En casa 

            En esta ocasio, el president Ximo Puig (contra l’opinio de Compromís) optà per alvançar les votades i fer-les coincidir en les generals, per a aprofitar el treball de Sánchez i per a evitar que es deterioraren mes les relacions entre socis. Tambe li ha eixit be la jugada, sobre tot si es veu que recupera una posicio, la primera, desconeguda per ad ells des de fa casi tres decades. 

Els resultats autonomics 

            El bloc d’esquerra i el govern del Botanic han perdut un poc, no massa tampoc. Han mantengut el ‘tipo’ i podran tornar a reeditar el pacte i dirigir la Comunitat. 

            El PSOE ha segut el gran beneficiat, mentres que Podemos i Compromís han vist reduida la representacio en les Corts. Tant u com l’atre haurien de mirar qué han fet be i qué han fet mal... i aixo que enguany la celebracio del 25 d’abril ha passat desapercebuda per a no encrespar mes els anims. A l’any que ve mes. 

            La soberbia de Compromís –anar a soles– l’ha pagada cara. 

            Ciudadanos ha arreplegat les figues madures que li han caigut a l’arbre del PP que ya no se ni cóm s’aguanta (i una part important del valencianisme encara va a fer-li el cul gros...). No se’ls creuen ni els seus simpatisants... pero... 

            Ciudadanos ha millorat, pero qué volen que els diga.. d’un partit que durant estos quatre anys no l’has sentit casi defendre el valencianisme i ara manco, en Toni Cantó al que el valencià li importa prou menys que l’angles i prou prou menys que el castella, encara que te llibres en valencià en sa biblioteca. Alguna eixida de to denunciant el catalanisme (perque ataca l’espanyolisme), pero dubte que sapien res en profunditat. 

            I l’estrela autonomica son els deu diputats de Vox... que vol llevar les autonomies, ¿pot haver major contradiccio? Pero clar, es que per ad ells lo unic important es Espanya... i per a mi el Regne de Valencia. Ho sent, no coincidim. 

            Est es el resum dels diputats obtenguts per cada partit (entre parentesis figura la variacio i en les provincies, els escans de 2015)

Els nostres partits 

            Dic lo dels ‘nostres’ en una apropiacio indeguda i per una llicencia estilistica. He deixat per al final les ‘sobres’ del valencianisme, d’Unio Valenciana i els satelits d’ultima hora. 

            Estos son els resultats de les generals (comparades) 

             I ara done els resultats de les autonomiques (comparades) 

            No fare cap de comentari per a no ferir susceptibilitats. Nomes senyalar que hi ha hagut un aument ‘considerable’ del total, en les cantitats en les quals nos movem, entre 2015 i 2019. Cadascu pot traure les conclusions que estime oportunes. L’unic que s’ha presentat en les tres circumscripcions ha segut Avant-Los Verdes. 

            Com a anecdota, ERPV ha obtengut vora 5000 paperetes. 

            Se que es dificil destacar en campanyes molt polarisades com han segut les estatals, i tambe en el cas de les autonomiques, pero... 

            Opine que el problema no son els partits, sino el valencianisme; perque alguns creuen que les energies renovables son cosa dels ecologistes, que la defensa de l’igualtat entre les persones es cosa del feminisme radical, que l’economia del be comu i ¿l’economia circular? ¿qué son?, pijor, cosa de rojos. I les pensions... ya les defenen els grans partits i com les defini un portaveu de Vox, ‘son una estafa piramidal’ (no senyors, son una mostra de solidaritat intergeneracional), i la sanitat publica, millor si està en mans privades, que son mes eficients (com l’hospital d‘Alzira ¿no?)... i tantes i tantes qüestions socials (vivenda, turistificacio, transport-taxistes, salari minim vital, eutanasia, inversio en ciencia, contractacio esclavista...) que al valencianisme ben entes li importen una merda, si, una merda. 

            Per desgracia nostra, ahi tenen l’exit de Compromís... que sens oblidar el component nacionaliste i catalaniste ha sabut mostrar el ‘caracter’ social tansversal i per este motiu (i per la faena que porten realisant mes de trenta anys) han obtengut lo que han obtengut. El problema que tenen es que no poden mostrar massa la condicio ‘catalanista’ perque... no tots els afiliats ni votants combreguen... encara que la gran majoria si. Ells estan orgullosos de lo que son, pero els valencianistes, estan generalment acomplexats i senten vergonya de ser-ho i per aço son abans de dretes, majoritariament, que valencians, mentres que en front tenen una massa que primer es ‘catalanista’ i en acabant, o d’afegit, tot lo atre... 

            Com diu el refra: Pep, res farem i la gent parlarà.

            Image: 28A Eleccions en clau valenciana, valenciaextra.com

Antoni Fontelles