Excessiu castic i immereixcut premi

Estes votades del 28M han segut plantejades pels dos grans partits (PP i PSOE) com a ‘estatals’ i no, eren autonomiques i municipals. Ha segut l’erro del govern (socialistes i podemites) i l‘encert dels populars, en la presidenta de Madrit Isabel Díaz Ayuso –IDA– al front de les tropes i una bona cort mediatica. De forma especial ha contribuit el president Pedro Sánchez en els constants anuncis i promeses... que no li tocaven ad ell.

Clarament, l’esquerra no ha movilisat al seu electorat mentres que la dreta ha segut mes diligent i han anat a depositar la papereta per als seus. La participacio ha baixat en torn als cinc punts respecte al 2019.

Esperaria que els jubilats que han apoyat al PP tingueren l’honradea de tornar l’increment de les pensions que no els correspon, ya que la seua opcio votà en contra i es de supondre que estan d’acort en el no increment... aixina haurien de fer tots els beneficiats per l’actuacio comunista del govern espanyol (pujada del salari minim, restauracio de la negociacio colectiva, bonificacio de la gasolina, ertos durant la pandemia, bons culturals, transport gratuit...), mides casi totes elles criticades per la dreta o que han votat en contra (aument de pensions, salari minim...). No dic que apoyen als socialistes o al govern, pero han de ser congruents en lo que trien politicament.

El PP que denunciava, abans, que hi hauria una ‘perolada’ en les eleccions, que hi hauria frau... suponc que reconeixera que sa victoria es fraudulenta ¿no?. Aquells que mediaticament i en les rets pronosticaven que Indra (l’empresa encarregada del proces) faría trampes a favor del govern sociocomuniste... ara, silenci. Serien anuncis ‘preventius’ com els que feya l’expresident nortamerica Donald Trump... yo, per si hi ha cas, ya anuncie que en les proximes generals de juliol hi haura trampa, preventivament.

El PSOE ha vist cóm s’esfumava el poder autonomic. Nomes ha guanyat en Asturies i Canaries, i en majoria absoluta en Castella-La Mancha. Per contra el PP s’ha fet o conserva: Madrit, Cantabria, Balears, Ceuta, Melilla, Murcia, Arago, Navarra (UPN) i Comunitat Valenciana. En Extremadura estan empatats, pero Vox ha tret cinc diputats i Extremadura Unida quatre.

El soroll de la propia casa

L’image de la coalicio governamental, massa voltes i en estos darrers mesos, no ha segut la mes convenient per a demanar la confiança dels ciutadans. Les eixides de to d’algunes ministres de Podemos (Irene Montero i Ione Belarra) eren injustificables, inoportunes i danyines...

El perjuï ocasionat inutilment a les victimes de la violencia masclista (en primerissim lloc) i a la coalicio (per la tardança injustificada en reaccionar) per la llei del nomes si es si, a soles s’enten per un esquema de guerra en la ment d’una ministra (la d’Igualtat, Irene Montero). I l’encabotament obedix al component dogmatic de certs extrems.

No es propi d’un ministre senyalar en noms i llinages a una firma comercial (Mercadona) ni tampoc contribuix al debat inteligent plantejar-se crear una cadena de supermercats publics (abans estan una banca publica, els fondos soberans o una empresa estatal d’energia...). Es una iniciativa mes propia d’economies totalment planificades i activa els esquemes de sovietisacions o cubanisacions. I soc partidari de l’intervencio estatal com s’ha fet en el mercat energetic i com es feu durant la pandemia (els ertos). I tambe quan se salvà una part del sector bancari en diners de tots... que anaren al deficit public.

Aci he d’incloure les critiques d’alguns dels barons com Javier Lambán (Arago), Guillermo Fernández (Extremadura), o Emiliano Garcia-Page (Castella-La Mancha), unes voltes raonables i unes atres injustificades i alineades en el PP.

Este soroll intern ha ocultat que la situacio economica es mes que regular, bona. Hi ha desocupacio, cert, pero tambe es cert que a pesar de la reforma laboral per a facilitar una major estabilitat i de l’aument considerable dels salaris minims... l’economia no ha reculat ni s’ha afonat Espanya ni ha quebrat la Seguritat Social, sino que hi ha mes cotisants que mai. I el benefici contraciclic de la pujada de les pensions es notable i visible. Els que pronosticaven recessions en el tercer trimestre del 2022 i en el primer de 2023... estan calladets.

Imagens: lamoncloa.gob.es, elindependiente.com, theobjective.com.