foc i dividir als ‘pobles germans’.

Ara, la representacio es repetix. Es un ilustre exdiputat del PP valencià, Joaquín Calomarde, qui afirma “Nadie en la sociedad valenciana ni en sus instituciones defiende hoy la integración de la Comunidad Valenciana en unos hipotéticos «Países catalanes»” (Levante-EMV, 13-9-17). Com a molt admet que estan la CUP i ERC enredrant “anunciando la sedicion independentista de Cataluña junto con el Pais Valencià”. I per a fer-se perdonar –provablement– la ‘dretor’ i situar-se en la moderacio, defen a tots els governs haguts i que hi ha, assegurant que “ni el de Lerma, ni el de Zaplana, ni el de Camps, ni el de Fabra, ni el de Puig son o han sido «catalanistas», ninguno” (Levante-EMV, 13-9-17). ¿Per qué no son catalanistes? Obviament perque ell defen la mateixa teoria de que valencià i catala son lo mateix: “Hoy ya se puede decir la verdad […] Esa comunidad lingüística enriquecedora i merecedora de todas las complacencias” (Levante-EMV, 13-9-17). Aixina que quan els seus correligionaris del PP –i uns atres– nos digueren lo que nos digueren i es publicà lo que es publicà sobre la defensa de la singularitat del valencià i tots els romanços… tot era una enganyifa, era endolcir la pindola per a que nos l’engolirem millor. ¡Quín morrrrrrro!

I dic lo que dic perque unes pagines mes avant, en el mateix periodic, te una mostra dels fantasmes. S’anunciava per al dia que la CUP portava aci la campanya en defensa del si a l’independencia. L’acte s’emmarcava en una accio simultanea “«y descentralizada de las cuatro capitales de los Països Catalans: Barcelona, Palma, Perpiñán y València”» (Levante-EMV, 13-9-17, p. 13).

Imagens: cartell del PSAN, uab.cat
                Josep Guia, naciodigital.cat
                 pancarta regionalisme catala, tinyic.com
                 enllaç llibre de Nuria Cadenes, gentdecarcaixent.blogspot.com.es

Antoni Fontelles