25 d'Abril, la batalla d'Almansa i els Maulets. / E. Ramón

23/4/2016

discurs en el monument als maulets

     En commemoracio del 25 d'abril reproduim el discurs donat ahir de mati en el monument als Maulets de la avinguda Regne de Valencia del cap i casal, en acte organisat pel GAV (Grup d'Accio Valencianista) en permis del seu autor.

 

     Un any mes, nos reunim aci per a commemorar, que no per a celebrar, la fatidica batalla d'Almansa. Esta no fon una de tantes batalles que es lliuraren en la Guerra de Successio pel tro espanyol. La d'Almansa fon la batalla decisiva en la guerra internacional i civil espanyola, que s'ocasionà a la mort del rei espanyol Carles II "l'Enchisat" de la casa d'Austria de la dinastia dels Habsburc, que muigue sense descendencia ni clara successio al tro.

     El poble espanyol, com en unes atres guerres, es dividi en dos faccions, els que se decantaren pel pretenent frances Felip de Borbo, els integrants de la qual se'ls coneix com a "botiflers", per les flors de lis que els Borbons ostenten en el seu escut i que es nomena "beautifleur" o siga la bella flor.

     I l'atra banda, els partidaris del pretenent Carles de la Casa d'Austria. En esta faccio quedarem la majoria de valencians del Regne, entre els que estaven els Maulets, estos eren milicians voluntaris els quals per a avisar-se de reunio o per a unes atres causes feen sonar caragols de mar, d'aci lo de maula i lo de Maulets. Entre estos valents milicians es trobava el general que en principi manava de les tropes austracistes, el valencià d'Alboraya Basset, fet que tambe favori la decantacio del poble valencià pel pretenent austriac.

     En la batalla d'Almansa no hi hagueren valencians, si n'hi havia algun estaria camuflat entre els pocs combatents espanyols en eixa batalla, del regiment que curiosament es dia “Valencia”.

     En eixa fatídica batalla, en la que no hi havien maulets, ni tan sols valencians, varem perdre la guerra i, fins al dia de hui, els nostres furs i les nostres llibertats com a poble, ya que tenim una falsa autonomia sense poder valencià, en la que uns traïdors descastats nos venen, uns al poder central i uns atres als catalans.

     Pero Maulets, vos puc assegurar que n'hi hagueren en temps passats, valencians que Iluitaren ferament pels nostres drets i llibertats. Me venen al cap tants noms que ya no estan; pero tambe ara n'hi ha Maulets, perque vos veig, perque vos puc tocar, perque esteu aci, presents un any mes, honorant als nostres antepassats.

     Hi hauran Maulets en el futur no tingau cap dubte, i hi hauran maulets per molts sigles que passen, i els oiran marchar cantant en la dolça musicalitat d'un himne que ofrena glories a un Estat que ingrat, nos ven a uns lladres, com si nosatres forem ovelles d'un ramat.

     I els voran de Ilunt, a pesar de la polseguera que faran, i sabran al moment que son Maulets, perque voran que onegen sobreixint de la polseguera, una Real Senyera, que remorejant al vent clama Ilibertat.

     Tambe sabran que son Maulets al moment, al oir-los parlar en eixe idioma clar i net que sona a musica, en la mateixa llengua valenciana que parlava Ausias March, Joanot Martorell, Roïç de Corella, Sor Isabel de Villena, Bernat Fenollar i uns atres en gran cantitat.

     I notaran de sobte que son Maulets, sense por a errar, quan contestant en fermea al sant i senya, diguen en forta i alta veu: “¡¡Som valencians del Regne de Valencia, som de valenciana identitat!!”.

     Germans en Iluita, ¡¡ Vixca Valencia Lliure!!.

 

E. Ramón

Imagens: Accio Nacionalista Valenciana, A.C.