Lluita contra la corrupcio.
Una justicia moderna, eficient i rapida

• 66. Acabar en l'impunitat de partits politics i sindicats. Actuacions contraries a llei deurien comportar l'inhabilitacio temporal, com a minim, d'aquells que devent ser garants de les lleis es convertixen en infractors. La corrupcio en els partits politics ha de tindre conseqüencies. Demanem l’inhabilitacio per ad aquells que actuen contravenint la llei en benefici propi. Aquells que han incomplit la llei no poden presentar-se per a llegislar ni per a defendre els drets dels treballadors.
• 67. Proponem acabar en la corrupcio politica començant per separar, de manera real, el poder politic i el poder judicial, a través dels canvis llegislatius necessaris que garantisen l’independencia de la justicia, en especial les maximes institucions i orguens judicials per a que no siguen nomenats ni controlats des del poder politic.
• 68. Plantegem l’inclusio en el Codic Penal les diferents actuacions i comportaments corruptes que en l’actualitat no s’arrepleguen, per a que se constituixquen com a figures delictives (balafiament i gestio politica imprudent o perjudicial per als bens publics, l’enriquiment illegal, l'eliminacio de la prescripcio dels delits de corrupcio, etc.).
• 69. Afrontar i arbitrar, de manera urgent, mides dirigides a resoldre l’insostenibilitat de la gestio i manteniment de l’Administracio de Justicia en general i de la valenciana en concret, aixina com les responsabilitats compartides en l’Estat, degut a que nos otorguen minimes capacitats de decisio a canvi d’un gran esforç economic.
• 70. Reivindicar en fermea a l’Estat una major finançacio de la justicia que s’ajuste a les autentiques necessitats -similar a la d’unes atres comunitats autonomes- o, en el cas contrari, plantejar la devolucio de les competencies cedides en materia de justicia –com mantindre i proveir de personal, mijos materials i economics les instalacions judicials, fer-se carrec dels servicis de justicia gratuita o sufragar els instituts de medicina llegal-, per ser inassumibles economicament, tenint en conte que la justicia valenciana requerix de mes instalacions judicials, mes juges i magistrats, i suficient personal per a cobrir les actuals necessitats. Aixina tambe, de manera general, som contraris a l’aplicacio de qualsevol taxa judicial, puix l’administracio de justicia ya la paguem en els nostres imposts. 
• L'administracio de justicia, a pesar de no tindre un cost excessivament alt per al contribuent, si te una importancia molt gran en el funcionament de l'economia.
• 71. Denunciem que la major injusticia es una justicia lenta, per tant plategem que la justicia ha de tindre la finançacio necessaria per a millorar la seua eficiencia i rapidea. una empresa afectada per impagaments tanca abans de cobrar un centim.
• 72. Demanem d’una Administracio Publica en la qual la transparencia en l’actuacio dels representants politics siga la norma, i no l’excepcio.
• 73. En l’objectiu d’alvançar en l’aument de la eficiencia i la millora de la gestio de les entitats publiques, es fonamental potenciar tots els instruments de control economic i financer disponibles, tant interns –interventors. Control financer permanent-, com externs –Auditories publiques, en l’objectiu de controlar la gestio interna, la regularitat contable, el compliment llegal, la fiscalisacio i l’equilibri economic. Paralelament, s’ha de rendir contes als ciutadans de manera continuada, a través dels diversos mijos de comunicacio i mecanismes electronics dels que disponen els organismes publics. Esta es la millor garantia de traslladar a la societat la confiança en els seus governants.
• 74. Gestionar els imposts dels ciutadans en la maxima responsabilitat, eficiencia i honradea. Aplicar criteris dirigits a favorir el millor aprofitament possible dels recursos economics i patrimonials, destinant-los a les necessitats i prioritats reals de la societat, en l’objectiu d’oferir servicis publics de calitat i universals, aixina com actuacions dinamisadores de l’iniciativa privada, evitant en tot moment balafiar i malbaratar els fondos publics en fins contraris a l’interes general dels valencians.
• 75. Prohibicio per llei d'eixir-se del presupost en les obres publiques, posant l'obligacio de passar per una autorisacio expressa del tribunal de contes en cas de necessitat per donar-se una situacio no prevista.
• 76. Rebugem la figura del politic com a professio. Convertir la representacio politica en un servici al ciutada i no en una forma de servir-se d’ell. Renunciar als privilegis i prebendes, que historicament han segut i continuent sent inherents als distints carrecs publics, tant economiques com politiques, aixina com tambe reduir al minim, que exigix la llegislacio vigent, aquelles d’indol judicial.
• 77. Actuar en absoluta rectitut en l’eixercici de les responsabilitats politiques, i evidenciar el total desinteres pel benefici i redit personal, o del partit, que es requerix a qualsevol representant public.
• 78. Es necessari una Administracio mes democratica, per esta rao proponem llimitar els mandats a dos llegislatures consecutives; separar el poder eixecutiu del llegislatiu impulsant una reforma constitucional en la que s’establixca una tramitacio diferent en l’eleccio dels diputats i del president del govern.
• 79. Establir l’incompatibilitat dels carrecs publics, i de la remuneracio en diners publics, junt al desenroll d’activitats professionals en empreses privades en contracte vigent que realisen obres o servicis per a les Administracions, empreses i organismes publics, ni tampoc rebre donacions d’eixes empreses ni d’entitats filials. una volta hagen abandonat l’activitat publica, en l’objectiu d’evitar l’utilisacio del carrec que ocupava per al seu aprofitament personal, es dir, lo que tambe se coneix com a “portes giratories”. Tampoc podran acceptar o rebre donacions d’empreses.
• 80. Disminucio dels sous dels politics i supressio de la possibilitat de cobrar dos sous publics, ajustant-los a la situacio economica real de la societat. Eliminar els complements per despeses innecessaries o per simple assistencies a comissions que en alguns casos arriben a triplicar el salari minim.
•  
• 81. Cap representant politic deu de cobrar, per eixemple, 10 voltes mes que el salari minim, i damunt transmete l’idea de que estan mal pagats. Proponem una disminucio d’un 50 per cent dels sous dels alts carrecs i membres de governs i Administracio publica. S’ha de ser coherents, i lo mateix que s’exigix del poble un esforç i sacrifici alt, els dirigents han de donar eixemple i ser els primers en sacrificar-se en benefici d’aquells als que servixen, el poble.
• 82. Transparencia i integritat de tots els nostres representants. Renunciar, des del primer moment, a qualsevol interes, personal o colectiu, per a aprofitar-se de la seua responsabilitat o carrec public.
• 83. Declaracio notarial publica dels seus bens, abans i en acabant d’eixercir el carrec.
• 84. Renunciar a retribucions extres, subvencions o elements materials de qualsevol tipo, que no siga l’estrictament oficial assignada al carrec public que ocupe.
• 85. Refusar a carrecs, privilegis o sous vitalicis. Moderar les retribucions i determinar-les a l’orde jerarquic que ocupe en l’Administracio, no cobrant mes que un atre carrec public superior.
• 86. Reduir al minim els carrecs de confiança, llimitant-los a les necessitats estrictes del servici public, i condicionant les seues retribucions a les aportacions, informes o treballs que desenrollen puntualment, de manera que mai rebran una assignacio fixa mensual.
• 87. Eliminar la figura de l’aforament i delimitar els privilegis dels representants politics. La nostra proposta es:"Els membres de representants politics, fins i tot en acabant d’haver cessat en el mandat, posseiran prerrogativa d’inviolabilitat tant penal com civil pels vots emesos en l’eixercici de les seues funcions publiques, aixina com tambe per les opinions manifestades, sempre i quan estes no atenten contra les senyes identitaries dels diferents territoris que conformen l'Estat, els drets fonamentals i les llibertats constitucionals". A banda de l’excepcio anterior, durant el seu mandat, cariran d'aforament, es dir, tindran la mateixa relacio en la llei i se’ls aplicarà de la mateixa manera que als restants ciutadans, per tant podran ser detinguts i retinguts per actes delictius realisats en el territori de l'Estat, sense que siga necessari que l’acte delictiu siga flagrant, corresponent decidir sobre la seua inculpacio, preso, processament, si es el cas, i juï al jujat ordinari respectiu competent, el qual, al mateix temps, tambe evitarà que qualsevol proces de privacio de llibertat tinga algun objectiu politic destinat a obstaculisar les funcions politiques parlamentaries o de representacio politica, la responsabilitat penal i civil sera exigible, en els mateixos termens, davant de la Justicia corresponent, com a qualsevol atre ciutada."
• 88. Demanem llistes obertes. Volem que el poble puga triar lliurement als seus representants i considerem que el millor metodo per a conseguir-lo es per mig de les llistes obertes.
• 89. Exigim la supressio de la barrera antidemocratica del 5%. Es un agravi comparatiu que en la nostra terra se nos llimite l’acces a la representacio del poble posant llimits que favorixen als grans partits, mentrimentres que eixa barrera no existix en uns atres territoris. Aço dona un resultat tan antidemocratic com que agrupacions adscrites a uns atres territoris poden obtindre representacio parlamentaria en menys vots que els que precisem els valencians en la nostra terra.
• 90. Reivindiquem a l’Estat la substitucio del Sistema o llei d’Hondt per al calcul de carrecs electes, puix es el sistema que menys representa la proporcionalitat dels vots emesos al basar-se en la mija mes elevada, favorint sempre a partits mes grans, els quals obtenen vots d'electors que no els han votat. Demanem l’implantacio d’un atre sistema basat en una formula proporcional de restant major que s’ajuste mes als desijos reals de l’electoral.
• 91. Aixina mateix, proponem impulsar en la llei electoral autonomica que la circumscripcio siga unica, l’autonomica, i en esta llinea tambe reivindiquem, a nivell estatal, davant d’una possible reforma constitucional, la substitucio de la circumscripcio provincial per l’autonomica.
• 92. Proponem regular la llei d’iniciativa llegislativa popular (ILP), per a convertir-la en autentica ferramenta dels contribuents i no llimitadora del poder dels ciutadans com l’actual. Una llei a l’estil suïs, a on una iniciativa llegislativa es votada per la ciutadania.
• 93. Nova regulacio de les retribucions dels alcaldes i regidors, adaptant els seus salaris a la renda per capita dels ciutadans a qui representen, aixina com llimitar-los les seues competencies llegislatives. Extremar i aumentar el control presupostari i de despeses de les corporacions municipals. Llimitar el seu endeutament al minim necessari i imprescindible.
•